actualitat

Aquesta nit he tingut un malson que m'ha fet despertar a quarts de quatre i ja no he pogut cluclar l'ull fins a les deu tocades, la Caballé, si la nostra, bé la seva, tant se val la de tothom, em perseguia pel menjador de casa completament nua amb pentinat de Geisha, la cara emmascarada de color blanc, amb aquelles xancletes de fusta que porten les Geishes amb mitjonets blancs fotent clec, cataclec i taralajant-me l'himne d'España amb un dècim de loteria de Nadal a la boca.

A la fi l'Audiència de a Corunya ha decidit en sessió plenària que el tercer accident més costós en la història de la humanitat, només superat per l'accident de la Colúmbia i el de la central de Txernòbil i un dels desastres ecològics de la història de la navegació mundial de més impacte, no tenia més responsables penals que el seu capità, el quasi bé octogenari Apostolos Mangouras, que per l'edat no anirà a la presó, toqueu-me el ous (amb perdó). Els que en el seu dia foren responsables de la gestió, la plana major del PP actual més Àlvarez Cascos ni s'han assegut a les banquetes del acusats.

Jo sóc d'un poble a on de petit els veïns no tancaven les portes amb clau, a on els infants podíem anar a escola tot sols sense recança i a on quan veies de lluny el tricorni d'un Guàrdia Civil ja t'amagaves per por del que pogués ésser. No seré ingenu enyorant que el que passava fa quaranta anys no estigui passant ara perquè soc conscient, si no malament aniria, que tot ha canviat per a bé. La percepció d'evolució de la societat es nota en qualsevol entorn fins i tot en el valor que abans es donava a l'autoritat segurament per causa de la repressió.

Ahir, mentre estava practicant el meu esport predilecte, quedar-me adormit mirant el Cuní a 8TV, em va pertorbar el son algú que estava trucant al timbre. Mig somnàmbul vaig obrir la porta i al carrer hi havien un munt de mini zombies i el fill del Monstre de Frankestein cridant tots a l'hora no se que d'un tracte. Sort que les seves mares també hi eren i em varen aclarir que estàven celebrant la nit de Haloween, tradició importada d'Amèrica com els crancs de riu assassins, els George Bush, pare i fill o la patata.

Aquest matí m'ha trucat el Fermí molt esverat perquè segons ell, la NSA li ha intervingut el mòbil, el Fix, l'internet i el forn microones!. Mentre parlàvem em feia notar uns sorolls estranys que identificava amb la intervenció dels serveis secrets d'Obama, eren els meus budells que reclamaven l'esmorzar després de portar dues hores llevat parlant amb ell sense poder prendre ni un trist got de llet de cabra però que hi vols fer. Fins i tot estava completament convençut que l'FBI li interferia el correu postal ja que feia molt de temps que no rebia ni les factures de la FECSA ni de Telefònica, de poc ha servit explicar-li que totes aquestes companyies han deixat el paper per una simple mesura d'estalvi i ara t'envien l'e-factura, que fot els mateixos forats en el compte corrent que la tradicional, no m'ha fotut ni cas!.

Manifiesto

La entidad que hoy nace con el nombre de Súmate es una asociación sin ánimo de lucro y no partidista constituida por ciudadanos y entidades cívicas y sociales, cuyo objetivo es extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo.

Súmate está formada en gran parte por catalanes de lengua y cultura castellana/española que, por cuestiones familiares y/o de origen, hemos mantenido este patrimonio sin renunciar por ello a ser y formar parte activa de la comunidad nacional catalana.

Súmate aboga por un debate abierto, democrático y participativo que incluya a catalanes que a menudo se han visto excluidos o su opinión, secuestrada por la desinformación, el desconocimiento o los prejuicios.

Que NO, que NO i que NO! encara que m'ho demanéssiu el milió sis-cents mil de la Via de genolls, la resposta és que NO. NO a la consulta i NO a la reforma de la Constitució. Ni que els set milions i mig que viviu a Catalunya ho imploréssiu fent un castell de deu mil amb dues-centes manilles i treze folres i amb Jordi Pujol d'enxaneta, la resposta seguiria sent la mateixa, NO!.

Finalment ahir a la tarda varem tenir la confirmació, la conspiració EtarrocatalanaindependoNaZi, la mateixa que impedeix any darrera altra que Espanya guanyi el Festival d'Eurovisió, existeix. Es va conxorxar amb els Comités Olímpics d'arreu i a les primeres de canvi va deixar Madrid fora de competició de l'elecció de la Seu Olímpica del 2020. Tots els experts que vaticinaven, aquest cop si, el triomf de la Vila d'Aznar como a Seu Olímpica, varen mutar en qüestió de segons en postuladors de les teories de la corrupció i del suborn del COI per a justificar la injustícia, alguna cosa en sabran, ja que per la capital d'Espanya hi corren els majors especialistes del món en la matèria.

