Blog
607
blog,paged,paged-11,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Blog

No m'agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l'únic que els interessa de nosaltres és  la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.

Les tertúlies de les emissores estatals de la digital terrestre hispana, aquests dies estan un pel esvalotades, les discussions ofereixen un ventall molt variat, entre el nyap del rescat de l'Alakrana, la controvèrsia que SITEL ha generat entre els populars, els 10M€ d'ajuts que papa Chávez li va concedir a l'empresa en la que la seva filla exerceix d'apoderada, el misteri de l'empadronament valencià de la vice de la Vega o els efectes de la convenció socialista del cap de setmana, en tenim per remenar i triar.

La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l'escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d'anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d'economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.

Sembla mentida com la lectura i la interpretació de les xifres ho resisteix quasi be tot i a més si el que ens dona les explicacions és un polític passa el que passa sempre amb el got, mig ple o mig buit segons siguin govern o oposició. Aquest matí hem esmorzat amb la dada del PIB trimestral espanyol, un -0,3% que per uns és l'evidència de la desacceleració en la caiguda i pels altres la mostra més evident de que a aquest país li costa horrors remuntar la situació.

Finalment el serial, el show de l'Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d'euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l'armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.

Les Caixes d'Estalvis d'aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d'Espanya, s'han convertit d'un dia per l'altra, en l'objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d'un ERE encobert. Tot això s'està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d'estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.

En mig d'una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d'empreses, famílies i institucions la Junta d'Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d'orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.

L'any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d'Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident la incapacitat de l'Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l'economia submergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat com els pagarés opacs per fer aflorar el caler negre,  la possibilitat d'inversió legal de baixa fiscalitat i a més una amnistia fiscal. Així va ser com varen néixer  entre d'altres coses, unes societats anomenades SICAV, una eina d'inversió i de formació de capital.

Els humans som per naturalesa uns impacients, normalment no tenim espera i tot ho volem al moment. En una època a on el concepte anglès "fast" ens envaeix és comprensible l'èxit que tenen els resultats de les enquestes que fem per a qualsevol cosa. Darrerament amb els casos del Millet i de Santa Coloma la tendència dels mitjans ha anat per aquí buscant desafeccions i canvis de tendència en els vots, que no vol dir que els resultats acabin reflectint el futur o simplement l'emprenyament que portem a sobre per aquests fets.

Un cicle és, en una de les seves definicions un període de temps determinat en la que es succeeixen un nombre de fases temporals que completen un fenomen periòdic (bufff!). Si els haguéssim demanat una definició pel mateix mot a Madrid la setmana passada abans de que el seu Reial palmés en tres dels quatre darrers partits, en haguessin fet saber que un cicle era el que estava a punt de finalitzar el nostre Barça de les cinc copes (de moment), il·lusos!!.

No em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l'Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m'esperava alguna cosa més. I ho esperava perquè en un moment en el que barregem en el discurs conceptes tan diferents com legalitat i legitimitat no em serveix l'amenaça recurrent d'estirar de la manta. Crec que els militants del CDC volíem escoltar algun argument, si més no que ens permetés poder mantenir la mirada quan ens parlen d'ètica.

Colom pel que sembla s'ha demostrat, parlava en català, ves per on que qui va fer possible el concepte d'Hispanitat era el que ara es coneix com un nacionalista perifèric que inundava els seus escrits amb catalanades de l'estil de la cançó de la Trinca o encare més grans. És normal que per els guardians de les essències hispanes fos primordial amagar el fet i suportar que la teoria de Genovès era veritat, només faltaria!

La majoria d'especialistes i organismes econòmics a nivell mundial ens alerten de que en el 2010 a Espanya, els efectes de la crisis s'agreujaran i malauradament les dades que cada dia anem coneixent van indiscutiblement cap a aquest camí. La darrera ens diu que més d'un 60% de les famílies d'aquest país no arriben a final de mes i que quasi bé un mil·lió de llars han hagut de renegociar o aplaçar les quotes de les hipoteques.

