Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

(més…)

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

(més…)

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

(més…)

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

blocaire convidat

Gustos i disgustos

On 23, mai 2008 | 2 Comments | In blocaire convidat | By Marta.Puig

felic.jpgM’agrada l’amanida de tomàquet. Tot i que a Girona no mengem amanida de tomàquet, sinó que majoritàriament mengem “tomata amanida”. El que més m?agrada és la grana. Sobretot, del tomàquet de la pera o de Montserrat, aquell tomàquet gros, a vegades obscenament gros, i que quan el talles et sorprèn la seva buidor, la quantitat d’espai perdut que podria ser ple d’aquell deliciós sabor d’estiu, i en canvi és ple d’aire i prou.

I al fons, els ramells de grana, un xic gelatinosos, suaus a la gola, que llisquen cap avall en un tres i no res. Al meu fill no li agrada la grana, i fem intercanvis: polpa per grana. Hi ha gustos per a tot. El millor, el final del festí que ofereix la plata d’amanida. El fons de barreja d’oli, sal i vinagre, amb tota la grana que ha anat caient dels bocins de tomàquet que la família ha picossejat de la plata comuna i que suren esperant ser recollits amb una queixalada de pa cruixent que s’amararà de gust de tarda de diumenge d’agost.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Blocaire convidat, una bona experiència

On 19, mai 2008 | 10 Comments | In blocaire convidat | By edp

grup.jpgAquest cap de setmana passat, va finalitzar l’experiment de crossblogging que he estat fent en el meu bloc, “El blocaire convidat” i haig de dir que n’estic molt satisfet ja que pràcticament tothom que s’hi va comprometre, ha enviat l’article en dia i hora fent que la iniciativa sigui tot un èxit.

Atenent a un suggeriment de la companya Siono, a qui li envio una forta abraçada, he decidit editar un petit recopilatori dels articles, il·lustracions i referències que han participat en el projecte, en format de revista i en pdf. Com que serà la primera vegada que ho faci espero comptar amb la vostra comprensió. Tant bon punt com ho tingui enllestit us l’enviaré per e-mail i el deixaré per descarregar des del bloc.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Passi, passi, que veurà el piset…

On 11, mai 2008 | One Comment | In blocaire convidat | By Anna.cabanyas

ecomercio.jpgEls Quatre Mercats és una iniciativa endegada per l’Ajuntament de Girona amb l’objectiu d’afavorir el reciclatge d’objectes en desús. Els promotors d’aquesta activitat fan especial incís en l’interès de participar-hi pel simple plaer d’intercanviar, defugint posar un valor als objectes a intercanviar. I conclouen que un dels beneficis bàsics és que incrementa la diversitat d’experiències vitals. Participar, no fa gaire, en el que es va dur a terme al barri de Sant Narcís em va fer reflexionar sobre la necessitat d’adoptar patrons així de simples –però no per això menys eficients- a les organitzacions. Perquè “si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, dons tots dos tindrem una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i les intercanviem, llavors ambdós tindrem dues idees” (G.B. Shaw).

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Diàlegs imaginaris en un laberint

laberint.jpg

O.- Mira allí! La sortida! Siii! Ho hem aconeguit!!

P.- Diga’m que no et referèixes a aquella miserable espurna microscòpica que es pot etzibar al horitzó…

O.- Oi tant! Ja som lliures!! Perfí!

P.- Ehhh bé! Hauries de saber perfectament que de llumetes com aquesta n’hem vist centenars durant els anys que portem aquí perduts i que sempre han acabat sent mers miratges, burdes il·lusions produïdes per la desesperació de les nostres ments… i aixó quan no eren simples paranys, clar.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Deprimidos

On 09, mai 2008 | 2 Comments | In blocaire convidat | By Gonzalo.Robles

depresion.jpgNos hemos acostumbrado a delegar en otros el manejo de los asuntos verdaderamente importantes y que tanto afectan a nuestras vidas diarias. Y así, desde la gestión de los asuntos públicos hasta la educación de los hijos, salvo raras y honrosas excepciones, pasando por la posibilidad de ser felices, siquiera sea de modo efímero, hemos puesto en manos ajenas el poder y la responsabilidad de llevar a buen puerto nuestros deseos y esperanzas. Apenas nos hemos reservado una parte mínima de influencia en los acontecimientos. De modo que nuestro bienestar, el sentirnos a gusto en nuestro pellejo u orgullosos de ser quienes somos, depende del azar o de la habilidad, la sabiduría, la bondad o la generosidad de otros.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Codi étic catosfèric

On 01, mai 2008 | 3 Comments | In blocaire convidat | By Siono

etica1.jpgLa Catosfera creix amb força, es fa potent i gran i… senyors, en general semblem més de poble que les roselles… Qui de vosaltres no s’ha topat encara amb el decàleg de normes “Netiqueta” de la Virginia Shea? Qui no ha sentit a parlar de la Blogetiqueta o la Ciberetiqueta? Em pregunto qui a hores d’ara, no està del tot convençut de la necessitat d’implantar certes normes en un mitjà com aquest, per molt que vulguem preservar-lo de convencionalismes, manipulacions externes i limitacions de qualsevol natura. Penso que tan sols poden estar en contra de la netiqueta els Jerks, Lammers, Trolls, Claxons, Spammers i demés espècimens autòctons de la xarxa i aquells que no han hagut de suportar-los mai. Una minoria, si, però realment molesta. Trets de la personalitat de gent aparentment corrent o actituds que troben aquí, el caldo de cultiu ideal per manifestar-se amplificades i que s’instal·len als llocs de debat com els virus entre el programari. Contra més creixi la Catosfera, més gent d’aquesta hi trobarem.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Decidir sobre la pròpia mort

On 27, abr 2008 | 3 Comments | In blocaire convidat | By gemma.nunez

papa1.jpg Jo de fet volia parlar sobre el “culebron” que ha montat el PP amb el tema des seu Congrés del mes de Juny. Sobre les amenaces, acusacions i discusions dia si dia també entre l’Espe (Aguirre, la Cólera de Dior), Rajoy, Acebes, Zaplana, Gallardon, que segurament estara fregant-se les mans…. Tot un espectacle de circ, en el que cada dia puja el to i en el que estava esperant que treiessin les navalles en qualsevol moment

Pero es que aquest matí m’he ennuegat amb el café. Per un moment m’ha semblat que encara estava somiant quan he sentit a la radio que Esperanza Aguirre i Rouco Varela han signat un conveni pel qual els sacerdots madrilenys formaran part dels comités d’etica dels hospitals publics de la comunitat. I m’ha semblat que tant l’una com l’altre s’havien fumat alguna cosa abans de firmar l’acord. Deu ser la mateixa substancia que permetia a Santa Teresa entrar en éxtasis.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Revolució 2.0

On 25, abr 2008 | 7 Comments | In blocaire convidat | By marc.vidal

web201.jpg Els blocs són el fenomen social més important des del descobriment de l’escriptura, un mecanisme pel qual qualsevol pot convertir-se en editor i traslladar les seves inquietuds a la societat en general. Són espais de discussió, de conversa infinita i vírica, un espai amorf i incontrolable on la previsió no té cabuda. Són hectàrees virtuals de anarquia en un territori atemporal i aterritorial on es materialitza d’una manera evident i majoritària l’anomenada web 2.0. La qual no és més que una manera d’entendre les relacions entre idees i iniciatives, la il·lusió, el mèrit i la dedicació per sobre de currículums aristòcrates. La web 2.0 proporciona un poder als ciutadans com abans res ni ningú havia concedit.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,