Everybody needs somebody
986
post-template-default,single,single-post,postid-986,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Everybody needs somebody

Everybody needs somebody

La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l’escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d’anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d’economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.

El Show Bussines amb el que varen regalar d’imatges a go-go els telenotícies d’aquest cap de setmana contrasta amb una mena de “focs de camp” sense corbates que ens organitza l’altra partit estatal que jo personalment agraeixo, no em vull ni imaginar el Rajoy marcant-se una cùmbia amb la Soraya o el rei del pinyó fix, el sr. Pizarro, intentant acompassar-se amb un rock and roll, el que no pot ésser no pot ésser i a més és impossible!!.

La interpretació que han fet els dos grans partits de la necessitat de canvi ha estat si més no original, el que ens falta per saber és si a més d’organitzar el “Mira quien baila” particular, al darrera de les parafernàlies, speakers i saltirons de les ministres s’han ficat tots plegats a fer feina per a sol·lucionar-nos els problemes.  Tinc unes ganes boges de saber que és això de l’economia sostenible…..

Per els que ho veiem des de la barrera la impressió que ens queda és que els responsables de comunicació es preocupen més per els convençuts que per augmentar la clientela, organitzar un espectacle hollywoodià amb fafàrries, serpentines i confetis, canapès i coca-coles, sempre serà més fàcil que oferir nous arguments per a convèncer a una nova base de votants.

I després es preguntaran el perquè la gent no va a votar, la visió del Bono ballant precisament no hi engresca.

6 Comments
  • Pingback:Everybody needs somebody « Por la paz y la libertad
    Posted at 20:36h, 24 novembre Respon

    […] Publicat a edp.cat […]

  • admin
    Posted at 14:20h, 24 novembre Respon

    M’aixeco com les gallines a tres quarts de sis cada dia!!

  • MadeByMiki
    Posted at 09:41h, 24 novembre Respon

    Ets molt matiner!!! m’has respost de seguida!

    Ah! i respecte a les miraculoses propostes del govern ZP, un clàssic: els miracles a Lourdes

  • Eduard
    Posted at 09:00h, 24 novembre Respon

    El problema Miki és que parlar surt de franc i això és el que ha estat fent el govern des de que la crisi s’albirava de prop.

    Qui sap, potser aquesta proposta d’economia sostenible ens sorprèn a tots i resulta ser l’hòstia, però sincerament veient com estem si fos tant bona, ja s’hauria aplicat abans.

    En el fons crec que continuen com abans sense propostes, i ja és trist perquè això apropa cada cop més al PP al govern de l’estat espanyol.

    Salut i €

  • MadeByMiki
    Posted at 08:34h, 24 novembre Respon

    Estic com tu, totalment estupefacte desprès de les dues noticies que ens han arribat des de la banda del PSOE. Per una banda el patètic show del que els que lo millor que podrien fer és donar una imatge de serietat i deixar la fanfàrria de banda.
    L’altra notícia amb la que ens ha obsequiat en ZP és aquest optimisme autista i el seu missatge: que si economia sostenible, recuperació abans de fi d’any (al·lucinant), canvi d’estructura productiva.
    Ja se sap, si a més de les paraules màgiques: sostenible, ecològic, solidaritat,canvi, nou… li posses música tot queda taaaant maco!!

  • Bitacoras.com
    Posted at 18:49h, 23 novembre Respon

    Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l’escenari al ritme dels Blues Broth…

Post A Comment