El company Eduard m’ha convidat a escriure al seu blog (a canvi que ell fes un escrit al meu) juntament amb molts d’altres blocaires. Aquest tipus de “crossbloging”que va ser idea original del Jose Antonio Donaire per a la Girosfera i que jo he pogut extendre a la hortaguinardosfera és essencial per poder superar un dels aspectes més greus que hi tenen els blogs que parlen de política: l’autisme ideològic.

Molts dels blocaires que escrivim sobre política no acostumem a llegir blocs que no siguin de la nostra corda, ens quedem a la nostra microsfera, llegim gent que és com nosaltres i pensa molt semblant i reforcem els lligams amb gent que es troba molt propera ideològicament. Això és positiu perquè també reforça la nostra identitat personal, els nostres pensaments i plantejaments i ens fa sentir que no estem sols.

(més…)

Bon dia. Bona tarda. Bona nit. Sí, a tu. A tu que acabes d’entrar en aquest bloc i llegiràs aquestes ratlles escrites per algú que no t’esperaves. I tot perquè l’autor ha volgut despersonalitzar aquest web i permetre que hi entrin alguns estranys.

Una manera d’interactuar, una manera més d’intentar enriquir la xarxa mundial a través de petits grans de sorra que contribueixen a fer més transversal aquests vincles. No sé com has pogut arribar fins aquí però t’ho agraeixo perquè m’ha fet il·lusió l’encàrrec i també m’ha fet il·lusió que et trobis amb mi de manera inesperada. Suposo que ho ha estat tant per a tu com a per mi ara saber-te que està aquí assegut, davant de la pantalla. Segur que em gratifica en la distància. (més…)

Cada cop hi ha més ONGs i moviments socials que s’estan adonant de la importància que tenen la innovació i la creativitat per donar un valor afegit a les seves campanyes i projectes, així com per fer una millor sensibilització. Aquest últim per cert, un objectiu cada cop més difícil pel recent increment en la desconfiança de la societat envers les organitzacions no lucratives, sobretot després de casos com el d’Intervida o el de l’Arca de Noé.

Probablement l’any 2001, amb l’apogeu del moviment antiglobalització, va ser un punt d’inflexió a partir del qual va començar a repensar-se la manera de sensibilitzar la societat, intentant buscar formes més creatives i provocadores. (més…)

España ha pegado un salto de gigante en los últimos cuatro años en eso que se conoce como la “sociedad del conocimiento”. Hemos pasado de estar en el furgón de cola de la unión europea a ser el país en el que sus indicadores han crecido a mayor ritmo, acercándose a los estándares de los países europeos más desarrollados.

Este indiscutible crecimiento, en buena medida, ha sido liderado por unas administraciones españolas que han demostrado la importancia de las políticas públicas en un campo que, de no haber intervenido, se hubiesen producido enormes desigualdades muy difíciles de corregir en el futuro. (més…)

Dies intensos entre correcció de pràctiques, concreció de notes, entrevistes acadèmiques i preparatius per a una estada de recerca. Enmig de tot plegat, rebo un mail de l’Eduard en què em recorda que sóc blocaire convidat… Com que m’agafa reflexionant sobre la meva darrera experiència docent, decideixo compartir-la en aquest bloc tant acollidor.

Assignatura Nous Formats Digitals a la UIC. Durant tres mesos, una quarantena d’alumnes de Comunicació Audiovisual i jo hem estat navegant per la web 2.0, les seves eines imprescindibles, les possibilitats que ofereix, els canvis que comporta… La metodologia consistia a treballar un tema per setmana mitjançant el bloc de l’assignatura i els blocs dels alumnes, dels quals valorava la quantitat i qualitat de les entrades i la dedicació de l’estudiant. Tot plegat combinat amb sessions presencials amb convidats com ara Santiago Miralles, Tomàs Manzanares, Joan Planas o Albert Murillo. Molts d’ells, per cert, amics que he anat fent a través dels escenaris 2.0, com el bloc o el podcast.

(més…)

Aquell dilluns, de quasi primavera, el dia es despertà content i feliç, l’aire que es respirava tenia una fragància especial: una mica de tranquil·litat després del tsunami informatiu, una mica de pau i llibertat després de la temuda reconquesta, totes les mosques van preparar un dinar de festa major per celebrar-ho.

La gran onada vermella encara dormia d’èxit i alguns encara no havien anat a dormir, no sabien el perquè de tot plegat, perquè tanta gent els havia votat, alguns proclamaven som bons però tampoc no tant.

(més…)

Soc col·leccionista de llenguatges. No de llengües, sinó de llenguatges. M’encurioseix la tendència dels grups a crear les seves particulars formes de parlar i d’entendre’s: els publicistes, els gais, els editors, els bloggers, els crítics de cinema, els pares primerencs, els mestres de secundària… Tots tenen el seu llenguatge propi, que els ajuda a comunicar-se amb els seus, i també els ajuda a diferenciar-se dels altres.

Proveu de posar-vos enmig d’una conversa de neopapàs. Sentireu a parlar de les maxi-cosis, el ronc dels budells, els sonalls, el reflex de Moro, l’arrup… No us equivoqueu. No es tracta només d’un determinat camp semàntic. Els llenguatges ho canvien tot: els pronoms, els adverbis, les conjuncions. Per exemple, els neopapàs utilitzen sempre el diminutiu; per això, els nens no fan rots sinó rotets, no tenen mans, sinó manetes i els pares no s’aturen una estona, sinó una estoneta.

(més…)

Pensàvem que les eleccions espanyoles del passat dia 9 tancaven un cicle de convocatòries electorals massa intens i que s’obria un període d’uns tres anys sense haver d’anar a votar. Els resultats electorals, amb un guanyador clar i indiscutible, podrien reforçar aquesta impressió. Però no és així, i de la certesa d’un lideratge polític rotund –el socialista— hem passat en qüestió d’hores a la incertesa a la política catalana.

Des del món de les esquerres s’acusava Convergència de voler emprar la política espanyola per provocar canvis a la política nacional però ja hem vist que els canvis els han provocat, i amb quina rapidesa, ells mateixos. El canvi d’un conseller del Govern català té alguna cosa a veure amb la gestió del Govern? Té alguna cosa a veure amb la política catalana? Això dóna a entendre una feblesa de la situació política a Catalunya que no fa presagiar l’estabilitat que pensàvem, i torna a obrir la porta a tota mena d’especulacions (i incerteses).

(més…)