Large Image With Sidebar
1868
paged,page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-1868,page-child,parent-pageid-17353,paged-3,page-paged-3,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Large Image With Sidebar

No et preguntis mai si ets feliç si no vols deixar de ser-ho, no et qüestionis d'on et neixen les il·lusions i els somnis, perquè s'esvaeixen. Arrenca i no paris de córrer, amb el cor ajupit fins que t'esgotis i sense alè, atura't, per construir un instant nou i no miris enrere.

En Quim, un amic meu de caminades, em va fer notar ja fa molts anys, la poca traça que teníem els independentistes quan ens volíem referir als causants dels greuges que patim durant tants anys i tenia raó. Amb extrema frivolitat els definíem a tots com a "espanyols" quan havíem de dir l'Estat, perquè d'espanyols n'hi han de tota mena, igual que de catalans.

Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l’empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l’esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d’una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d’una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria?