Com que l’efecte migratori no era el que és ara, primer perquè nosaltres no lligàvem els gossos amb llonganisses i segon perquè els africans que es juguen la vida amb les pateres travessant l’estret no sabien ni que collons era un televisor ni que existíem nosaltres, quedava clar que la intenció de tanta precaució era, per a prevenir als turistes que triaven les nostres costes per a prendre el sol una possible infecció de la malaltia no pas per a protegir-nos els de casa.

Ara, quan no és la del pollastre, és la del porc, les epidèmies es converteixen en pandèmies i traspassen mars, muntanyes i fronteres amb una velocitat sorprenent, deixant fora de joc a les autoritats sanitàries que no saben ni per on agafar el bou, si per les banyes o per el pebrots. L’esquizofrènia front els possibles contagis és tal, que quan el viatger del costat en qualsevol mitjà de transport públic tus, ja se’ns posen els pels de punta i de manera dissimulada ens tapem la boca i el nas amb el mocador o senzillament baixem a la següent parada.

Els malpensats però busquen en l’explicació de tot això, una estratagema del capital que ha vist com a únic aturador del flux d’indocumentats i il·legals que ens envaeixen la por a emmalaltir de qualsevol cosa i busquen en l’excusa per aturar els brots la millor de les fórmules per a tancar fronteres i augmentar els controls.

Ves a saber, potser nosaltres ja no, però els nostres néts de seguir amb aquesta mena de follia per a manipular els aliments, naixeran ben igual que ens deien dels rojos en les èpoques del Franco, amb banyes i cua i s’alimentaran de nens !!!. En això de fer por i de matar gent el Franco va ser tota una referència.

Feta la reflexió ens n’adonem que passats onze anys de la signatura del protocol de Kioto, lluny de proporcionar-nos les solucions perseguides, els nocius efectes de les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera no ha fet més que augmentar.

L’únic que funciona realment és la possibilitat que els països rics comprin als que estan desenvolupats els drets per a contaminar que necessiten per a no sobrepassar els nivells acordats, vulnerant l’esperit de una norma que ja va néixer amb massa ànim de no molestar, de fet fins que els EUA no s’hi posin de veritat aquí no hi haurà cap resultat significatiu.

Els humans som l’espècie més imbècil que hi ha, no ens n’adonem que seguir massa temps amb aquest model de consum, el mal que estem inferint en el nostre entorn serà del tot irreversible, quan els desastres naturals, les malalties relacionades amb la contaminació, les sequeres o l’augment de la temperatura global ens portin al col·lapse generalitzat, potser ja serà massa tard. Som tan egoistes i ignorants que veiem tant llunyà el mal que ni ens parem a pensar que el problema molt probablement no el tindrem nosaltres si no els nostres fills i nets. Mentre tant ningú renunciarà al seu cotxe, ni reciclarà les deixalles que produeix, ni modificarem els nostres hàbits de consum ….. ens costa molt poc predicar i molt posar-ho en pràctica.

Potser en aquesta reflexió trobarem un dels pocs aspectes positius de una crisi com la que estem passant i per pura necessitat de depurar la nostra economia ens arribi la sensatesa que fins ara ens ha faltat, ja m’estranyaria que fos així, ja !!!.

És encara més greu quan es veu que amb els impostos pagats que no són pocs, any rere any, en lloc de proporcionar la solució al problema, es destinen a rendir honors davant la visita del Papa, construint la ciutat de les arts, acollint la Copa Louis Vuitton, coquetejant amb el futur circuit urbà de F1 de València, intentant tapar el forat sense fons de Terra Mítica o bé urbanitzant a pil·lons terrenys d’horta, obstruint lleres a cop de pitch & putt, camps de golf i urbanitzacions de super luxe.

El que passa és que el dissabte va rebre qui menys culpa tenia en tot aquesta moguda, no se que hagués passat si en lloc de Caldera, apareix per allí l’amic Camps o el seu correligionari Zaplana, aleshores en comptes d’un titular de premsa estaríem parlant d’altra cosa i és que no n’hi ha per a menys, collons!.

Parlen del mateix:

Comentaris a xarop

A les normatives encaminades a l’augment en l’ús d’aquest tipus de combustibles s’adossen dos inconvenients que poden arribar a fer fracassar l’invent. Per una banda la disminució del rendiment en els motors tradicionals i per una altra, el pervers efecte que el producte està tenint en el preu dels cereals, component bàsic del biocombustible.

En el S XVIII, Malthus, es va fer famós per unes teories demogràfiques que situaven a l’espècie humana a la vora del col·lapse. Defensava Malthus que els humans som molt més eficients reproduint-nos que alimentant-nos i no li faltava raó. Les seves teorias que profetitzaven un augment de la població en progressió geomètrica enfront d’altra aritmètica dels nostres recursos, van ser rebatudes per no tenir en compte la producció d’espais encara avui verges, (oceans, etc.) i l’ús de la tecnologia, frenarien la previsió apocalíptica que havia profetitzat, no en va als seus coneixements d’economia, Malthus unia la seva ideologia religiosa, era pastor anglicà.

No obstant això aquesta mateixa tecnologia, emprada per a la solució del problema climàtic n’està creant altres dos mes greus si, un d’econòmic-social, l’encariment dels productes de consum primari elaborats a força de cereals i el segon de proveïment, ja que per a l’agricultura li és molt més rendible dedicar la seva producció per a la fabricació del biodiesel, que per al seu mercat natural, l’elaboració alimentària.

Al final resultarà que farem un pa com unes hòsties, No serà pitjor el remei que la malaltia?.

• Biodiesel vs. alimentos – Mirada indiscreta.
• El biodiesel dispara los precios del cereal – La Rioja.com
• Biodiesel de Soja, según Greenpeace una catástrofe ambiental – Crónica

Comentaris a xarop.net