En les recents jornades de la Catosfera, hi vaig participar com a ponent de un taller titulat, “Fer un bloc“, per si us pot servir, penjo els manuals en català que vaig fer per els assistents.
Aquest cap de setmana ha estat com una dosi de catosfera injectada directament en vena, una d’aquestes ocasions que ens serveixen, a pesar del cansament, per a carregar les piles cares a la volta de la normalitat de l’article diari. La reafirmació personal de pertànyer a aquesta estranya espècie denominada blocaires o blogaires, amb addicció a Facebook o Twitter i a allargar les jornades fins altes hores de la nit, davant la pantalla d’un ordinador.
A aquest tipus de persones que sol dir el que pensa a través del “invent del dimoni” denominat bloc, que actua des de fa ja temps per la seva independència com el pepito grillo dels poders ètics, econòmics i polítics, creant opinió insubordinada i rebel.
I mai millor dit!, en el seu discurs inaugural de les 1es Jornades de la Catosfera, l’alcalde de Granollers Josep Mayoral, es va referir a la presentació en societat del col·lectiu blogger de Catalunya amb aquesta frase tan coneguda, “Sortir de l’armari ….. 2.0“. El títol li va sortir de l’ànima al Jordi Eduard i la veritat és que tenia raó.
Per als que estem en això des de fa ja temps, ha estat l’ocasió de “desvirtualizar” (altra expressió molt utilitzada durant aquests dies) a grans amics cibernètics que a partir d’aquest cap de setmana, tenen, cara, veu i moviment, gent a la qual llegeixo diàriament des de fa temps i amb la qual comento i a les que per fi he pogut encaixar-los la mà.
Avui, tal i com s’ha estat anunciant durant els darrers mesos comença la Catosfera, l’esdeveniment que marcarà les senyes d’identitat del que serà, de fet ja és, el mon del bloggers en català. A un servidor, el Marc Vidal, m’ha fet l’honor de permetre’m participar-hi conduint el taller “Fer un bloc” i us haig de confesar que estic nerviós com quan era petit i la nit anterior esperava els reis.
De Girona, hi participen a mes diferents ponents, l’Eduard Batlle, el Carles Puigdemont el José Antº Donaire i el Didac Lee, tal i com he pogut comprovar amb la gent apuntada en el Tarlà, les puntes de llança de una nombrosa i activa comunitat blocaire que molt bé i aprofitant el terme impulsat pel Toni Ibañez, podriem anomenar com a Girosfera. Ens hi veiem d’aquí unes hores, companys!
Aquesta setmana, els usuaris de feedburner, hem vist amb sorpresa com augmentaven de forma espectacular, les subscripcions als nostres feeds. Qui us parla té una mitjana habitual entre 40-50 subscriptors i de cop el dijous passat em van sortir 1.148, gairebé caic d’esquena!.
Després de l’esglai inicial creient-me durant uns minuts Marc Vidal (ja, ja ,ja) i a pesar de “resistir-me” a localitzar l’errada, vaig fer el que es suponia havia d’haver fet, investigar i el resultat em va dur a descobrir que un mal funcionament de FeedBlitz, amb els que tinc donat d’alta un sistema de subscripció de feed per correu electrònic, estava funcionant malament i era el causant de la distorsió. Al navegar un poc per altres blogs vaig veure que havia estat un problema general, que encara avui està afectant a l’estadística. Us imagineu si alguna cosa així hagués afectat a l’enquesta electoral del PP, ja m’imagino a Acebes cridant embogit, Zapatero dimissió!, (bé, ell en castellà, és clar).
En la dècada dels 90 es va introduir de facto el concepte de la competència en el sector de les telecomunicacions a Espanya al habilitar al fins a llavors ens púbic de gestió del senyal de TV, Retevisión, a competir amb el monopoli de Telefònica.
L’escenari, lluny d’aconseguir el que tot el món esperava, es va limitar a l’accés d’un nombre indecent de preteses operadores de noms impronunciables que es van limitar gairebé en la seva totalitat, a revendre els serveis de veu i internet de Telefònica i a pesar que alguns d’ells contaven amb potents socis financers i tecnològics, mai es van aplicar a invertir recursos en la construcció de la seva pròpia xarxa, tret en aquells casos que la rendibilitat ho justificava, el que va conduir al deteriorament incessant de l’antiga xarxa de coure heretada dels temps del Tato.
Possiblement de les diferents fases en l’evolució de la humanitat, l’era d’internet sigui la que ha marcat canvis mes radicals en els nostres costums i maneres de fer. La que es va anomenar l’era de la informació, ha mutat amb la utilització massiva de les eines de la Web 2.0 en l’era de l’opinió.
Acostumats com estàvem a consumir els missatges proporcionats per aquells mitjans afins a organitzacions i ideologies vàries, hem passat a consumir les versions digitals dels mitjans tradicionals però també les opinions d’aquells que a través d’un blog hem decidit fer-la pública a través de la xarxa alguns amb un notable èxit.
En Carles puigdemont, m’ha fet possar vermell, vermell de satisfacció en llegir la definició que de mí i del meu bloc ha fet en l’article que va publicar ahir i que serveix de passada per fer-me partícep d’aquest meme. Li ho agraeixo sincerament. Com que aixó dels Memes s’ha de seguir de la manera mes seriosa possible, vaig a fer les meves 7 nominacions i alhora encoratjar els companys citats a la seva continuació. Som-hi!: