Blog
607
blog,paged,paged-25,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Blog

La política fiscal és una de les potes de la política econòmica d'un govern i l'encarregada de dissenyar els impostos amb els que recaptar els ingressos que després revertiràn en obra pública, infraestructures, ajudes socials, etc. resumint el que permetrà assumir més o menys despesa pública i la responsable del superàvit/dèficit pressupostari i de l'estabilitat econòmica d'un país, poca broma. A Espanya el percentatge més important de la suma la generen aquelles activitats que tenen a veure amb la construcció i immobiliària (llicències, IVA, transmissions, IBI, etc.), es calcula que en més d'un 22% i els euros que aporten a les arques públiques, juntament amb els impostos del sector de l'automòbil i el seu entorn (gasolina, matriculació, segurs, etc.) representen gairebé el 40%.

En els debats als que he assistit com espectador o en d'altres que m'he involucrat amb la meva participació sobre el supòsit de la independència de Catalunya de l'Estat espanyol, sempre he escoltat com inconvenients del procés, dos raonaments econòmics fal·laços, que els contraris al mateix estan ansiosos per colar, és com si per a tocar la fibra del català l'única forma factible que saben fora parlar de "la pela" i amics meus hi ha d'altres coses que ens importen tant o més que aixó.