Molto contento d’haver-te conegut, nano
En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.
Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.
Lamentablement avui en dia en el camp de la ideologia política, encare hi ha gent interessada en vendre’ns la validesa de la dicotomia esquerra-dreta quan al meu entendre està completament obsoleta i mes després de veure al conseller Baltasar, que va mamar en la seva joventut dels pits del comunisme, defensar el transvasament del Segre quan anys enrere encapçalava manifestacions en contra el del Ebre. Que hi farem.
