catalanisme

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s'havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot.

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució.

Avui els que no ens deixen volar, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat i la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol ser lliure. Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb...

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m'espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en "el resplandor", quan empaita destral en mà,  dona i fill per l'hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació.
Som catalans, reflexius, tolerants, generosos i oberts, acollidors, resistents, innovadors i compromesos, políglotes, estructurats, solidaris i treballadors. 
Clareja el dissabte i no, no estic somiant, les primeres hores de la Repúplica ja han passat i no ens ha fet ni mal!
Quan un borbó decideix fer servir una de les poques parts del cos que els funciona, la polla, poden passar vàries coses; Què surtin Korines, Nadiuskes o Bàrbares Rey a grapats, pressumptes fills bastards demanat paternitats o algun discurs com el d’ahir, poques coses més.

Ahir en arribar a casa de fosc i tard, no vaig poder més i em vaig ficar a plorar com un nen petit, massa tensió acumulada en tot el dia.

A estones vaig tenir por, d'altres ràbia i impotència però per sobre de tot em vaig sentir identificat amb el poble del que en vull esser part per sempre més.

Explica la llegenda que el 1808 en plena guerra del Francès un noiet va foragitar l'exèrcit de Napoleó, armat amb un humil timbal i multiplicant el só dels reus repics pel Massís de Montserrat. A l'invasor, que era molt nombrós, li van tremolar les cames i va fugir.

La tieta del Serrat una mica atrotinada ja, mira el seu nebot, el noiet del poble sec que no va voler cantar el "Lalala" a Eurovisión si no era en català i no el coneix.

Potse per la gorra pijo-flauta, encara que la moda no fa la cosa, o perquè no reconeix el que diu i no es cansa acompanyat del seu amic pro taurí, què el referèndum és una farsa perquè no té prou garanties mentre a la tele es veu la Guàrdia Civil intentant crear el caos a les institucions catalanes, a toc de saltar-se totes les lleis que Joan Manuel volia per a garantir el referèndum de diumenge vinent, cada loco con su tema, si.... si

Quan ajuntes estelada i fanalets, ja l'hem liada. Bé, quan juntes estalada i qualsevol altra cosa ja l'hem liada, passa igual quan es parla de bilingüisme que fins i tot els de Ciutadans hi estan d'acord però quan un dels "bi" és el català, cagada pastoreta.

Només a un independentista català sediciós, li podia passar pel cap explicar-li a un jutge espanyol, com s'ha de fer una truita. I encara més com manipular uns ous per a fer-la, justament a ells, els jutges espanyols, que en podrien escriure un tractat de dues-centes mil pàgines de com tocar els ous dels catalans, amb 300 anys de pràctica ni t'ho explico!!!!

Senyors:

Han caigut vostès en la casella del fracàs més absolut, vagin directament a la 3ªVia, sense passar per la casella de sortida i sense recollir 350.000 vots.

El millor argument pro independència és la intransigència del Govern d'Espanya cares a una hipotètica negociació pel referèndum que s'ha de fer, Sí o Sí. Els catalans que estem per fotre el camp quan més de pressa millor, hauríem de donar les gràcies permanentment pel capficament en el NO de l'altra banda i no solament en això, si no per l'oportunitat de la bateria anticatalana (Llei d'educació, Balances Fiscals, etc..) que prové de l'executiu en un moment en que el que aconsellaria el sentit comú seria no tibar massa la corda, però està vist que la subtilesa no és una característica de l'espanyol que mana o crea opinió.

Sí, vull decidir el meu futur. http://www.sivull.cat

Perquè sabem d'on venim i on volem anar. Perquè hem demostrat que podem fer tot el que ens proposem. Perquè tenim prou recursos i treballem més que ningú. Perquè aquí tothom és benvingut. Perquè tenim cops de genialitat admirats arreu del món. Perquè ens hem guanyat el dret a decidir el nostre destí, ha arribat el moment de fer un pas endavant.

Ja ens ha quedat clar, Mariano, el pla que teniu els del PP per que els catalans no marxem és venir a casa nostra a mentir-nos, enganyar-nos, insultar-nos i fer-nos por. Suposo que l'argumentari no us ha costat massa esforç només calia rescatar quatre frases de les que dedicà Francisco de Quevedo als catalans i ja està, els espanyolistes tampoc heu evolucionat tant mentalment des del segle XVIè!

Molts dels meus companys de jovent que en l'època d'institut decidiren abraçar l'opció del PSC, alguns d'ells en altes responsabilitats polítiques en l'entorn local, ahir es degueren sentir malament, molt malament. Incòmodes i molestos en veure com la mediocritat s'ha fet amb les rendes d'un partit que anys enllà representava l'inconformisme, la lluita i les ganes de fer, avui els traeix i es dona la mà en contra la llibertat de decidir del poble català amb C's i el PP.

Catalunya no és Escòcia, ni tant sols és el Quebec, però no ho és no pel recurrent argumentari espanyolista que veu diferències entre el que els moviments ciutadans promouen, votar. No ho és per les diferents actituts dels estats als que pertanyen que deixen la construcció de la frase incomplerta, el que és palmari és que Espanya no és Gran Bretanya o el Canadà.

Els catalans som prudents a desesperar, a vegades fins i tot massa i per no molestar ens hem acostumat a eufemitzar des de les coses més trivials fins les importants. A còpia de clatellots quan traiem els peus de l'olla ens han creat una memòria subliminal de coerció al més pur estil del mono que quan vol agafar el plàtan li etziben una màniga d'hòsties, clar després de 300 anys d'experimentació negativa la convicció de que si aixequem la mà ens la foten s'incorpora poc a poc, registre genètic en diuen!