La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l’escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d’anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d’economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.
El Show Bussines amb el que varen regalar d’imatges a go-go els telenotícies d’aquest cap de setmana contrasta amb una mena de “focs de camp” sense corbates que ens organitza l’altra partit estatal que jo personalment agraeixo, no em vull ni imaginar el Rajoy marcant-se una cùmbia amb la Soraya o el rei del pinyó fix, el sr. Pizarro, intentant acompassar-se amb un rock and roll, el que no pot ésser no pot ésser i a més és impossible!!.
Sembla mentida com la lectura i la interpretació de les xifres ho resisteix quasi be tot i a més si el que ens dona les explicacions és un polític passa el que passa sempre amb el got, mig ple o mig buit segons siguin govern o oposició. Aquest matí hem esmorzat amb la dada del PIB trimestral espanyol, un -0,3% que per uns és l’evidència de la desacceleració en la caiguda i pels altres la mostra més evident de que a aquest país li costa horrors remuntar la situació.
Amb les xifres a la ma tots tenen raó i per a la gent que els escolta serà fàcil creure a cegues amb qualsevol versió per explicar el que passa, segurament els ajudarà el color de la ideologia amb la que combreguin però si som més o menys neutrals haurem de concloure que decréixer un 0,3% no és una situació per a tirar cohets, tot i que és molt millor que fer-ho en una xifra més grossa, com els equips que juguen contra el Barça pels qui perdre per pocs gols ja és una victòria, qui no es conforma…..
Finalment el serial, el show de l’Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d’euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l’armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.
El que és evident, a part de consideracions varies com perquè el govern d’Espanya s’ha d’implicar en l’alliberament d’un vaixell que navegava sota una altra bandera o de la decisió maldestre de portar a Espanya dos dels pirates capturats quedant en un desavantatge evident a l’hora de negociar i deixant de banda errors palmaris que s’han produït per part de tots, que aquí els “dolents” son els pirates i al mateix temps reconèixer que la negociació per l’alliberament ha estat un nyap de proporcions indescriptibles.
Les Caixes d’Estalvis d’aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d’Espanya, s’han convertit d’un dia per l’altra, en l’objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d’un ERE encobert. Tot això s’està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d’estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.
Mentre el sector financer espanyol en general, s’esgola per explicar-nos que el sistema de provisions que el Banc d’Espanya va fixar després del merder del Mario Conde i el Banesto, és l’enveja del món occidental, els que hi entenen ens diuen que amb els diners acumulats no ens tapem ni un caixal i per reorganitzar aquest girigai l’Estat espanyol, o sigui tots plegats, haurem d’injectar uns 300.000 M€ en el sistema per evitar que se’n vagi a la merda.
En mig d’una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d’empreses, famílies i institucions la Junta d’Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d’orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.
