Acolloniment general
861
post-template-default,single,single-post,postid-861,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Acolloniment general

Acolloniment general

No fa falta ésser massa llest ni un primera espasa en matèria econòmica per saber que anem molt malament, per a intuir que la deriva en la que ens hem instal·lat ens ha vençut definitivament i com un vaixell sense timoner ens estem apropant inexorablement a esmicolar-nos en les pedres que ens esperen a baix de la cataracta que tenim al davant. La sensació d’acolloniment general és tant extesa que fins i tot es pot palpar.

Cada cop que llegeixo o sento a qualsevol component del nostre govern, ja sigui l’inútil del Corbacho, l’il·luminat amb tendències proteccionistes del Sebastián, a la vice fashion de la Vega o l’aspirant a ex-vicepresident Solbes, sé que en qüestió d’hores  l’organisme de torn desmentirà les previsions que ens han estat dient, la darrera la Funcas amb el dèficit públic que ha situat pel damunt del 10% més del doble que la del govern o del nombre d’aturats, un milió més que els vaticinis del flamant ministre de treball per el desembre proper. Si fa un temps cabia la possibilitat que estesin evitant esvalotar el galliner ara tinc la seguretat de que simplement és per pura incapacitat, per a res més.

Els pedaços amb els que estan  cosint els forats del nostre model econòmic hauran servit per a repetir en el govern 4 anys més per a desgràcia nostra i duraran el que duri arreglar quatre carrers, posar el solfa l’enllumenat municipal o dissimular quatre pintades a les parets tot mesures puntuals i ineficients i el malbaratament dels recursos que han anat fent una oportunitat perduda novament per a començar a fer les coses ben fetes. De totes maneres no sé de que em sorprenc quan en els darrers vint anys ni els uns ni els altres ho han volgut fer.

Si a la meva feina tingués un percentatge d’errors la desena part de la que llueix el president Zapatero en les previsions que ell o el seu govern fan, ja faria temps que estaria engruixint les llistes d’aturats de l’INEM. Si la dinàmica desbocada de mentir en temes tan transcendents com els que estem vivint s’acostés a una petita part del que el president acostuma, potser estaria imputat en alguna causa judicial o fins i tot entre reixes ja. Si algú vol saber quina és la situació real que ens afecta que faci la inversa al que ens diu ZP i ho tindrà arreglat.

2 Comments
  • admin
    Posted at 15:20h, 22 març Respon

    No és ésser gafe Rosa, si no senzillament veure els esdeveniments, saber que dos i dos son quatre i tenir clar fins a on som competents per actuar i arreglar aquest merder.

    Fins que no s’actui de valent en contra dels paraisos fiscals no arreglarem res, els qui els han propiciat haurien d’anar de pet a la presó per sempre més, però lamentablement son els qui regeixen el món en aquest moments….

  • ROSA
    Posted at 00:26h, 15 març Respon

    no sias tan gafe, tot el mon sen surt de tot, la vida es aixi,ademes la culpa de la crisis no es nostra, ni tan sols d’en Zp, es del qui tu igual que yo sabem varen montar unas guerras, que ni hi teniam perque participa, pero es igual de rebot tambe hagesim rebut perque es igual,cuan un gran pais esturnuda els petits teni la grip, un peto endevant i espero estigis be

Post A Comment