Blog
607
blog,paged,paged-6,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Blog

Definitivament haig de concloure que l'esperit de l'espanyolisme és violent de mena o així ens ho volen fer entendre els que el practiquen, com s'entén si no que ara que el sentiment pro sobiranista a Catalunya és majoria es parli de fractura social mentre que abans, quan les proporcions eren a la inversa, ningú badava boca?

Si aquells que poden fer-ho es decidissin a penjar la cinta completa de la conversa de la Sánchez Camacho amb l'ex novia del Pujol a la Camarga es faria evident fins a quin punt els que ens venen les bondats de mantenir-nos a Espanya i les perversions del procés de sobirania estan disposats a saltar-se les mínimes normes del joc net, tots els ho agrairíem de veritat.

La propera mesura d'estalvi que ens presentarà el PP un d'aquests divendres serà convidar tots els pensionistes de l'Estat a fer un creuer pel mediterrani i enfonsar-lo al mig del mar, el càlcul es fa ràpid 365.000M€ en els propers 3 anys, si a més dels iaios conviden també els mestres, policies i personal sanitari en el mateix vaixell, en el 2015 ja tindríem superàvit. I ja posats si ens confisquessin tots els nostres estalvis i reduïssin els sous a la meitat resoldrien en el temps que es tira un pet el problema bancari i la competitivitat empresarial. Val més no donar-los idees!

Que el Duran faci les declaracions que fa sobre la consulta als partidaris de la independència de Catalunya ens haurien d'omplir de joia, son el fet més que evident que el procés rutlla, és l'únic conillet que pot treure's del barret. Quantes més vegades surti el cap de pixa del Josep Anton amb el raca-raca d'ERC millor, senyal inequívoca que Mas i Junqueras no el tenen gairebé per a res més que un florer xinés i això és molt bona notícia. Tant de bo que el Navarro i la Camacho se'l rifin cada setmana com a soci preferent, això és la prova de que l'espanyolisme a casa nostra fa figa i que no s'aturi!

El govern espanyol s'està plantejant seriosament declarar els festivals d'Eurovisió i la OTI com a organitzacions separatistes al servei preferent de la causa independentista catalana i de l'entorn de la Kale Borroka pro etarra, com s'explica si no que el Dyango o el Peret, que varen representar les essències de l'Espanya en blanc i negre ara fan evident el seu fervor catalanista i criden sense ruboritzar-se en favor de la independència de Catalunya? Collons d'independentistes, ja!

Els humans som per naturalesa uns impacients, normalment no tenim espera i tot ho volem al moment. En una època a on el concepte anglès “fast” ens envaeix és comprensible l’èxit que tenen els resultats de les enquestes que fem per a qualsevol cosa. Darrerament la línia dels mitjans ha anat per aquí i per allà buscant desafeccions i mutacions en el sentit dels vots pel desgast del governant o evolució de la radicalitat ideològica o simplement l’emprenyament que portem a sobre per la crisi econòmica, la corrupció i la ineptitud política.

La mateixa setmana que el Michael Douglas ens va fer partícips que la seva addicció a llepar figues li havia provocat un càncer de gola i en el Tribunal Constitucional el PP substituïa a dos magistrats llepa figues progressistes per altres dos llepa figues conservadors, el Rajoy que d'això de llepar la figa de frau Merkel i el cul de la Troika ens sap una estona, de la ma d'un grup d'experts de la cosa pública es proposa travessar la darrera frontera vermella del benestar i fotre-li una bona caixalada a les pensions. De les explicacions sobre els mètodes de càlcul i del nou concepte de l'índex de sostenibilitat ens haurem de quedar amb la certesa que en el futur immediat la rebaixa de la prestació es quedarà als voltants del 10%, no està gens malament per començar!.

Rajoy és dels que pensa que la mida, en economia i d'altres coses, importa, segur que la seva dona li compra. L'argument principal en contra la secessió de Catalunya va sortir en les reuinions del Cercle d'Economia a Sitges dels llavis del notari-president d'un país que encara es creu important com en les èpoques imperials de Carlos I o Felip II, què no escolta res del que li diu la Merkel?. Però la pregunta que ens hem de fer és, ho va fer per prevenir Catalunya de les dificultats que es trobarà quan sigui un estat comparable a Holanda, Dinamarca o Suïssa o per la por a que una Espanya sense Catalunya passi a ser una altra Polònia, Txèquia, Hongria o Romania?

El dijous passat a les gents de l'Espanya de sempre un calfred els va recòrrer el cos des de la punta de les orelles fins a l'ungla del dit gros del peu, en escoltar com el Liceu esbroncava els prínceps d'Espanya!. Molts en sentir els xiulets i els crits de rebuig cap l'hereu de l'estat de can pixa al que ens hi han enganxat amb pegamento UHU, els va descol·locar que la burgesia catalana, la que es suposava amb el cul comprat i la cadira llogada per Espanya, la que havia de ser el contenidor de la onada independentista del Principat i de la púrria del carrer que exigeix el seu dret a decidir, s'atrevia a afrentar a la institució reial fent-li mofa.

