-1
home,blog,paged,paged-26,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

En veu alta

Ahir el nostre president ens va classificar directament a jugar la Champions, bona notícia, encara que utilitzant el mateix símil futbolístic que ell va emprar, algú hauria de recordar-li que avui, l'amic Calderón, president "okupa" del Reial Madrid, pensa oferir als assistents en l'assemblea anual del club, un superhàbit que sobrepassarà els 50 mill€, ja els explicarà als seus compromisarios com ho ha fet.

És evident que el resultat de qualsevol auditoria depèn i molt de les dades aportades, de la periodificació de despeses i ingressos però sobretot de la integritat dels qui estan al capdavant de la societat auditada, com contrapès sempre hi haurà una oposició obstinada a donar lectura a aquests mateixos numeros de diferent manera i destapar les possibles "trampes" que els seus gestors hagin considerat lícites, la comptabilitat admet moltes variants i més en període pre-electoral.

 El moment econòmic del país, anunciat des de finals del 2005 i obviat per les nostres autoritats econòmiques, ha desembocat en una situació crítica i la punta de l'iceberg és l'explosió de la bombolla immobiliària i del mercat creditici, però seguint una linea lògica, els esdeveniments que ens esperen faran que aquests dos problemes ens semblin insignificants.

En un esforç sintetitzador, he volgut desgranar 7 efectes amb els que ens trobarem a la fi d'aquest any i en el 2008 que com les plagues d'Egipte que ens narrava el llibre d'Èxode ens ho faràn passar molt malament.

A principis dels anys 90 i com a conseqüència de la crisi que va patir el sistema financer de Japó, es van idear uns productes de "inversió" que avui coneixem com Fons de titulització d'actius (Pràctica de crèdit indirecte). El funcionament d'aquest tipus de productes és simple, les entitats financeres exerceixen d'intermediàries entre aquells que volen un crèdit per a adquirir un habitatge principalment i qui estan interessats a invertir en productes, amb un interès més alt al de la mitjana del mercat, però també a assumir mes riscos. De facto, el subscriptor d'aquests fons passa a ser el prestador, quedant l'entitat financera que els comercialitza com puro comisionista o intermediari. És una vàlvula d'escapament per els moments en els quals es preveu un augment de morositat, els bancs, traslladin aquí el risc dels seus portfolis hipotecaris, els crèdits de "menor qualitat", és el que es coneix en EUA com "subprime". En èpoques com les actuals, un no sap ben bé perquè, apareixen en la premsa notícies relacionades amb l'augment de l'impagament de crèdits, de pujada dels tipus hipotecaris, etc. i per efecte domino, els qui són titulars dels fons, els entra el canguelo i com en peregrinació sevillana en Setmana Santa, requereixen la devolució dels seus diners, col·lapsant el sistema per falta de liquiditat.

AL PSOE no li surten les sumes, afronta l'aprovació dels pressupostos del 2008 amb l'única certesa del suport d'IU-ICV i amb això no n'hi ha prou. ZP, o la seva executiva s'han encarregat durant els tres anys de govern, de encabronar als qui tenen la...

Els indicadors ho estaven avisant, les diferents institucions econòmiques també, els analistes, pocs al principi, van alertar del problema i mira tu per on, com un lladre en plena nit ja és aquí, el temut credit crunch (estrangulamient del crèdit) ha apuntat les orelles. La tradició inversora en els EUA fa que la varietat de productes en els quals poder invertir l'estalvi sigui extens i una de les mes populars són els Fons de Deute Hipotecari. L'augment de la morositat en aquest mercat, que en els EUA ja fa temps que s'està donant, ha produït un efecte dominó en el qual el pànic ha provocat una petició massiva de recuperació d'estalvis invertits, fins a deixar paralitzats tres dels principals fons hipotecaris nord-americans que administren entre tots ells, mes de 1600 milions de $ de patrimoni. La xifra, per a una economia, la nord-americana, que mou a l'any més de 8 bilions de € no hauria de representar cap problema greu, no obstant això i arrel de la crisi, els tipus van augmentar en més de 30 decimes (tant en EUA com en la UE), van obligar als Bancs Centrals a injectar liquiditat en el mercat (el BCE gairebé de 95.000 mill€ la major intervenció de la seva història) i el president Bush, es va veure obligat a efectuar una intervenció televisiva per a calmar els ànims