-1
home,blog,paged,paged-7,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

En veu alta

Mentre Messi i companyia es cruspien un Milà amb les dents menys esmolades del que ens deien i al Vaticà es decidia el futur de l'església catòlica entre fumera i fumera, el missatge cada cop més consistent de la possibilitat que el Parlament tiri pel dret i inicii el procés d'independència a través d'una declaració unilateral (DUI) agafava més força. Fins i tot, en la compareixença de les retallades dels divendres, la metro i mig de la Soraya, enfilada de puntetes darrera el faristol, es va referir a aquesta possibilitat comparant l'estat econòmic d'una Kosovo, cas de DUI més recent, que està molt pitjor que Catalunya, obvi! abans de prendre aquesta decisió ja ho estaven també amb l'única diferència que ara sobre Kosovo decideixen ells i no altres.

L'ex-tresorer o tresorer encara, del PP amenaça amb fer saltar la banca amb els seus papers. En plena era digital i de les tecnologies una simple llibreta manuscrita ha aixecat un rebombori descomunal. En uns quants fulls ens expliquen el perquè de la construcció de l'Espanya radial a base de comissions i suborns i deixa en evidència fent l'egípcia a la plana major del PP, la d'ara i la d'abans. Tothom ho nega, però de la fortuna acumulada pel penques a Suïssa, 38M€ per la patilla, se'n dedueix que alguna cosa hi ha de veritat, o també ens voldran fer creure que allí l'únic que hi sucava era el Bárcenas?.

Espanya és un país de carcamals a on la democràcia encara es mastega amb dents de llet. Escàndols de corrupció col·losals que s'amaguen en pseudo-legalitats i queden en res mentre s'inhabilita el jutge que ho jutjava, aventures financeres com Bànkia que ens està costant a tots plegats bous i esquelles mentre els responsables del projecte, Aznar, Blesa, Aguirre o Rato es queden al marge, la trèpula de pseudo feixistes militars que fan de la sortida de to, pas en fals o agressió verbal la seva bandera. El país està sobre passat, a nivell econòmic, polític i ètic i lo nostre, lo dels catalans ha sigut la gota que els ha desbordat el got. Els qui defensen el concepte d'espanyolitat de l'època del imperi han perdut el nord i això per una banda te un perill innegable, però per l'altra ens apropa a l'Estat propi de manera accelerada.

La setmana passada tampoc me'n vaig oblidar. Cada any des de 1982 commemoro amb un sopar, el fracàs de cop d'Estat d'aquella pila d'integristes vestits de militars que creien que consumir la llibertat en grans dosis ens feia mal i protegir-nos de la decadència comunista i el llibertinatge amb 40 anys més de dictadura, era el seu deure sagrat (sacrosanto, en diuen ells).

Mentre Anne Hathaway assitia a la cerimònia d'entrega dels Òscars amb aquell vestit rosa de Prada, de tela lleu i suggerent que convertí els seus mugrons punxeguts en portada de la premsa de mig món, "la Karma" amb el dentat profident, blanc i lluent buscava titulars i fotos marcant paquet en el Congreso i abstenint-se d'una votació pel dret a decidir presentada per CiU a la que el seu partit havia decidit donar suport. A la primera, l'acadèmia de Holywood la va premiar amb un Òscar per a la seva excepcional interpretació en els Miserables, a la segona el grup parlamentari del que cobra, amb 600€ de multa per la miserable actuació de la cagadubtes major del regne! Si, ja sé que la Karma surt malparada en la comparació amb la Hathaway, però em podríeu dir amb qui no hi surt malament?.

Massa sovint tinc la sensació de que les coses passen al nostre voltant sense que siguem capaços de veure-les, de notar-les o intuir-les. Relacionar fets de vint anys enrera amb esdeveniments d'ara és un exercici reservat a un nivell d'observació fi, a l'anàlisi acurat i rigorós dels punts que marquen els fets i a un temps del que per desgràcia nostra a la majoria ens manca.

Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l'empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l'esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d'una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d'una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria?

Trenta cinc anys després d'haver perdut de vista el malson de la dictadura feixista entenc que en converses de la gent del carrer s'expressi enyor d'una època fins i tot no viscuda a on el preu que tots pagàvem era la llibertat.

Aquesta matinada sense poder aclucar l'ull he coincidit en el menjador de casa amb el Cheewby, l'amo del castell, un gat negre que ens va regalar la Núria companya de treball, ja fa una pila d'anys. Segons els càlculs que fa la Jordina la meva dona, no sé de on les treu aquestes coses, cada any d'un gat equival a set dels nostres i per tant en Cheewby deu passar folgadament del segle ja que en té més de setze, és més vell que l'anar a peu!.

Ja he acabat la paciència, em declaro sobirà i independent tot a la vegada. Perquè matar el garrí a pessigades fent-lo patir podent-ho fer d'un sol cop? te molts més avantatges i és molt més efectiu. Declaro formalment no tenir ni rei ni amo i estableixo els límits de la meva parcel·la com república independent, fins que es proclami la catalana, moment en la que amb molt de gust li transferiré totes les meves autoritats i competències. Si tenen pebrots ara que vingui l'estirada de la Llanos de Luna amb les hòsties de la bandera que soc capaç de declarar-los la guerra. Per anar a partir d'ara a la feina, el súper, els cinemes o els restaurants, hauré de portar el passaport a la butxaca o infiltrar-me en territori hostil amb vestit de camuflatge i cara emmascarada a l'estil Steven Segal [Esteve Sigala pels amics] en les incursions que realitza per territori enemig en qualsevol de les seves pel·lícules, ja ho veurem!

Tinc molts amics i coneguts que son socialistes i la majoria d'ells son també independentistes, uns poquets no ho son. No en conec cap però que estigui en contra d'exercir el dret d'autodeterminació en general i en el cas de Catalunya en particular menys. Deu ésser cosa dels gironins perquè a ells i a mi ens costa d'entendre com la direcció del partit que els representa, hagi triat que el proper dimecres faran front comú amb el PPC i C's votant en contra del manifest sobiranista en el Parlament. El principi de legalitat que reclamen es podria donar si la consulta, no referèndum, es realitzés d'acord a la Llei de Consultes que s'ha de formular des de Catalunya, això seria prou per ells?, o dubto molt.

Si no es pren una mesura exemplificant amb tant de mangant que corre deixat anar n'acabarà passant una de grossa. Mentre els nostres governs retallen en sous, drets socials i la gent cau en cascada en la teranyina de l'atur, els casos de corrupció dels qui integren l'aparell de l'Estat, polítics i d'altres animalots de mena no paren d'arribar a les portades amb xifres milionàries. Ara és el PP que és veu implicat en el cas Bárcenas, que està cantant com un canari per salvar el cul, en una estafa d'incalculables proporcions polítiques pels comptes a Suïssa, per la quantitat de milions robats i no declarats, pels pagaments en negre als alts càrrecs i ministres del seu partit i tot això des de 1988, molt més que uns simples esborranys prefabricats de pressa i corrents com els del Mas o els Pujols.

A can PSC no han dormit massa aquesta nit decidint el discurs per explicar a la gent el que ahir els van dir els seus col·legues d'Espanya i aguantar la mirada. L'exercici de funambulisme que s'havien proposat fer era impossible i les tesis que el seu primer secretari va portar com a gran aposta al Comité Federal del PSOE varen ser rebutjades una darrera l'altra, el que els ha convertit ja per mèrits propis en els caganers de Catalunya. Ni una sola vegada, ni una puta vegada en la seva història que ja és dir, al PSC se li ha passat pel cap discutir la decisió del germà gran d'Espanya res realment important, ni quan entrava en conflicte amb el que s'entén hauria de ser prioritat i posicionar-se en defensa de Catalunya. Què es pot esperar de gent com el Navarro, Montilla o la Chacón si ni Reventós, Obiols o Maragall o varen fer?.

Si Catalunya fos Extremadura o Andalusia ja faria una pila d'anys que seríem independents, dit clar i ras. Ho digui o no la Constitució, si des de la presidència d'una o altra Junta el Monago o el Griñán fossin tant insistents amb el tema com ara ho és el president Mas, qui seria capaç de dir que no a deixar-los fotre el camp?. El problema de no ser un forat negre econòmicament parlant, és que crees addicció en els altres i Espanya comença a tenir "mono" de Catalunya.

Els presidents Rajoy i Mas es reuneixen a Moncloa per acordar la data del referèndum d'autodeterminació per el 11S2014. Alícia Sánchez Camacho ha dit exultant, "Des del PP sempre havíem entès que la democràcia era això, el que passa és que us volíem fer...

Una de les variables que feia oscil·lar més el resultat de les enquestes que es varen fer abans del 25N entre els favorables o contraris a la independència, era, si al final de tot aquest procés, Catalunya quedaria dins o fora d'Europa, bé millor dit, dins o fora de l'UE que no és el mateix. La manifestació del 11S2012 ens va fer encetar un debat tant necessari com incert, a on s'hi mesclen a parts iguals fal·làcies interessades i optimismes desmesurats que han fet difícil de situar la realitat d'un tema realment complexe a on a més dels sentiments s'hi barregen la política, la economia i la legalitat internacional i això no ho fa de per si gens senzill d'explicar i d'entendre.

Un dia qualsevol, en qualsevol claveguera de la capital del regne ....... PJ - Vamos a ver, tan difícil es encontrar alguna cosa que comprometa a cualquiera de los capitostes secesionistas catalanes? estamos perdiendo eficacia y precisión y eso años atrás no nos pasaba! JMA - Si, parece como si 40 años de democracia hayan borrado todo lo que se aprendió con el Caudillo, la inmersión ha hecho más daño de lo que pensábamos, menos mal que en el Mundo de arriba, estan los Wert, Montoro y Paco Marhuenda con sus portadas y algunos coroneles con cojones que si no .... SS - Es que no hay nada sr. Jo..

Mentre el Mou no sap com fer-s'ho perquè el Florentino el foti fora del Madrid i li pagui els 24M€ d'indemnització pactada, a Espanya la policia, els serveis secrets i els diaris que marquen tendències han perdut la vergonya i la cautela i elaboren els esborranys de cinc en cinc no fos cas que amb un de sol .... De fet la cosa no em sembla pas més greu del que ja ho va ser el que en campanya catalana va vincular el Mas i els Pujol amb els comptes a Suïssa, simplement a força de repetitiu menys original. Fins i tot amb el merder han aconseguit despertar de la letargia gironina post electoral un semi enterrat Nadal, no el del fum, fum fum, el del PSC, que posat en peus ha reclamat les mateixes responsabilitats que no varen assumir ells en l'època del Felipe Gonzàlez amb el terrorisme d'Estat dels GAL.