Blog
607
blog,paged,paged-10,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Blog

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, "la meitat de la meitat", això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l'anàlisi, cony) fins a l'etiquetatge que en fan des d'Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, "la meitat de la meitat".

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Cada cop que s'acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d'una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d'esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l'home del sac.

1. No t'has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l'has (mai millor dit). 2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l'any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda. 3. El millor amic de l'home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L'FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha tocat "la grossa" de la retallada han estat els de sempre, funcionaris, pensionistes, famílies i treballadors en general. De cop, lluny d'estar jugant a la Champions  econòmica ens hem trobat disputant-nos el play-off per a no baixar amb Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal. El país sencer en la puta misèria.

El passat febrer la Maria ens va deixar després d’una llarga malaltia de molts anys. L’Alzheimer li va recluir una ment d’infant en un cos envellit i gastat que a la fi no va poder resistir-se més al que es preveia com inevitable desenllaç i va col·lapsar.

Spain is different, i tant que ho és que li ho preguntin als magistrats del constitucional, o els jutges que s'entesten en ignorar lleis com les dels crims contra la humanitat o a la patrulla de polítics que s'intuien per sobre del bé i del mal i no han parat de posar la ma a la caixa. Que li ho diguin als 5 mil·lions d'aturats, als mil·lers d'empreses que tanquen per manca de crèdit, als que s'han sentit estafats pels bancs a qui a més els han de pagar les festes.

La irrupció de la fotografia de format digital juntament amb el fenòmen blocaire ha fet sense cap mena de dubtes que excel·lents fotògrafs amateurs puguin publicar, promocionar i donar-se a conèixer més fàcilment que en cap altra època. La proliferació de premis dona la possibilitat de que professionals de reconegut prestigi, competeixin amb els seus portfolis arreu. Però potser la millor iniciativa per a premiar la creativitat i l'enginy de tant aficionat a la fotografia, la dona PhotoblogAwards que des de l'any 2006 convoca a tots els malalts de la fotografia que gestionen també un Photoblog, al seu premi anual.

Avui he penjat a    -t   r    a    v   e   l   l   u   m-   el darrer capítol de la guia de París, el corresponent a Montparnasse i el Barri llatí. Amb aquest post finalitza el relat particular de la meva estada a la ciutat...

La corrent d'escriure un blog va néixer ja fa més o menys una desena d'anys. El que estava limitat en un primer moment a programadors i gent dedicada al disseny web que es feien les seves pròpies creacions, ha esdevingut amb el temps una generalització a l'abast de tothom. Gràcies a les plataformes d'edició de continguts, eines conegudes com a CMS, qualsevol, sense cap coneixement previ en llenguatges de programació web o en l'ús del Photoshop pot editar el seu propi blog, només ha de tenir temps, les ganes de fer-ho i coses a dir.

La meva relació amb el món que s'ha anomenat 2.0 arrenca de lluny. Des principi del 2004 em va agafar la "cosa" per editar el meu propi bloc, així va néixer "En veu alta", que fins avui ha anat passant per diferents etapes d'activitat i dedicació. En els moments en els que la entrega a la causa era més intensa, em movia la promoció, el posicionament del meu bloc en els cercadors i la consideració d'una comunitat blocaire que sovint es traduïa en els indicadors 2.0.

Barcelona Photobloggers és un portal dedicat a la fotografia actiu des de Febrer del 2006, ara ha fet quatre anys i que te com a finalitat la d'agrupar en una mateixa website a els fotògrafs de l'àrea de Barcelona ciutat que tinguin la seva exposició virtual publicada en un fotobloc o similar, excloent els que utilitzen aplicacions dedicades a la fotografia com ara flickr, que ja tenen creada la seva pròpia comunitat.

t  r  a  v  e  l  l  u  m, és un projecte de bloc de viatges que he iniciat aquest any amb la sortida que varem fer l'estiu passat a París. Lluny de la pretensió de voler ser una guia de viatges a l'ús, el que us vull fer arribar és la meva visió personal dels llocs a on he estat, així com les experiències i alguna recomanació de rutes i llocs per a visitar. Incorporo a més al bloc, tota la informació gràfica de la que disposo i que he allotjat en el meu compte de FLickr - les fotos- i a youtube -les pel·lícules quan n'hi han, l'itinerari amb indicacions de temps i plànol elaborat amb el GoogleMaps, quan es propossen rutes una mica llargues i tot allò que us pugui ser d'utilitat a l'hora de moure'ns per la ciutat o el país visitat, (plànol de metro, trens, hotels, etc.).

Finalment i després de donar-hi moltes voltes vaig decidir aquest cap de setmana, migrar la obsoleta, quasi bé juràsica diria jo, plataforma WordPress 2.3.1 que tantes satisfaccions m'havia donat a la darrera versió, la WP 2.9.1, que ja estava fent servir en un altre dels meus projectes, el bloc de viatges travellum. Com que els avantatges en la gestió tant de continguts com del propi bloc eren evidents, l'única raó que em frenava era la incompatibilitat d'algunes de les funcions de la plantilla que emprava, 5 dels 14 plugins que feia servir no anaven en la nova versió, tot un problema, bé cinc problemes nous.

Som un grup d'amics i companys de creença. Som 27 persones, blocaires catalans, emprenedors, i amb esperit innovador. Som usuaris ferms i convençuts de que els entorns socials de la web 2.0 poden donar forma a un projecte de Barça que ens involucri a tots.

Som el Consell 2.0 de la pre-candidatura d'en Sandro Rosell per a les properes eleccions a Can Barça. Participes?

La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d'estar dins un forat negre de dimensions inabastables.

Com no podia ser d'altra manera, les reaccions que l'editorial conjunt d'ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l'estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l'han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d'estils.