actualitat
Un país de murris
On 08, oct 2009 | 9 Comments | In actualitat | By edp
Aquests dies el país sencer s’escandalitza pels casos de corrupció que darrerament s’han destapat i l’opinió pública, la gent del carrer, creiem estar en possessió del dret de dictar sentència per a qualsevol dels implicats en les trames que les protagonitzaven. Fins i tot en fem mofa de tots aquells que han vist com de cop els destapaven les misèries i la seva cara apareixia en tots els mitjans de comunicació, i dels àlies que els identificaven en els documents inculpatoris més propis dels còmics del Mortadelo i Filemón, que de trames mafioses “serioses“.
Segurament els que abans feien reverències a “don Vito” o a “el Bigotes” i els llepaven el cul, ara estan en la primera fila mediàtica posant cara d’incorruptes i mostrant la seva més sentida indignació quan algú sospita de la seva participació per formar part d’aquesta màfia o simplement per fer l’egipci parant la ma per un rellotge, un cotxe o un vestit d’Armani. Ara el que toca és que la merda no els esquitxi per tonar a posar-hi la ma més endavant.
Ens prenen el pèl!
On 07, oct 2009 | 13 Comments | In actualitat, politica catalana | By edp
Jo, com a sofert ciutadà que veu com els impostos que paga s’escolen en bona part per l’aigüera de la corrupció, reclamo, front a la reacció corporativista de la classe política intentant justificar injustificables comportaments en sessió parlamentaria, de l’ús de les eines que posem a la disposició de ses senyories per exercir el seu treball, saber que el seu ús és el correcte en tot moment.
Entendria que el Conseller Saura o el parlamentari Sirera s’emprenyessin si algú es dediqués a interceptar missatges realitzats amb el seu propi mòbil, però quan el que s’està utilitzant és la BlackBerry últim model que tots els paguem per imbecil·litats com les destapades, que voleu que us digui, crec que hi tenim tot el dret.
Deures pagats
On 06, oct 2009 | One Comment | In actualitat, reflexions | By edp
Pagar per fer el que s’ha de fer. Així és com estem incentivant els adolescents a que assumeixin les responsabilitats que per l’edat els toquen. Anar a escola, sense anar més lluny, a França acabarà sent una qüestió de mèrit que generarà, si s’acompleixen els objectius marcats d’assistència a les aules, un premi a final de curs d’uns 10.000,00€ per emprar-los en activitats del grup, viatges, etc.
La modernitat suposo que ho demanava, ja que si ens estem gastant els pocs diners que ens queden, després que els responsables d’administrar-los els dediquin en part pel finançament dels grups polítics als que pertanyen i de passada per arreglar-se el xalet , en qüestions com l’allargament de la percepció d’un subsidi d’atur que desincentiva la cerca d’ocupació per part dels qui el reben o amb la pastanaga electoral dels quatre-cents euros del IRPF que ens han tret un cop han accedit al govern, perquè no continuar per aquí?.
Aquell nen de 50 anys
On 29, jun 2009 | No Comments | In actualitat | By edp
De petit recordo que a l’hora de sopar esperava cada dia l’emissió d’uns dibuixos animats en blanc i negre a on entre cançons i peripècies ens relataven les aventures de cinc germans de color, eren els Jackson Five. En la sèrie, basada en l’autèntic conjunt musical, destacava per damunt dels altres el germà petit Michael, que amb un pam d’alt i els cabells pentinats a lo afro es bellugava davant de les pantalles com si hagués posat els dits en un endoll, era l’autèntica ànima del grup.
A finals dels setanta i després d’un procés en el que aquell nen a més de créixer va anar perdent poc a poc els trets i les faccions pròpies de la seva raça va tornar a la primera plana de l’actualitat musical aplegant un seguit d’èxits (Billie Jean, Thriller, Bad, Smoth criminal, Black or white, etc.) que el varen portar al tro de la música POP, ell era el rei. L’excentricitat i unes aficions no massa clares que el varen portar a les fronteres de la pederàstia varen fer que poc a poc, anés desapareixent de les seccions musicals de la premsa especialitzada i cada vegada més fos portada de la secció de succesos. Aquí es va acabar el Michael Jackson, la caiguda del ídol era ja un fet.
Resistència a canviar
On 13, abr 2009 | 3 Comments | In actualitat | By edp
Tot i ser producte de l’evolució, en general als éssers humans ens costa molt canviar, tant pel que fa al nostre aspecte personal com a les nostres conviccions, actituds o creences. Difícilment canviarem d’equip de futbol, de religió o el lloc a on passem les nostres vacances cada any, tot en les nostres vides està impregnat de tradició, herència i costum i massa sovint aquests aspectes passen al davant de la raó, la lògica i l’aprenentatge. Ens horroritza el que desconeixem.
No ens parem a pensar el perquè fem les coses ni com les fem, ni ens qüestionem tampoc gaire els procediments que utilitzem per a dur a terme qualsevol tasca o raonament, poc a poc abandonem el risc, la incertesa per aprendre i evolucionar. Ens és molt més fàcil, molt més còmode instal·lar-nos en les rutines i sentir-nos protegits de les pors a les transformacions. Canviar sempre fa mandra perquè representa allunyar-nos de la zona de confort que ens hem creat i endinssar-nos en l’aventura de descobrir coses noves, que no necessàriament bones, amb les que ens haurem d’enfrontar.
El condó foradat (the Ratzinger’s story)
On 23, mar 2009 | 7 Comments | In actualitat | By edp
En aquella calorosa nit del mes de Juliol a Baviera, en Joseph no podia dormir. Entre la xafogor i el soroll de la respiració de la seva esposa Maria, és feia feixuc romandre en el llit i tancar l’ull. La son no venia i els pensaments que a aquelles hores li voltaven pel cap, estaven plens d’una estranya luxúria que mai abans havia experimentat.
Embriagat pel penetrant perfum de la pell de la seva esposa que dormia dolçament al seu costat, i obsessionat per la visió d’aquell cos que s’intuia més del que era normal, anava deixant fluir els instints carnals que habitualment reprimia i el desig s’anava fent cada cop més gran.
11 de Març
On 11, mar 2009 | 4 Comments | In actualitat | By edp
Mai no coneixerem del cert quantes petites històries d’amor, quants esbóssos personals i de vida varen quedar escampades entre la ferralla dels vagons rebentats per les explosions de l’11 de Març d’avui fa cinc anys. No tindrem mai la certesa dels pensaments, dels anhels, dels projectes que la metralla va segar d’arrel i que es varen quedar entre les vies del tren en les rodalies de Madrid.
Se’m posa la pell de gallina tenir la consciència de com un fet tan aliè a la normalitat pot incidir en la vida quotidiana de tots plegats, dels que allà hi varen morir, dels seus familiars i dels que des de la distància ens varen commocionar amb les notícies que ens venien, veient les imatges de tota aquella gent a la que ni coneixiem però que a la vegada ens eren tant propers. Eren com a nosaltres gent que matina per anar a treballar, a estudiar …..
Justícia mediàtica
On 05, mar 2009 | One Comment | In actualitat | By edp
Vivim en un país a on els polítics no compleixen les lleis que impulsen i a on des dels jutjats es filtren dades de persones en les investigacions sota secret amb total impunitat. El judici paral·lel és la forma de desgastar l’adversari més utilitzada en els darrers temps, ens hem contaminat tant de l’efecte reality show, que fins i tot en allò que hauria d’ésser sagrat, exercim de porteres escampant rumors la majoria de vegades, infundats.
I un cop passat l’efecte que es buscava, en els implicats qui els restitueix el que se’ls ha pres de manera tan bastarda?, qui és l’espabil·lat capaç d’esborrar la percepció per a la resta dels mortals de que l’un és un corrupte, un espia o un pervertit sexual?.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents