actualitat
El puto amo
On 13, nov 2010 | One Comment | In actualitat | By admin
Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.
Progessistes o conservadors?
On 19, oct 2010 | 3 Comments | In actualitat | By admin
Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.
Ficar-hi la banya
On 06, mar 2010 | One Comment | In actualitat | By edp
Aquest dies tenim el pati hispà esvalotat a resultes del debat que en el Parlament s’està duent a terme sobre la prohibició o no de les curses de braus.
Com no podia ser d’una altra manera en un país suposadament democràtic i avançat com és el nostre, és de lògica que aquestes coses es parlin i debatin en el marc d’un Parlament amb total normalitat i sota l’ampara de les garanties que donen les lleis, que és el que toca quan del que es tracta és de legislar.
El que ja s’ha desvirtuat és el debat inicial que la plataforma prou.cat va promoure com a iniciativa legislativa popular. El suport que les 180.000 signatures que han aportat no pot amagar que les motivacions siguin també dispars, des de la que ho va motivar, el maltractament inhumà al brau, fins a les que aprofitant el merder hi han afegit l’identitari.
Com ja es preveia, en la resta de l’estat hi han vist un atac a les essències de “lo espanyol” motivats per els missatges que una minoria des de casa nostra i de manera interessada han llençat ,identificant erròniament com un moviment en contra d’una de les icones espanyoles, “la Fiesta” i de retruc en contra d’Espanya. La discussió s’ha desfermat com un brau ferit repartint cornades a tort i a dret i sense pensar-s’ho dues vagades abans de parlar (o potser amb la premeditació acostumada) s’han pres ja les posicions en clau electoral, en aquest país en sabem molt d’atiar els problemes però a l’hora d’arreglar-los se’ns arruga la ma.
Parlaments de comunitats que els va passar per alt una mesura semblat adoptada ja fa uns anys pel Parlament de les illes canàries, s’afanyen ara en declarar “la Fiesta” com a bé cultural que s’ha de preservar. Faríem be tots plegats de centrar degudament el debat en el que s’està parlant, que és del patiment d’un animal. Si la tradició fos tant important que impedís l’evolució d’una societat potser a la monumental aniríem a veure lluites de gladiadors o espectacles amb lleons i cristians i no curses de braus.
Algú serà capaç de deixar el punt a on li toca?.
Una qüestió d’estils
On 27, nov 2009 | 4 Comments | In actualitat, catalanisme, catalanofòbia | By edp
Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l’estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l’han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d’estils.
Els catalans ja estem acostumats a actituds semblants quan no més extremes, hi estem avesats pels arguments grollers i fal·laços dels qui ens ataquen la llengua amb l’absurd del perill del castellà o quan ens acusen d’insolidaris i articulen campanyes polítiques per anar a buscar quatre vots a San Julián del culo prieto posant la ideologia davant de la convivència. Ho fan tant sovint que ja ens sembla fins i tot normal.
No m’agrades, Espanya
On 26, nov 2009 | 2 Comments | In actualitat, catalanisme | By edp
No m’agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l’únic que els interessa de nosaltres és la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.
No m’agrada tampoc que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí titllant la iniciativa dels 12 rotatius catalans amb l’editorial que han publicat avui com una pressió intolerable al constitucional, després de tres anys de conyes, pressió serà si de cas, presentar recurs per un text que és calcat en molts aspectes als d’altres comunitats que no s’han recusat, organitzar recollides de signatures en contra fent servir falsedats, recusar a membres del tribunal perquè no puguin fer la seva feina o bloquejar la seva renovació per a manipular, pervertir i potinejar la voluntat d’un poble.
Catalans, criatures estranyes
On 24, nov 2009 | 4 Comments | In actualitat | By edp
Les tertúlies de les emissores estatals de la digital terrestre hispana, aquests dies estan un pel esvalotades, les discussions ofereixen un ventall molt variat, entre el nyap del rescat de l’Alakrana, la controvèrsia que SITEL ha generat entre els populars, els 10M€ d’ajuts que papa Chávez li va concedir a l’empresa en la que la seva filla exerceix d’apoderada, el misteri de l’empadronament valencià de la vice de la Vega o els efectes de la convenció socialista del cap de setmana, en tenim per remenar i triar.
Les persones que tracten dels temes solen ser de l’òrbita del partit popular i fins i tot d’una mica més enllà, però de tant en tant algú que es declara socialista també hi participa, el que provoca que el sofert espectador que se’ls mira, entre els crits que es llencen els uns als altres i la mania que tenen de parlar tots a una sense respectar el torn de paraula, (deu ser costum això a Espanya), dubto que en tregui l’aigua clara de cap dels temes que s’estan tractant, això si l’esport habitual d’aquests debats és fotre-li canya al Zapatero faci el que faci, no en surt massa ben parat el president.
Pirates, corsaris i bucaners
On 17, nov 2009 | 23 Comments | In actualitat | By edp
Finalment el serial, el show de l’Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d’euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l’armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.
El que és evident, a part de consideracions varies com perquè el govern d’Espanya s’ha d’implicar en l’alliberament d’un vaixell que navegava sota una altra bandera o de la decisió maldestre de portar a Espanya dos dels pirates capturats quedant en un desavantatge evident a l’hora de negociar i deixant de banda errors palmaris que s’han produït per part de tots, que aquí els “dolents” son els pirates i al mateix temps reconèixer que la negociació per l’alliberament ha estat un nyap de proporcions indescriptibles.
La caixa del poder
On 16, nov 2009 | 4 Comments | In actualitat, economia | By edp
Les Caixes d’Estalvis d’aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d’Espanya, s’han convertit d’un dia per l’altra, en l’objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d’un ERE encobert. Tot això s’està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d’estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.
Mentre el sector financer espanyol en general, s’esgola per explicar-nos que el sistema de provisions que el Banc d’Espanya va fixar després del merder del Mario Conde i el Banesto, és l’enveja del món occidental, els que hi entenen ens diuen que amb els diners acumulats no ens tapem ni un caixal i per reorganitzar aquest girigai l’Estat espanyol, o sigui tots plegats, haurem d’injectar uns 300.000 M€ en el sistema per evitar que se’n vagi a la merda.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents