Blog
18662
page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-18662,page-parent,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Blog

L’èxit d’aplegar 600, 700, 800 mil o un milió de persones 9 anys seguits el sabem nosaltres que sempre responem i els que en fan befa del descens de la participació i que en sa puta vida han sigut capaços d’aplegar un #12octni un 10% d’aquesta munió a tota espaÑa amb autobusos i bocates pagats.

Has marxat com tu volies, sense fer remor, deixant enrere silencis que afoguen el plor, fent dels moments que ens tornen de sobte, el dibuix de la vida ànima endins ....

Sóc dels què han crescut entre contradiccions i incerteses, dels què procuren no fer mal ningú ni que n'hi en facin, dels què s'emocionen fàcilment sense fer-ne faramalla i què s'esforcen a parlar clar sempre i a no amagar-se de res. Dels què lluiten més que dels que somien i trien tocar de peus al terra en comptes de fer volar coloms.

No, així no ho arreglarem mai, està vist què no és qüestió de quantes més mortes hi hagi, perquè aquests són els casos extrems dels quals ens lamentem quan ja és massa tard. La violència que els homes, TOTS nosaltres així en general, per acció...

Ni reis comissionistes, ni jutges prevaricadors, ni polítics franquistes, ni forces de seguretat repressores, ni mitjans de comunicació embusters, ni cúpules empresarials xantatgistes, ni financers corruptes, el problema són els quatre nanus encaputxats que es manifesten en contra del feixisme per evitar ser identificats i encausats com a terroristes com l’Adrià o la Tamara. El mantra d’avui és que ja no els volem al costat nostre perquè dona mala imatge anar tapats.