Les inclinacions de Fèlix Millet, lo de senyor ens ho estalviarem si us sembla, a fer-se seu el que era dels altres en totes aquelles organitzacions que varen cometre  l'imperdonable error de facilitar-li l'accés de la caixa, ha tingut la virtut de posar altra vegada damunt la taula el debat del finançament dels partits i el funcionament d'institucions com les Fundacions de les que fins ara en sabíem ben poca cosa.

Quan els gestors nord americans jugaven a ser els més originals en el disseny de productes financers vinculats a històries que ni ells mateixos sabien explicar i el resultat final de tanta innovació va ser la major presa de pèl que la humanitat mai ha patit, jo, innocent de mi, vaig creure que haurien après la lliçó i a partir d'ara la cosa seria diferent però ja veig que no.

Des del més profund dels respectes cap a aquelles persones per les que el nivell d'aprenentatge els pot representar un obstacle infranquejable o per els que a més la seva estada entre nosaltres es planteja com un fet breu en el temps per una provisionalitat d'un destí laboral imposat, haig de treure'm el barret davant dels que els meus ulls varen contemplar el passat cap de setmana, el Viggo Mortensen parlant en perfecte català en l'entrega dels premis del festival de cinema de Sitges!!.

Quan encare retrunyen la controvèrsia i el debat per la pràctica de la prostitució a l'aire lliure en l'entorn de la boqueria i les imatges que varen transcendir a la premsa  encare son fresques, ahir ens en varen arribar unes altres en la que es pot veure com immigrants sense papers s'apilonen per la nit en aquest mateix indret en un mercat a on s'hi ofereixen productes de dubtosa procedència. Això és un no parar!.

Qui li havia de dir al que va decidir ja deu fer un munt d'anys que la mascota de la legió, en comptes de ser un gos o un gat, fos una cabra, que es convertiria en protagonista involuntària del dia de la hispanitat . En veure-la desfilar al costat de les tropes sense mantenir la formació ni marcar el pas, es fa comprensible que els assistents a l'espectacle, majoritàriament gent d'ordre i marcialitat com la que es portava fa quaranta anys, la xiulessin. I és que per un ensinistrador d'animals fer creure a una cabra deu tenir la mateixa dificultat que pels espanyolistes fer creure els nacionalistes perifèrics.

Que un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d'imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l'està agredint verbalment o  veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l'insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el Diccionario de la Lengua Española conté del mot "imbècil".

Obama és segurament el fenomen de la nostra història recent que més ha impactat en la gent, ja siguin nord americans com els de la resta dels continents. Va accedir a la presidència dels EUA, el país més poderós del món quan tenia molts handicaps per fer-ho, de raça negre, molt jove i social demòcrata i ho va fer primer aconseguint que la gent jove del seu partit l'impulsés cap a la nominació enfrontant-se a un rival tan dur com la senadora Clinton i finalment escombrant en les presidencials al republicà  McAin que ja d'entrada hi tenia poc a fer.

Aquests dies el país sencer s'escandalitza pels casos de corrupció que darrerament s'han destapat i l'opinió pública, la gent del carrer, creiem estar en possessió del dret de dictar sentència per a qualsevol dels implicats en les trames que les protagonitzaven. Fins i tot en fem mofa de tots aquells que han vist com de cop els destapaven les misèries i la seva cara apareixia en tots els mitjans de comunicació, i dels àlies que els identificaven en els documents inculpatoris més propis dels còmics del Mortadelo i Filemón, que de trames mafioses "serioses".

Jo, com a sofert ciutadà que veu com els impostos que paga s'escolen en bona part per l'aigüera de la corrupció, reclamo, front a la reacció corporativista de la classe política intentant justificar injustificables comportaments en sessió parlamentaria, de l'ús de les eines que posem a la disposició de ses senyories per exercir el seu treball, saber que el seu ús és el correcte en tot moment.

Pagar per fer el que s'ha de fer. Així és com estem incentivant els adolescents a que assumeixin les responsabilitats que per l'edat els toquen. Anar a escola, sense anar més lluny, a França acabarà sent una qüestió de mèrit que generarà, si s'acompleixen els objectius marcats d'assistència a les aules, un premi a final de curs d'uns 10.000,00€ per emprar-los en activitats del grup, viatges, etc.