-1
home,blog,paged,paged-10,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

En veu alta

La irrupció de la fotografia de format digital juntament amb el fenòmen blocaire ha fet sense cap mena de dubtes que excel·lents fotògrafs amateurs puguin publicar, promocionar i donar-se a conèixer més fàcilment que en cap altra època. La proliferació de premis dona la possibilitat de que professionals de reconegut prestigi, competeixin amb els seus portfolis arreu. Però potser la millor iniciativa per a premiar la creativitat i l'enginy de tant aficionat a la fotografia, la dona PhotoblogAwards que des de l'any 2006 convoca a tots els malalts de la fotografia que gestionen també un Photoblog, al seu premi anual.

Avui he penjat a    -t   r    a    v   e   l   l   u   m-   el darrer capítol de la guia de París, el corresponent a Montparnasse i el Barri llatí. Amb aquest post finalitza el relat particular de la meva estada a la ciutat...

La corrent d'escriure un blog va néixer ja fa més o menys una desena d'anys. El que estava limitat en un primer moment a programadors i gent dedicada al disseny web que es feien les seves pròpies creacions, ha esdevingut amb el temps una generalització a l'abast de tothom. Gràcies a les plataformes d'edició de continguts, eines conegudes com a CMS, qualsevol, sense cap coneixement previ en llenguatges de programació web o en l'ús del Photoshop pot editar el seu propi blog, només ha de tenir temps, les ganes de fer-ho i coses a dir.

La meva relació amb el món que s'ha anomenat 2.0 arrenca de lluny. Des principi del 2004 em va agafar la "cosa" per editar el meu propi bloc, així va néixer "En veu alta", que fins avui ha anat passant per diferents etapes d'activitat i dedicació. En els moments en els que la entrega a la causa era més intensa, em movia la promoció, el posicionament del meu bloc en els cercadors i la consideració d'una comunitat blocaire que sovint es traduïa en els indicadors 2.0.

Barcelona Photobloggers és un portal dedicat a la fotografia actiu des de Febrer del 2006, ara ha fet quatre anys i que te com a finalitat la d'agrupar en una mateixa website a els fotògrafs de l'àrea de Barcelona ciutat que tinguin la seva exposició virtual publicada en un fotobloc o similar, excloent els que utilitzen aplicacions dedicades a la fotografia com ara flickr, que ja tenen creada la seva pròpia comunitat.

t  r  a  v  e  l  l  u  m, és un projecte de bloc de viatges que he iniciat aquest any amb la sortida que varem fer l'estiu passat a París. Lluny de la pretensió de voler ser una guia de viatges a l'ús, el que us vull fer arribar és la meva visió personal dels llocs a on he estat, així com les experiències i alguna recomanació de rutes i llocs per a visitar. Incorporo a més al bloc, tota la informació gràfica de la que disposo i que he allotjat en el meu compte de FLickr - les fotos- i a youtube -les pel·lícules quan n'hi han, l'itinerari amb indicacions de temps i plànol elaborat amb el GoogleMaps, quan es propossen rutes una mica llargues i tot allò que us pugui ser d'utilitat a l'hora de moure'ns per la ciutat o el país visitat, (plànol de metro, trens, hotels, etc.).

Finalment i després de donar-hi moltes voltes vaig decidir aquest cap de setmana, migrar la obsoleta, quasi bé juràsica diria jo, plataforma WordPress 2.3.1 que tantes satisfaccions m'havia donat a la darrera versió, la WP 2.9.1, que ja estava fent servir en un altre dels meus projectes, el bloc de viatges travellum. Com que els avantatges en la gestió tant de continguts com del propi bloc eren evidents, l'única raó que em frenava era la incompatibilitat d'algunes de les funcions de la plantilla que emprava, 5 dels 14 plugins que feia servir no anaven en la nova versió, tot un problema, bé cinc problemes nous.

Som un grup d'amics i companys de creença. Som 27 persones, blocaires catalans, emprenedors, i amb esperit innovador. Som usuaris ferms i convençuts de que els entorns socials de la web 2.0 poden donar forma a un projecte de Barça que ens involucri a tots.

Som el Consell 2.0 de la pre-candidatura d'en Sandro Rosell per a les properes eleccions a Can Barça. Participes?

La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d'estar dins un forat negre de dimensions inabastables.

Com no podia ser d'altra manera, les reaccions que l'editorial conjunt d'ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l'estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l'han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d'estils.

No m'agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l'únic que els interessa de nosaltres és  la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.

Les tertúlies de les emissores estatals de la digital terrestre hispana, aquests dies estan un pel esvalotades, les discussions ofereixen un ventall molt variat, entre el nyap del rescat de l'Alakrana, la controvèrsia que SITEL ha generat entre els populars, els 10M€ d'ajuts que papa Chávez li va concedir a l'empresa en la que la seva filla exerceix d'apoderada, el misteri de l'empadronament valencià de la vice de la Vega o els efectes de la convenció socialista del cap de setmana, en tenim per remenar i triar.

La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l'escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d'anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d'economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.

Sembla mentida com la lectura i la interpretació de les xifres ho resisteix quasi be tot i a més si el que ens dona les explicacions és un polític passa el que passa sempre amb el got, mig ple o mig buit segons siguin govern o oposició. Aquest matí hem esmorzat amb la dada del PIB trimestral espanyol, un -0,3% que per uns és l'evidència de la desacceleració en la caiguda i pels altres la mostra més evident de que a aquest país li costa horrors remuntar la situació.

Finalment el serial, el show de l'Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d'euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l'armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.

Les Caixes d'Estalvis d'aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d'Espanya, s'han convertit d'un dia per l'altra, en l'objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d'un ERE encobert. Tot això s'està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d'estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.

En mig d'una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d'empreses, famílies i institucions la Junta d'Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d'orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.

L'any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d'Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident la incapacitat de l'Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l'economia submergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat com els pagarés opacs per fer aflorar el caler negre,  la possibilitat d'inversió legal de baixa fiscalitat i a més una amnistia fiscal. Així va ser com varen néixer  entre d'altres coses, unes societats anomenades SICAV, una eina d'inversió i de formació de capital.

Els humans som per naturalesa uns impacients, normalment no tenim espera i tot ho volem al moment. En una època a on el concepte anglès "fast" ens envaeix és comprensible l'èxit que tenen els resultats de les enquestes que fem per a qualsevol cosa. Darrerament amb els casos del Millet i de Santa Coloma la tendència dels mitjans ha anat per aquí buscant desafeccions i canvis de tendència en els vots, que no vol dir que els resultats acabin reflectint el futur o simplement l'emprenyament que portem a sobre per aquests fets.

Un cicle és, en una de les seves definicions un període de temps determinat en la que es succeeixen un nombre de fases temporals que completen un fenomen periòdic (bufff!). Si els haguéssim demanat una definició pel mateix mot a Madrid la setmana passada abans de que el seu Reial palmés en tres dels quatre darrers partits, en haguessin fet saber que un cicle era el que estava a punt de finalitzar el nostre Barça de les cinc copes (de moment), il·lusos!!.