Fa més de 15 anys que la cerimonia de la votació per atorgar la seu dels Jocs Olímpics s'ha convertit en una tradició quasi com el sorteig de la Grossa de Nadal, Madrid i 4 capitals més s'enfronten en la votació final i Madrid se'n queda fora.

Definitivament haig de concloure que l'esperit de l'espanyolisme és violent de mena o així ens ho volen fer entendre els que el practiquen, com s'entén si no que ara que el sentiment pro sobiranista a Catalunya és majoria es parli de fractura social mentre que abans, quan les proporcions eren a la inversa, ningú badava boca?

El govern espanyol s'està plantejant seriosament declarar els festivals d'Eurovisió i la OTI com a organitzacions separatistes al servei preferent de la causa independentista catalana i de l'entorn de la Kale Borroka pro etarra, com s'explica si no que el Dyango o el Peret, que varen representar les essències de l'Espanya en blanc i negre ara fan evident el seu fervor catalanista i criden sense ruboritzar-se en favor de la independència de Catalunya? Collons d'independentistes, ja!

La mateixa setmana que el Michael Douglas ens va fer partícips que la seva addicció a llepar figues li havia provocat un càncer de gola i en el Tribunal Constitucional el PP substituïa a dos magistrats llepa figues progressistes per altres dos llepa figues conservadors, el Rajoy que d'això de llepar la figa de frau Merkel i el cul de la Troika ens sap una estona, de la ma d'un grup d'experts de la cosa pública es proposa travessar la darrera frontera vermella del benestar i fotre-li una bona caixalada a les pensions. De les explicacions sobre els mètodes de càlcul i del nou concepte de l'índex de sostenibilitat ens haurem de quedar amb la certesa que en el futur immediat la rebaixa de la prestació es quedarà als voltants del 10%, no està gens malament per començar!.

El dijous passat a les gents de l'Espanya de sempre un calfred els va recòrrer el cos des de la punta de les orelles fins a l'ungla del dit gros del peu, en escoltar com el Liceu esbroncava els prínceps d'Espanya!. Molts en sentir els xiulets i els crits de rebuig cap l'hereu de l'estat de can pixa al que ens hi han enganxat amb pegamento UHU, els va descol·locar que la burgesia catalana, la que es suposava amb el cul comprat i la cadira llogada per Espanya, la que havia de ser el contenidor de la onada independentista del Principat i de la púrria del carrer que exigeix el seu dret a decidir, s'atrevia a afrentar a la institució reial fent-li mofa.

Hermann Tertsch, que passa per ser un periodista d'ideologia moderada en nòmina del que a Madrid es considera linea editorial de centre, l'ABC, es va mostrar ahir a Twitter partidari de l'afusellament de Lluís Companys a mans d'un tribunal militar colpista. L'home, com tants d'altres del seu entorn, es va despistar en la justificació comparant el fet amb l'afusellament de Pierre Laval. No m'estranya gens que els seus amics de tertúlies de bar, el Wert, Losantos i companyia, tinguin com a missió a banda del descobriment de nous idiomes fins ara desconeguts per a la majoria que els parlava, la d'espanyolitzar Catalunya a base d'innovar amb la història. El professor que tenien de petits a l'escola es mereixeria un premi, a banda del de feixista de l'any, per la interpretació històrica i la imaginació inventiva que els va saber transmetre.

Espanya està en venda. A partir d'ahir qualsevol amb 500.000,00€ a la butxaca i amb ganes de gastar-se'ls pot adquirir un immoble a Espanya amb pàrquing, traster i permís de residència. També ho pot aconseguir comprant dos milions d'euros de deute del Regne del Mataelefants o invertint en un projecte empresarial, ja sigui nou o adquirint-ne un qualsevol dels milers que pengen per les orelles i que estan a punt de tancar. S'accepten ofertes!

Un dels riscos de la clonació és que a algú amb més poc seny que el Sergio Ramos i amb els recursos suficients com per a no mirar prim li surti de la fava replicar José Maria Aznar, el rei o el Bárcenas. Algú es pot imaginar la seu de la FAES plena d'Aznarets petits corrent pasillo amunt i avall talment com barrufets amb bigoti i abdominals desproporcionats? o el rei i les seves rèpliques caçant tots a una elefants de Botswana?. Si el Bàrcenas tot sol s'ha emportat mitja Espanya a Suïssa que no s'hi haurien haver pogut emportar ell i els seus clons? fa venir esgarrifances i tot només de pensar-hi.

