Les 7 plagues
88
post-template-default,single,single-post,postid-88,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Les 7 plagues

Les 7 plagues

 El moment econòmic del país, anunciat des de finals del 2005 i obviat per les nostres autoritats econòmiques, ha desembocat en una situació crítica i la punta de l’iceberg és l’explosió de la bombolla immobiliària i del mercat creditici, però seguint una linea lògica, els esdeveniments que ens esperen faran que aquests dos problemes ens semblin insignificants.

En un esforç sintetitzador, he volgut desgranar 7 efectes amb els que ens trobarem a la fi d’aquest any i en el 2008 que com les plagues d’Egipte que ens narrava el llibre d’Èxode ens ho faràn passar molt malament.

  • La creació de la UE està comportant uns desajustaments molt accentuats, ja que els seus components, no deixen de ser estats independents, amb realitats econòmiques diferents que és impossible homogeneïtzar. Fins a lavui així s’ha fet buscant la reactivació de les dues locomotores Alemanya i França i aplicant la mateixa medicina per a tots, tipus d’interès molt baixos. Una vegada ha quedat encarada la seva recuperació, el BCE, tallat a imatge del Bundesbank, ha tornat a incrementar el euríbor enxampant a qui no estaven fent els seus deures, entre ells a Espanya.
  • La inexistent coordinació de les diferents polítiques econòmiques dels integrants de la UE ha provocat l’aparició de models econòmics distints, cosa que no passa per exemple en els EUA, així mentre Espanya es maldava per proporcionar creixements ràpids sobre la base de la precarització laboral, mà d’obra poc especialitzada, nivells salarials de riure i explotació del sector de la construcció, la resta, els qui tenen clares les idees, han aprofitat aquests 14 anys de bonança per a modernitzar infraestructures, invertir en I+D+i, associar a la universitat amb el sector empresarial i promoure aquesta economia lligada als serveis de qualitat que atorguen als seus treballadors alts nivells de satisfacció en funció de bons salaris i alta especialització.
  • El procés d’augment de tipus del BCE, beneficiós per al control inflacionari i per a la consolidació de les economies que han sabut llegir la conjuntura i aplicar-se en fer-ho, és extremadament perjudicial per a Espanya i Itàlia, que han estat perdent el temps més preocupats per oferir dades macroeconòmiques brillants, oblidant que el benestar econòmic dels seus ciutadans és tant o més important i que ara encara els queda tot per fer.
  • Com a conseqüència de la finalització de la llarga època de facilitat d’accés al crèdit, el consum particular s’ha escanyat, trencant-se el cercle viciós que s’havia instituït de demanar prestat per a tot i quan el prestat s’havia esgotat, refinançar-lo amb nous crèdits. A qui l’hagi enxampat enmig de la roda els compadeixo, ho passaràn extremadament malament.
  • La desaparició de l’estalvi. A Espanya, ni els ciutadans de Catalunya estalvien ja ( o gairebé cap) i això és extremadament perjudicial per a tots, a nivell individual perquè ens manquen de recursos propis amb els que plantar cara a qualsevol imprevist i ara en vindràn molts, ni a nivell d’Estat, ja que l’estalvi que nosaltres no generem i amb el que en part hauríem de finançar-nos s’ha d’anar a buscar fora via endeutament un dels pocs ràtios que teníem com Déu mana des de fa temps.
  • Els excessos urbanístics, la tan explicada bombolla immobiliària, aporten al nostre PIB la major part del seu creixement, calculant-se en més del 14%, atenent l’aturada que hem sofert ja i davant el previsible augment del pes del sector públic per equilibrar-ho, es calcula en més de tres punts l’efecte negatiu que la baixa d’activitat tindrà en el PIB, o sigui moure’ns en creixements per sota del 1% quan se sap que per sota del 3% la nostra economia destrueïx ocupació.
  • En Espanya s’ha anat cobrint la demanda d’ocupació gràcies a la immigració. Es calcula que en els últims 14 anys hem acollit a més de 5 milions d’immigrants que han trobat acomodament en els serveis i la construcció. El canvi de cicle provocarà un augment de l’atur que es xifra en més de 1 milió en el sector, faltarà per veure l’impacte en la resta que de bon segur no serà menor, el que inevitablement ens aportarà dos problemes afegits, el primer macroeconòmic, l’augment de recursos per a pagar els subsidis d’atur, augment de la despessa i el segon social, si en l’actualitat hi ha qui veu en la immigració la font de tots els nostres mals no vull ni imaginar-me el que passarà amb una situació econòmica com la descrita.

Comentaris a xarop.net

3 Comments
  • Pingback:3.000.000 | En veu alta
    Posted at 09:44h, 04 desembre

    […] inexorablement a una escalada major, cap els 4 milions aventuro jo. Les fases d’aquesta crisi anunciada a principis del 2007 estan fent estralls i només estem al inici de […]

  • Pingback:En veu alta » Ai que ens la fotarem!
    Posted at 08:46h, 30 novembre

    […] 2008 es presenta com un any fosc, ple d’incerteses i pors, dissimulats en part per la contesa electoral del pròxim mes de Març. Els índexs i indicadors llueïxen encara bé, però la tendència dels càncers de qualsevol economia, inflació, taxa d’atur i disminució de l’activitat econòmica estan avançant ja una fase de retracció seguint les prediccions dels experts no condicionats a ideologies ni mitjans interessats. […]

  • www.latafanera.net
    Posted at 15:19h, 05 setembre

    Les 7 plagues

    Desenllaç de la crisi a Espanya encetada amb l’esclat de la bombolla inmobiliària i el crèdit crunch, resumits en els 7 propers esdeveniments que patirem entre el 2007 i el 2008.