Small Image
9894
page-template,page-template-blog-small-image,page-template-blog-small-image-php,page,page-id-9894,page-child,parent-pageid-17353,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Small Image

Sóc dels què han crescut entre contradiccions i incerteses, dels què procuren no fer mal ningú ni que n'hi en facin, dels què s'emocionen fàcilment sense fer-ne faramalla i què s'esforcen a parlar clar sempre i a no amagar-se de res. Dels què lluiten més que dels que somien i trien tocar de peus al terra en comptes de fer volar coloms.

Ni reis comissionistes, ni jutges prevaricadors, ni polítics franquistes, ni forces de seguretat repressores, ni mitjans de comunicació embusters, ni cúpules empresarials xantatgistes, ni financers corruptes, el problema són els quatre nanus encaputxats que es manifesten en contra del feixisme per evitar ser identificats i encausats com a terroristes com l’Adrià o la Tamara. El mantra d’avui és que ja no els volem al costat nostre perquè dona mala imatge anar tapats.

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s'havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot.