-1
home,blog,paged,paged-5,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

En veu alta

Que NO, que NO i que NO! encara que m'ho demanéssiu el milió sis-cents mil de la Via de genolls, la resposta és que NO. NO a la consulta i NO a la reforma de la Constitució. Ni que els set milions i mig que viviu a Catalunya ho imploréssiu fent un castell de deu mil amb dues-centes manilles i treze folres i amb Jordi Pujol d'enxaneta, la resposta seguiria sent la mateixa, NO!.

Aprendre anglès mai ha estat tant fàcil, amb el mètode Annie Bottle el podràs dominar definitivament! Resultats garantits en un parell de classes, fàcilment demostrables en la fluïdessa de la parla de personatges mediàtics que l'han seguit com Sergio Ramos, Jesús Gil, José Mª Aznar o José Luís Garci donen fé de la fiabilitat del mètode. Perquè gastar-se one monkey's cojón en acadèmies podent aprendre l'idioma de Shakespeare, relaxing with a cup of café con leche in the Plaza Mayor? Què no us touchin the bollocks ni us deixeu prendre the hair, Annie Bottle method is the final solution.

Finalment ahir a la tarda varem tenir la confirmació, la conspiració EtarrocatalanaindependoNaZi, la mateixa que impedeix any darrera altra que Espanya guanyi el Festival d'Eurovisió, existeix. Es va conxorxar amb els Comités Olímpics d'arreu i a les primeres de canvi va deixar Madrid fora de competició de l'elecció de la Seu Olímpica del 2020. Tots els experts que vaticinaven, aquest cop si, el triomf de la Vila d'Aznar como a Seu Olímpica, varen mutar en qüestió de segons en postuladors de les teories de la corrupció i del suborn del COI per a justificar la injustícia, alguna cosa en sabran, ja que per la capital d'Espanya hi corren els majors especialistes del món en la matèria.

La cadena humana que enllaçarà Alcanar amb el Pertús i més enllà prop de cent països arreu del món, serà la darrera expressió dels qui de manera totalment pacífica desitgem la independència de Catalunya, així de clar, així de contundent. És així des de que l'ANC la va convocar amb un lema prou clar i entenedor que deixa ben a les clares que els qui hi participarem ho fem per a la nostra llibertat, per a la nostra sobirania i no valen mitges tintes. No val que cada organització que pateix del dubte intern dels seus dirigents vulgui acomodar-la a les seves creences als seus anhels, està molt bé que hi hagi gent que li agradaria que fos per altres coses, però això, com deia el president Pujol, ni aquí ni ara no toca.

La dicotomia mai resolta del socialisme català ha resorgit amb força aquest estiu, sota un sol de justícia, entre el carrisquejar de les cigales i el grinyolar dels grills l'ànima forta del PSOEísme s'ha atrevit a dir, per boca del segon de la barca, Balmón, que en el PSC hi sobra gent. La confrontació interna mai resolta definitivament ni amb el 'coup de force' dels Montillistes que va acabar amb Pasqual Maragall fora del partit, ha dut l'arraconament definitiu de l'ànima catalanista, a un paper residual que porta al partit cap una deriva comparable històricament a la que va consumir UCD.

Si els arguments que faran servir els qui veuen en el dret a decidir, origen i el destí de tots els mals coneguts, són com els que han fet aquest estiu el Pere Navarro o Enrique Osorio Consejero de Economia de la Comunidad de Madrid, ho tenim realment bé. Desgraciadament per ells la falta de rigor i la mentida intencionada a la que ens tenen tant acostumats es pot combatre fàcilment aportant les dades oficials, però el ridícul que acaba fent el qui les llença és més difícil d'esborrar que les marques del retolador permanent a la pell. És que no n'aprendran mai!

Si a un Estat sense  model productiu clar amb un atur del 27% amb un Deute de 1Bilió d'€ i creixent i amb l'honestedat de tota la classe dirigent sota sospita els treuen de cop el 20% dels seus ingressos, qui amb una mica de seny dubtaria a on aniria a parar? És com si a algú que té inutilitzades les dues cames li retires de sobte les crosses mentre està caminant, l'esmorrada serà inevitable.

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

Després de fer-se grans amics a Espanya demanant públicament l'abdicació del Rei i la supressió dels concerts econòmics d'Euskadi i Navarra i no se quantes coses més, el líderflauta del Navarro se'n va anar a Granà a convèncer als del PSOE que la solució federal és la hòstia en patinet. Amb aquesta prèvia no podíem anar be i el pacte que s'anuncià històric entre el PSC i el PSOE, perdó primer el que mana, PSOE i PSC  s'ha quedat en un no res. Si no és ni històric ni reformista ni federal ja ens explicareu que hi va anar a fer al Comité Territorial en Pere, de showman per amenitzar-los el sopar amb acudits dolents com el del federalisme? El saben aquel que diu .......

Definitivament haig de concloure que l'esperit de l'espanyolisme és violent de mena o així ens ho volen fer entendre els que el practiquen, com s'entén si no que ara que el sentiment pro sobiranista a Catalunya és majoria es parli de fractura social mentre que abans, quan les proporcions eren a la inversa, ningú badava boca?

Si aquells que poden fer-ho es decidissin a penjar la cinta completa de la conversa de la Sánchez Camacho amb l'ex novia del Pujol a la Camarga es faria evident fins a quin punt els que ens venen les bondats de mantenir-nos a Espanya i les perversions del procés de sobirania estan disposats a saltar-se les mínimes normes del joc net, tots els ho agrairíem de veritat.

