catalanisme
Una qüestió d’estils
On 27, nov 2009 | 4 Comments | In actualitat, catalanisme, catalanofòbia | By edp
Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l’estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l’han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d’estils.
Els catalans ja estem acostumats a actituds semblants quan no més extremes, hi estem avesats pels arguments grollers i fal·laços dels qui ens ataquen la llengua amb l’absurd del perill del castellà o quan ens acusen d’insolidaris i articulen campanyes polítiques per anar a buscar quatre vots a San Julián del culo prieto posant la ideologia davant de la convivència. Ho fan tant sovint que ja ens sembla fins i tot normal.
La dignitat de Catalunya
On 26, nov 2009 | 5 Comments | In catalanisme, politica catalana, politica espanyola | By edp
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
No m’agrades, Espanya
On 26, nov 2009 | 2 Comments | In actualitat, catalanisme | By edp
No m’agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l’únic que els interessa de nosaltres és la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.
No m’agrada tampoc que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí titllant la iniciativa dels 12 rotatius catalans amb l’editorial que han publicat avui com una pressió intolerable al constitucional, després de tres anys de conyes, pressió serà si de cas, presentar recurs per un text que és calcat en molts aspectes als d’altres comunitats que no s’han recusat, organitzar recollides de signatures en contra fent servir falsedats, recusar a membres del tribunal perquè no puguin fer la seva feina o bloquejar la seva renovació per a manipular, pervertir i potinejar la voluntat d’un poble.
Enquestes i mitges veritats
On 02, nov 2009 | 50 Comments | In catalanisme | By edp
Els humans som per naturalesa uns impacients, normalment no tenim espera i tot ho volem al moment. En una època a on el concepte anglès “fast” ens envaeix és comprensible l’èxit que tenen els resultats de les enquestes que fem per a qualsevol cosa. Darrerament amb els casos del Millet i de Santa Coloma la tendència dels mitjans ha anat per aquí buscant desafeccions i canvis de tendència en els vots, que no vol dir que els resultats acabin reflectint el futur o simplement l’emprenyament que portem a sobre per aquests fets.
Som curiosos de mena i volem saber-ho tot amb tanta anticipació que les agències de demoscòpia tenen amb nosaltres un filó. Des d’opinar sobre el futur d’un entrenador de futbol o les possibilitats que té Madrid com a seu olímpica el 2020, fins i tot s’atreveixen a pronosticar quin partit serà el guanyador de les properes eleccions autonòmiques, extrapolant l’opinió d’uns quants ciutadans, la “mostra”, a la ciutadania sencera, si més no arriscat i segons la lectura, perillós.
Set vegades imbècil
On 10, oct 2009 | 32 Comments | In catalanisme, catalanofòbia, espanyolisme, esport | By edp
Que un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d’imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l’està agredint verbalment o veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l’insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el Diccionario de la Lengua Española conté del mot “imbècil”.
Pot passar també que quan una primera autoritat autonòmica decideix criticar a un president d’un club de fútbol per haver expressat les seves conviccions polítiques, algú li faci notar que ell hauria de fer el mateix i ocupar-se dels problemes que té en la seva comunitat per exemple, procurar feina per a la seva gent. Si Fdez Vara es veu en el dret d’envaïr el camp d’actuació de l’altra i criticar-lo obertament en un mitjà espanyol, a mi se m’acudeixen uns quants qualificatius més per a dedicar-li a part del d’imbècil.
Front comú
On 01, oct 2009 | No Comments | In catalanisme, politica catalana | By edp
Una de les veritats incontestables en l’àmbit de la política d’aquest país és que el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d’esquerres. Per damunt d’ideologies progressistes o conservadores el que de veritat uneix aquest nacionalisme, massa sovint ranci i intransigent que ells neguen i que empren per a definir als que també ho som en la perifèria, és l’eslògan que va fer èxit durant el franquisme del ideari espanyolista “Una Grande y Libre“.
A Catalunya lluny de prendre nota de l’evidència, encara estem discutint si son mascles o femelles i cada un fa la guerra pel seu costat, uns, els d’Esquerra valorant el major pes polític d’un pacte amb socialistes i els d’en Saura, els altres, els del PSC, fent costat a les tesis espanyolistes del germà gran el PSOE, nosaltres, els de CiU, intentant recuperar el que el pas dels anys i una certa auto complaença ens van fer perdre pel camí i la resta, fent la viu viu i vivint de la fireta.
Puzzle hispànic
On 24, jun 2009 | 35 Comments | In catalanisme, politica catalana, reflexions | By edp
Espanya és possiblement l’únic país occidental que està en permanent definició des de fa més de tres-cents anys. Si aquest país s’encarnés en un humà passaria la major part del seu temps estirat en el divan de qualsevol psicoanalista argentí. I és que la diversitat de la gent que hi conviu, per collons, és tan brutal que és fa difícil trobar qualsevol nexe d’unió que no sigui imposat.
La dificultat per a trobar l’encaix dels diferents pobles o nacions que la composen és com la sol·lució de un d’aquells trencaclosques gegantins que ens regalen pel nostre aniversari i que som incapaços de reconstruir, de tant en tant reprenem la tasca sense éxit i a força que passa el temps arribem al convenciment de que ens falta una peça o una altra.
El país de les tres banderes
On 24, set 2008 | 3 Comments | In catalanisme | By edp
Catalunya, copiant el títol del encertat programa de TV3, és un país estrany. No solament el nostre sentiment nacional ha sobreviscut a l’ocupació espanyola durant quasi bé tres-cents anys, si no que quan més fort ens peguen més tossuts ens mantenim nosaltres. A la invasió cultural del gegant veí hi hem respost a vegades amb intel·ligència i d’altres amb massa cor, potser per això ens tenen tanta mania, Catalunya per Espanya deu ésser un cas singular i sobretot, emprenyador.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents