actualitat

Els presidents Rajoy i Mas es reuneixen a Moncloa per acordar la data del referèndum d'autodeterminació per el 11S2014. Alícia Sánchez Camacho ha dit exultant, "Des del PP sempre havíem entès que la democràcia era això, el que passa és que us volíem fer ganyir una mica, tontos!!". El...

Un dia qualsevol, en qualsevol claveguera de la capital del regne ....... PJ - Vamos a ver, tan difícil es encontrar alguna cosa que comprometa a cualquiera de los capitostes secesionistas catalanes? estamos perdiendo eficacia y precisión y eso años atrás no nos pasaba! JMA - Si, parece como si 40 años de democracia hayan borrado todo lo que se aprendió con el Caudillo, la inmersión ha hecho más daño de lo que pensábamos, menos mal que en el Mundo de arriba, estan los Wert, Montoro y Paco Marhuenda con sus portadas y algunos coroneles con cojones que si no .... SS - Es que no hay nada sr. Jo..

Mentre el Mou no sap com fer-s'ho perquè el Florentino el foti fora del Madrid i li pagui els 24M€ d'indemnització pactada, a Espanya la policia, els serveis secrets i els diaris que marquen tendències han perdut la vergonya i la cautela i elaboren els esborranys de cinc en cinc no fos cas que amb un de sol .... De fet la cosa no em sembla pas més greu del que ja ho va ser el que en campanya catalana va vincular el Mas i els Pujol amb els comptes a Suïssa, simplement a força de repetitiu menys original. Fins i tot amb el merder han aconseguit despertar de la letargia gironina post electoral un semi enterrat Nadal, no el del fum, fum fum, el del PSC, que posat en peus ha reclamat les mateixes responsabilitats que no varen assumir ells en l'època del Felipe Gonzàlez amb el terrorisme d'Estat dels GAL.

— Viviane Reding, núm2 de la CE

— 11/09/2012 – 17:00 Passeig de Gràcia – turista española, lectora de “la Razón”, al seu marit.

De petit recordo, en una Espanya endarrerida, reprimida i provinciana unes escenes de "l'últim tango a París" en les que el Marlon Brando es sucava el melindro amb mantega de la fina per sodomitzar a Maria Schneider a la cuina, varen provocar que la meitat del país anés en peregrinació a Perpinyà per a veure el film. El que l'havia vista l'explicava l'endemà als companys de feina com si fos el no sé què, mentre que l'altra meitat feien d'amplificador pel que s'inventaven, avui aquesta peli l'han feta ja unes quantes vegades per televisió, ja veus la tonteria. El sexe, juntament amb el fútbol, era una de les aspirines per una societat mancada de llibertats i a on tot era pecat, sobretot el que es relacionava amb el sexe. Passats 50 llargs anys des d'aquella època Espanya, en l'esencial, ha canviat ben poqueta cosa, aquí tothom presumeix de modernitat fins que apareix l'Olvido Hormigos i ja l'hem liada altra vegada.

— Això és poder de convocatòria, cony!

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Cada cop que s'acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d'una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d'esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l'home del sac.

No m'agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l'únic que els interessa de nosaltres és  la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.

Les tertúlies de les emissores estatals de la digital terrestre hispana, aquests dies estan un pel esvalotades, les discussions ofereixen un ventall molt variat, entre el nyap del rescat de l'Alakrana, la controvèrsia que SITEL ha generat entre els populars, els 10M€ d'ajuts que papa Chávez li va concedir a l'empresa en la que la seva filla exerceix d'apoderada, el misteri de l'empadronament valencià de la vice de la Vega o els efectes de la convenció socialista del cap de setmana, en tenim per remenar i triar.

Finalment el serial, el show de l'Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d'euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l'armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.

Les Caixes d'Estalvis d'aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d'Espanya, s'han convertit d'un dia per l'altra, en l'objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d'un ERE encobert. Tot això s'està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d'estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.

En mig d'una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d'empreses, famílies i institucions la Junta d'Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d'orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.

No em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l'Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m'esperava alguna cosa més. I ho esperava perquè en un moment en el que barregem en el discurs conceptes tan diferents com legalitat i legitimitat no em serveix l'amenaça recurrent d'estirar de la manta. Crec que els militants del CDC volíem escoltar algun argument, si més no que ens permetés poder mantenir la mirada quan ens parlen d'ètica.

Colom pel que sembla s'ha demostrat, parlava en català, ves per on que qui va fer possible el concepte d'Hispanitat era el que ara es coneix com un nacionalista perifèric que inundava els seus escrits amb catalanades de l'estil de la cançó de la Trinca o encare més grans. És normal que per els guardians de les essències hispanes fos primordial amagar el fet i suportar que la teoria de Genovès era veritat, només faltaria!

Les inclinacions de Fèlix Millet, lo de senyor ens ho estalviarem si us sembla, a fer-se seu el que era dels altres en totes aquelles organitzacions que varen cometre  l'imperdonable error de facilitar-li l'accés de la caixa, ha tingut la virtut de posar altra vegada damunt la taula el debat del finançament dels partits i el funcionament d'institucions com les Fundacions de les que fins ara en sabíem ben poca cosa.

Quan encare retrunyen la controvèrsia i el debat per la pràctica de la prostitució a l'aire lliure en l'entorn de la boqueria i les imatges que varen transcendir a la premsa  encare son fresques, ahir ens en varen arribar unes altres en la que es pot veure com immigrants sense papers s'apilonen per la nit en aquest mateix indret en un mercat a on s'hi ofereixen productes de dubtosa procedència. Això és un no parar!.

Qui li havia de dir al que va decidir ja deu fer un munt d'anys que la mascota de la legió, en comptes de ser un gos o un gat, fos una cabra, que es convertiria en protagonista involuntària del dia de la hispanitat . En veure-la desfilar al costat de les tropes sense mantenir la formació ni marcar el pas, es fa comprensible que els assistents a l'espectacle, majoritàriament gent d'ordre i marcialitat com la que es portava fa quaranta anys, la xiulessin. I és que per un ensinistrador d'animals fer creure a una cabra deu tenir la mateixa dificultat que pels espanyolistes fer creure els nacionalistes perifèrics.

Aquests dies el país sencer s'escandalitza pels casos de corrupció que darrerament s'han destapat i l'opinió pública, la gent del carrer, creiem estar en possessió del dret de dictar sentència per a qualsevol dels implicats en les trames que les protagonitzaven. Fins i tot en fem mofa de tots aquells que han vist com de cop els destapaven les misèries i la seva cara apareixia en tots els mitjans de comunicació, i dels àlies que els identificaven en els documents inculpatoris més propis dels còmics del Mortadelo i Filemón, que de trames mafioses "serioses".