La propera mesura d'estalvi que ens presentarà el PP un d'aquests divendres serà convidar tots els pensionistes de l'Estat a fer un creuer pel mediterrani i enfonsar-lo al mig del mar, el càlcul es fa ràpid 365.000M€ en els propers 3 anys, si a més dels iaios conviden també els mestres, policies i personal sanitari en el mateix vaixell, en el 2015 ja tindríem superàvit. I ja posats si ens confisquessin tots els nostres estalvis i reduïssin els sous a la meitat resoldrien en el temps que es tira un pet el problema bancari i la competitivitat empresarial. Val més no donar-los idees!

Que el Duran faci les declaracions que fa sobre la consulta als partidaris de la independència de Catalunya ens haurien d'omplir de joia, son el fet més que evident que el procés rutlla, és l'únic conillet que pot treure's del barret. Quantes més vegades surti el cap de pixa del Josep Anton amb el raca-raca d'ERC millor, senyal inequívoca que Mas i Junqueras no el tenen gairebé per a res més que un florer xinés i això és molt bona notícia. Tant de bo que el Navarro i la Camacho se'l rifin cada setmana com a soci preferent, això és la prova de que l'espanyolisme a casa nostra fa figa i que no s'aturi!

El govern espanyol s'està plantejant seriosament declarar els festivals d'Eurovisió i la OTI com a organitzacions separatistes al servei preferent de la causa independentista catalana i de l'entorn de la Kale Borroka pro etarra, com s'explica si no que el Dyango o el Peret, que varen representar les essències de l'Espanya en blanc i negre ara fan evident el seu fervor catalanista i criden sense ruboritzar-se en favor de la independència de Catalunya? Collons d'independentistes, ja!

Els humans som per naturalesa uns impacients, normalment no tenim espera i tot ho volem al moment. En una època a on el concepte anglès “fast” ens envaeix és comprensible l’èxit que tenen els resultats de les enquestes que fem per a qualsevol cosa. Darrerament la línia dels mitjans ha anat per aquí i per allà buscant desafeccions i mutacions en el sentit dels vots pel desgast del governant o evolució de la radicalitat ideològica o simplement l’emprenyament que portem a sobre per la crisi econòmica, la corrupció i la ineptitud política.

La mateixa setmana que el Michael Douglas ens va fer partícips que la seva addicció a llepar figues li havia provocat un càncer de gola i en el Tribunal Constitucional el PP substituïa a dos magistrats llepa figues progressistes per altres dos llepa figues conservadors, el Rajoy que d'això de llepar la figa de frau Merkel i el cul de la Troika ens sap una estona, de la ma d'un grup d'experts de la cosa pública es proposa travessar la darrera frontera vermella del benestar i fotre-li una bona caixalada a les pensions. De les explicacions sobre els mètodes de càlcul i del nou concepte de l'índex de sostenibilitat ens haurem de quedar amb la certesa que en el futur immediat la rebaixa de la prestació es quedarà als voltants del 10%, no està gens malament per començar!.

Rajoy és dels que pensa que la mida, en economia i d'altres coses, importa, segur que la seva dona li compra. L'argument principal en contra la secessió de Catalunya va sortir en les reuinions del Cercle d'Economia a Sitges dels llavis del notari-president d'un país que encara es creu important com en les èpoques imperials de Carlos I o Felip II, què no escolta res del que li diu la Merkel?. Però la pregunta que ens hem de fer és, ho va fer per prevenir Catalunya de les dificultats que es trobarà quan sigui un estat comparable a Holanda, Dinamarca o Suïssa o per la por a que una Espanya sense Catalunya passi a ser una altra Polònia, Txèquia, Hongria o Romania?

El dijous passat a les gents de l'Espanya de sempre un calfred els va recòrrer el cos des de la punta de les orelles fins a l'ungla del dit gros del peu, en escoltar com el Liceu esbroncava els prínceps d'Espanya!. Molts en sentir els xiulets i els crits de rebuig cap l'hereu de l'estat de can pixa al que ens hi han enganxat amb pegamento UHU, els va descol·locar que la burgesia catalana, la que es suposava amb el cul comprat i la cadira llogada per Espanya, la que havia de ser el contenidor de la onada independentista del Principat i de la púrria del carrer que exigeix el seu dret a decidir, s'atrevia a afrentar a la institució reial fent-li mofa.

Hermann Tertsch, que passa per ser un periodista d'ideologia moderada en nòmina del que a Madrid es considera linea editorial de centre, l'ABC, es va mostrar ahir a Twitter partidari de l'afusellament de Lluís Companys a mans d'un tribunal militar colpista. L'home, com tants d'altres del seu entorn, es va despistar en la justificació comparant el fet amb l'afusellament de Pierre Laval. No m'estranya gens que els seus amics de tertúlies de bar, el Wert, Losantos i companyia, tinguin com a missió a banda del descobriment de nous idiomes fins ara desconeguts per a la majoria que els parlava, la d'espanyolitzar Catalunya a base d'innovar amb la història. El professor que tenien de petits a l'escola es mereixeria un premi, a banda del de feixista de l'any, per la interpretació històrica i la imaginació inventiva que els va saber transmetre.

Espanya està en venda. A partir d'ahir qualsevol amb 500.000,00€ a la butxaca i amb ganes de gastar-se'ls pot adquirir un immoble a Espanya amb pàrquing, traster i permís de residència. També ho pot aconseguir comprant dos milions d'euros de deute del Regne del Mataelefants o invertint en un projecte empresarial, ja sigui nou o adquirint-ne un qualsevol dels milers que pengen per les orelles i que estan a punt de tancar. S'accepten ofertes!