Hermann Tertsch, que passa per ser un periodista d'ideologia moderada en nòmina del que a Madrid es considera linea editorial de centre, l'ABC, es va mostrar ahir a Twitter partidari de l'afusellament de Lluís Companys a mans d'un tribunal militar colpista. L'home, com tants d'altres del seu entorn, es va despistar en la justificació comparant el fet amb l'afusellament de Pierre Laval. No m'estranya gens que els seus amics de tertúlies de bar, el Wert, Losantos i companyia, tinguin com a missió a banda del descobriment de nous idiomes fins ara desconeguts per a la majoria que els parlava, la d'espanyolitzar Catalunya a base d'innovar amb la història. El professor que tenien de petits a l'escola es mereixeria un premi, a banda del de feixista de l'any, per la interpretació històrica i la imaginació inventiva que els va saber transmetre.

Espanya està en venda. A partir d'ahir qualsevol amb 500.000,00€ a la butxaca i amb ganes de gastar-se'ls pot adquirir un immoble a Espanya amb pàrquing, traster i permís de residència. També ho pot aconseguir comprant dos milions d'euros de deute del Regne del Mataelefants o invertint en un projecte empresarial, ja sigui nou o adquirint-ne un qualsevol dels milers que pengen per les orelles i que estan a punt de tancar. S'accepten ofertes!

Segurament, si avui Aznar hagués de passar el relleu del lideratge del govern i del seu partit no triaria Mariano Rajoy, antes muerto que sencillo!. Ho va deixar ben clar l'altra dia en una entrevista en Prime-Time a A3 amb la parafernàlia d'un president de govern en actiu i davant l'expectant audiència, va deixar prou clar que aquest PP no és el que ell volia per Espanya i el seu president tampoc, en va fer renúncia de la paternitat ja no és el seu successor.

Cada cop que obro la tele espero la imatge del Franco inaugurant algún pantà o alçant la ma com un Click de Famobil en plena Plaza de Oriente. Em sorprèn el subconscient amagat des de fa tants anys que em recorda vestit de calça curta amb davantalet blau i blanc, format en perfecte filera en el pati de l'escola cantant el Cara al Sol. La involució ideològica i política a la que ens estan sotmetent la gent del PP és tant important que fins em fa reviure a contracor un passat al que no m'agradaria tornar. Això no ho podem permetre de cap manera!

Un dels riscos de la clonació és que a algú amb més poc seny que el Sergio Ramos i amb els recursos suficients com per a no mirar prim li surti de la fava replicar José Maria Aznar, el rei o el Bárcenas. Algú es pot imaginar la seu de la FAES plena d'Aznarets petits corrent pasillo amunt i avall talment com barrufets amb bigoti i abdominals desproporcionats? o el rei i les seves rèpliques caçant tots a una elefants de Botswana?. Si el Bàrcenas tot sol s'ha emportat mitja Espanya a Suïssa que no s'hi haurien haver pogut emportar ell i els seus clons? fa venir esgarrifances i tot només de pensar-hi.

El parlament aragonès, format majoritàriament per lingüistes de reconegut prestigi mundial (!!??), han decidit en reunió solemne que a partir de les 00:00 del dimecres passat, interessant la precisió horària, el català que es parlava a la Franja, el que abans despectivament en deien Chapurriau, s'anomeni LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) a més també n'han fet nèixer una altra que han anomenat LAPAPYP (Lengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques) com que s'han deixat per definir la resta de la parla i per no deixar de banda les ganes de fer el ridícul que han demostrat, algú ja els ha proposat LAPOLLA (Llengua Aragonesa Pròpia de Otros Lindos Lugares de Aragón), però amb dues llengues noves ja s'havien passat del cupo setmanal.

Aquesta setmana passada, com solen fer cada dos anys, vaig rebre una trucada que esperava, un venedor de l'Editorial Planeta de la que era client des de feia més de vint-i-cinc anys em demanava dia i hora per passar per casa a presentar-me els novetats d'aquest any. Quan li vaig dir que no calia em va preguntar pels motius i no es va sorprendre gens ni mica en fer evident que era per l'actitud del seu president cap a Catalunya, per la zona de Girona estava rebent moltes negatives com la meva. El pare de Lara i tants altres com ell, va arribar a casa nostra fa molts anys amb una ma al davant i l'altra al darrera i amb esforç, treball i tenacitat va saber aprofitar les oportunitats que Catalunya li oferí i que no van trobar a la seva terra. Molts d'ells agraïts per la porta oberta es varen quedar i els seus fills i nets son ara els que aixecant una estelada criden en les manifestacions de l'onze de Setembre en favor de la independència, en català i en castellà. Pel que sembla això no li va passar al sr. Lara.