El parlament aragonès, format majoritàriament per lingüistes de reconegut prestigi mundial (!!??), han decidit en reunió solemne que a partir de les 00:00 del dimecres passat, interessant la precisió horària, el català que es parlava a la Franja, el que abans despectivament en deien Chapurriau, s'anomeni LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) a més també n'han fet nèixer una altra que han anomenat LAPAPYP (Lengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques) com que s'han deixat per definir la resta de la parla i per no deixar de banda les ganes de fer el ridícul que han demostrat, algú ja els ha proposat LAPOLLA (Llengua Aragonesa Pròpia de Otros Lindos Lugares de Aragón), però amb dues llengues noves ja s'havien passat del cupo setmanal.

Els polítics d'aquest país viuen en la seva bombolla particular. S'equivoquen quan trien defensar al poderós en front del feble i ho fan novament quan creuen que aquests es quedaran de braços plegats veient com els bancs els roben directament els estalvis de tota una vida o els prenen el pis per no poder pagar hipoteques abusives o per haver avalat el dels fills. L'escratxing surt de la desesperació del qui no li queda res més per perdre.

El Senyor va voler fer coincidir en la mort tres personatges que molt poc o quasi be res varen tenir en comú en vida, potser per allò de compensar va cridar de cop Bigas Luna, Sara Montiel i va cloure la terna amb la Margaret Thatcher, la Dama de Ferro. Els milers de seguidors del director català i de l'actriu manxega ploren la seva pèrdua els cadells neoliberals d'inspiració thatcheriana de la seva ideologia Aznar, Bush, Sarkozy, Merkel, etc. m'hi jugaria un euro a que no. Els pebrots de ferro de la Thatcher van posar de moda el Thatcherisme i així tenim el món com el tenim avui, agafat tot ell amb pinces.

No voldria que se m'interpretés malament, les cases reials i la noblesa per a mi son anacronismes del passat que no se ben be per quins set sous han arribat fins els nostres dies però la d'Espanya a mi fins fa ben poc no és que hem molestés ni poc ni massa. Hem conviscut amb ells a la televisió, les revistes del cor i amb alguna que altra visita a la ciutat de Girona que ho deixa tot potes amunt fins que no marxen. Els hem vist moquejar a la graderia de Barcelona 92, casar-se i procrear-se com llampins amb total normalitat  i darrerament tot apropant-se a lo més terrenal, divorciant-se. S'ha fet un lloc en la nostra quotidianitat.

Ja fa fosc quan el Manel surt de l'administració de loteries amb la butlleta a la mà. Una combinació que li ha donat poques alegries fins ara però que porta gravada en foc al cap des que es va inaugurar el sorteig de la lotto  5, 7, 14, 23, 35 i 36. Poca esperança per arreglar el que una crisi que li expliquen però que no entén li ha espatllat. Sense feina des de fa anys ni expectatives de trobar-ne puja a la moto que l'ha de portar cap a la casa que li ha hipotecat l'ànima, li ha ensorrat la vida.

Darrerament en aquest país, tothom sap perfectament el que el President Mas hauria de dir i hauria de fer, fins i tot les intencions ocultes i els pensaments de l'únic president que ha tingut els pebrots de fer del procés de sobirania nacional full de ruta del seu govern, posant-hi plaç i comprometent-hi al mateix temps el seu futur personal, professional i   el prestigi. Considerats grans gurus de la comunicació que es dediquen a fer opinió sense cap més risc que l'audiència, pontifiquen sobre el que hauria d'ésser l'actuació d'un govern dedicat d'una banda al funambulisme pressupostari per poder pagar nòmines i proveïdors i de l'altra aconseguir amb l'ajut d'ERC, la majoria suficient per a no desviar-se ni un mil·límetre del camí sobiranista que s'han traçat. Catalunya s'hi juga molt més que l'audiència.

Al final, se'ls va aparèixer la Verge!. Les eminents autoritats econòmiques europees han descobert fa un parell de setmanes que Xipre, la petita illa mediterrània de poc més d'un milió d'habitants era, el que en l'argot es coneix com un paradís fiscal!. Ni els va fer malpensar que de fa més de 10 anys, el 70% de la seva economia es basés en l'activitat bancària ni que el flux de capitals no massa clars que els arrivaven des de can Putin i la resta d'europa a cabassos, s'emblanquinessin allà tal com fan amb les façanes minimalistes i pulcres dels poblets que acullen la segona font d'ingressos de la illa, el turisme.