Aixecada de camisa històrica
885
post-template-default,single,single-post,postid-885,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Aixecada de camisa històrica

Aixecada de camisa històrica

És realment sorprenent la facilitat amb la que el govern espanyol ha arribat a l’acord de quantificar l’anomenat deute històric amb Andalucia en 1.200 milions d’€ contrastant amb les dificultats per a complir amb el que mana el nostre estatut en el tema de finançament. Aquests 1.200 milions suposaran acabar amb el repartiment solidari dels impostos que generem els altres per a mantenir per exemple el PER?, ja perilla!!!.

La resta de comunitats hauríem de començar a demanar responsabilitats de la gestió dels diferents governs que han permès que durant més de trenta anys s’injectés en aquesta comunitat una quantitat inimaginable de diners per estar encare avui per sota de la mitjana europea en renda inclús de països que han acabat d’entrar en la UE, ningú no en te la culpa d’això?, si suposo que com sempre els culpables som els catalans.

Ja és trist que la comunitat més nombrosa de l’Estat, objectiu prioritari de la mal entesa solidaritat dels altres, ocupi els primers llocs dels rànquings en prestacions d’invalidesa, atur,  funcionaris per habitants, ajuts socials, mantenint un nivell de benestar que nosaltres que contribuïm obligatòria i necessàriament a fer-ho realitat, difícilment el podrem trobar a casa nostra, fa la impressió de que abans de treballar i sortir del que ens volen vendre com a misèria, tinguin com a objectiu col·lectiu no superar el 75% del PIB de la UE per a no perdre el fons estructurals que els arriben d’Europa quan hauria d’ésser el contrari.

Un estat modern hauria de procurar tal i com es contempla en el nostre estatut, que les necessitats considerades bàsiques, sanitat, educació i seguretat és repartissin d’igual manera en el territori, però que algú pugui passar tot l’any aguantant la barra de qualsevol bar amb un finitio en una ma i l’oliveta farcida en l’altra, justificant haver treballat només un mes, no pot anomenar-se de cap manera solidaritat si no una aixecada de camisa històrica pel temps que fa que dura.

3 Comments
  • rosa
    Posted at 23:02h, 18 abril Respon

    El morro es inmens, i tots sabem plorar, el nostre goberm hauria de saber plurar millor, qui no plora no mama

  • admin
    Posted at 21:57h, 12 abril Respon

    Hola David. l’error ja ve del moment en el que es va donar a 14 comunitats una autonomia que no demanaven i així es va treure l’especificitat a Euskadi i Catalunya, el que ha vingut després, tothom ho coneix.

    Salut i €

  • David
    Posted at 11:19h, 10 abril Respon

    D’acord amb què existeixin mecanismes de solidaritat, però sempre a partir de criteris consensuats i que siguin raonables. El sistema actual és tremendament pervers, i la prova d’això és que ningú està content, malgrat les successives reformes.

Post A Comment