Ostres, doncs és veritat!, ahir es varen complir 27 anys, ni més ni menys, d’aquell 23F en el que el Tent. Coronel Tejero ens va tenir a Espanya sencera clavats davant el televisor, visionant pel·lícules de Bob Hope i Virginia Mayo amb l’orella enganxada a la ràdio. Si l’ex guàrdia civil no té ocupació, que el fitxi qualsevol cadena de TV, segur que farà meravelles amb els ratings d’audiència, només cal que li donin una vintena d’eixelabrats amb tricorni i unes tanquetes.
¡Todo el mundo al suelo!, ¡Se sienten, coño!, frases per a l’antologia hispànica, gravades en el record dels qui ho varem viure en directe, si això hagués passat avui, als cinc minuts s’haurien convertit el politons per a mòbil, fent-se la competència amb el “Prou, prou, prou” del Cuní, com canvien els temps, Antonio.
(més…)
Ahir em va quedar molt clar, que quan algú amb empenta i ganes de fer país s’hi posa, l’efecte de bola de neu és imparable. A Catalunya ens passa això, ens engresquem amb molta facilitat i aixó és molt bo. El Marc, va encendre una metxa que ha pres a molts de llocs, Bages, Ebre, Vallés, Pirineu, Penedés, etc. i ahir al vespre ens va tocar el torn a nosaltres, a la Girosfera.
El millor que ens va poder passar, va ser no portar un guió preestablert, que no ens va encotillar gens i ens va permetre expressar-nos amb total llibertat sobre els punts de vista de cada un sobre el que havia, i no havia d’ésser la Girosfera. Les inquietuds per la web 2.0 son tantes com les eines, aplicacions i formes d’accedir-hi i tot i que els d’ahir, som majoritariament blocaires, ens va quedar ben clar que la Girosfera no ha de limitar-se en absolut a aquesta forma d’expressió i el que ens cal ara serà buscar de quina manera donem cabuda a tot el que es va dir, en un punt de trobada a la xarxa al que s’hi podrà accedir a través del girosfera.cat i el girosfera.net. Entre en Miquel i jo aprofitant el moment de la sobretaula, varem atracar al Ricard Vaqué pel tema del logo, que de ben segur tindrem d’aquí a poc temps.
(més…)
El primer debat televisat de l’actual campanya electoral em va decebre i no perquè la temàtica, els protagonistes o el moment polític no seduïssin, sinó perquè el que jo esperava dels dos contendents es va produïr a papers canviats, Pizarro no va fer de Pizarro i Solbes, l’avi Solbes, se’l va menjar.
Les taules, el saber estar i l’experiència que li proporciona a Pedro Solbes la seva llarga carrera professional en l’àmbit públic i les diferents responsabilitats ostentades en els diversos executius en els quals ha format com a ministre, li han bastat per a donar-li un repàs a qui com a màxim assoliment econòmic pot presentar el seu enfrontament amb La Caixa per la OPA de Gas Natural sobre Endesa. Potser no sigui suficient. (més…)
Del terme “transvasament” es deriva una pésima gestió de l’aigua. Les dades que a Catalunya més del 80% del consum es correspon amb els usos de l’agricultura, és quelcom inadmissible i mes en la situació actual de sequera impenitent i duradora.
És cert que els mals atribuïts al canvi climàtic són els causants en part del desastre, no obstant això el que és evident és que a Catalunya, fora de l’oposició interessada del transvasament de l’Ebre proposat pel PP, no tenim una veritable cultura de l’aigua, com l’escassesa ha generat en regions com Murcia, Almeria o la conca llevantina.
(més…)
Estic mes que fart de veure, campanya electoral rera altra, com joves embolicats en Kafiyes, parapetats darrera d’una senyera estelada, (quin mal que fa aixó a la vista), acudeixen al boicot dels actes electorals del PP o de Ciutadans, ajudant a comprendre el significat dels adjectius que utilitzen com insults i que profereixen als candidats d’aquestes dues formacions, fent-los el favor i presentant-los com a víctimes.
Sembla que pel simple fet de blandir una “estelada” li doni a algú el dret a inflingir la major agressió cap a les actituds democràtiques del respecte i del diàleg, sense entendre que aquestes actituds, a més de desautoritzar-los a ells, posen de debò en risc un dels nostres símbols nacionals i oplen la bossa de gent com l’Aznar que se’n frega les mans cada vegada que aixó passa.
Algú els ha explicat a aquests borinots que ser feixista és precisament això?.
El joc de la democràcia té variants sorpresivas i possibilitats infinites, des de la que representa la realitat que qui guanya unes eleccions en vots i escons quedi relegat a l’oposició, com que qui presumeix d’independència en relació a la federació política a la qual pertany a nivell estatal, hagi d’escollir entre plegar-se a la seva estratègia o trencar la baralla.
Els resultats de les pròximes eleccions generals poden deparar una situació que obligui a maniobres de ingenieria per a aconseguir uns la presidència estatal i el preu que uns altres els demanden per a accedir en votació pública a això.
(més…)