Un polític que "treballi", és un dir, en el Congreso de los Diputados de Madrid, percep per fotre potes enlaire el país, pujar-nos els impostos i deixar-nos sense feina un sou mig de 6.100,00€ cada mes. Molta pasta? depèn, si ho mirem amb els ulls del Duran i Lleida per exemple que es queixà no fa massa amargament, un polític a Espanya cobra poc. Per a algú que cobra de l'atur o el subsidi de subsistència o per a qualsevol pensionista, molt més del que disposa ell i els seus per a menjar tot un any.

Estimados:

Vaya por delante que entiendo ese miedo inconfesable que os provocó ver por la tele el pasado 11 de septiembre a millón y medio de catalanes enarbolando esteladas por las calles de Barcelona al tiempo que reclamaban su libertad. Que comprendo vuestra dificultad manifiesta para el análisis y el entendimiento que un acto sin parangón como este representa, no os habeis caracterizado jamás, desde tiempos inmemoriales, por vuestra facilidad para razonar ni empatizar y hasta me conmueve ese pánico casi infantil a permitir que la gente se exprese invocando no se que precepto constitucional. Por eso a mi no me ha extrañado en absoluto el resultado de la encuesta del CIS.

A Espanya el cognom més comú en comptes del "Garcia" hauria d'ésser "Malo" i darrera d'aquest en segon i tercer lloc, "Corrupto i Inepto". Tan li fot a més que el porti gent d'esquerres o dretes, alguns dos dels tres per part de pare i de mare, que el NYAP, així en majúscules, està assegurat. La mateixa setmana que la EPA (Enquesta de  Població Activa) situava de moment en 6,2 milions el rècord d'aturats, coneixíem que la presidenta de Sareb, el banc dolent dissenyat a càrrec de les nostres costelles, cobrava per la feina feta d'un mes 33.000,00€!

Per a mi és tot un misteri com la Llanos de Luna va venir a lluir roba de marques cares per aquí des de la seva Sevilla natal. Potser una mala nota en la oposició que la convertí en funcionària de l'Estat i va haver de triar de les últimes o un escalfament de joventut fruit d'un estiu d'aquells d'abans a la Costa Brava ens la va portar al Principat. El fet és que s'hi ha arrapat com en Pepitu a la grenya i d'aquí no en marxà ni amb aigua calenta, a veure si amb la independència tenim sort!. Per una nena amb currículum justet, més aviat escàs, arribar fins a on ha arribat la virreina deu ésser el "més Súper-Súper", parlant clar i ras, mola mazo i el més normal és que et pugin el fums al cap.

El millor que els podria passar a europa és que fotessin fora Espanya de la UE. Espanya és el càncer d'Europa i no el país gran i important que ens volen fer creures'ha convertit per mèrits pròpis en un Passiu Tòxic capaç d'engegar a la merda ella sola la idea d'europa que varen parir fa anys pro homes com Willy Brandt. És ja el paradís oficial de la mediocritat, de la corrupció, de la ineptitud política ...el país amb més lladres i pillos per metre quadrat de l'univers, el forat negre més important de tota la història econòmica mundial. Veient tot això algú pot tenir dubtes del que ens convé més els catalans?.

A dos dies d'un Sant Jordi transcendent per a reafirmar l'11S2012, les reaccions que dos vídeos publicats la setmana passada al YouTube han provocat a la xarxa a nivell de l'Estat espanyol han posat en evidència que a Espanya el que hauria d'ésser normalitat és excepció. Els dos valents que es varen atrevir a defensar-nos a cara descoberta el primer Ramón Cotarelo catedràtic de Ciències Polítiques de l'UNED el dret de Catalunya i els catalans a exercir l'autodeterminació des de la tertúlia política de la Tuerka.net i la Mel Domínguez una jove de Huelva resident a Barcelona, explicant l'adoctrinament catalanofòbic que des de petits es reb a la resta d'Espanya, els ha convertit en la diana dels insults més agres que havia llegit en molt de temps i mira que n'he sentit de grossos.

Reinhart, Rogoff i Falciani son tres noms que ens diran poc a la majoria dels mortals, però segurament d'aquí uns anys quan les dades per a fer l'anàlisi ens hagin arribat senceres ocuparan una part important en el puzzle que explicarà la nostra història. Els dos primers son dos economistes reputats de Harvard, que s'han fet un nom amb una teoria econòmica que demostrava que quan el deute dels estats superava el 90% del PIB d'un país, el creixement mutava de manera automàtica en decreixement i es feia necessària l'aplicació d'un concepte molt familiar, l'austeritat. El segon, un ex empleat de banca que va aconseguir acumular una llista de dipositants del banc HBSC de Suïssa i que ha posat en escac a milers de defraudadors i delinqüents que s'han emportat els diners que ara fan falta al paradís fiscal Helvètic.

Els polítics d'aquest país viuen en la seva bombolla particular. S'equivoquen quan trien defensar al poderós en front del feble i ho fan novament quan creuen que aquests es quedaran de braços plegats veient com els bancs els roben directament els estalvis de tota una vida o els prenen el pis per no poder pagar hipoteques abusives o per haver avalat el dels fills. L'escratxing surt de la desesperació del qui no li queda res més per perdre.