La caixa del poder
Les Caixes d’Estalvis d’aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d’Espanya, s’han convertit d’un dia per l’altra, en l’objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d’un ERE encobert. Tot això s’està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d’estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.
Mentre el sector financer espanyol en general, s’esgola per explicar-nos que el sistema de provisions que el Banc d’Espanya va fixar després del merder del Mario Conde i el Banesto, és l’enveja del món occidental, els que hi entenen ens diuen que amb els diners acumulats no ens tapem ni un caixal i per reorganitzar aquest girigai l’Estat espanyol, o sigui tots plegats, haurem d’injectar uns 300.000 M€ en el sistema per evitar que se’n vagi a la merda.
En mig d’una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d’empreses, famílies i institucions la Junta d’Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d’orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.
No em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l’Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m’esperava alguna cosa més. I ho esperava perquè en un moment en el que barregem en el discurs conceptes tan diferents com legalitat i legitimitat no em serveix l’amenaça recurrent d’estirar de la manta. Crec que els militants del CDC volíem escoltar algun argument, si més no que ens permetés poder mantenir la mirada quan ens parlen d’ètica.
Colom pel que sembla s’ha demostrat, parlava en català, ves per on que qui va fer possible el concepte d’Hispanitat era el que ara es coneix com un nacionalista perifèric que inundava els seus escrits amb catalanades de l’estil de la cançó de la Trinca o encare més grans. És normal que per els guardians de les essències hispanes fos primordial amagar el fet i suportar que la teoria de Genovès era veritat, només faltaria!
Les inclinacions de Fèlix Millet, lo de senyor ens ho estalviarem si us sembla, a fer-se seu el que era dels altres en totes aquelles organitzacions que varen cometre l’imperdonable error de facilitar-li l’accés de la caixa, ha tingut la virtut de posar altra vegada damunt la taula el debat del finançament dels partits i el funcionament d’institucions com les Fundacions de les que fins ara en sabíem ben poca cosa.
