Violència de gènere
763
post-template-default,single,single-post,postid-763,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Violència de gènere

Violència de gènere

Aquesta setmana m’ha sorprès un titular en la premsa, “les víctimes de violència de gènere, ha disminuït aquest any” i potser amb l’estadística a les mans la dada sigui certa, però segueixo sense estar d’acord amb el titular. Els números i més quan parlem d’aquest tema, per desgràcia el que reflecteixen majorment son els casos de les dones assassinades per el seu company, o els de les que per fartes de ser atonyinades han perdut la por i ho han denunciat.

No podem estar contents amb això, només que n’hi hagi una sola de mort, ja en son massa.

Però els números d’aquelles que encare callen i ho amaguen no surten per enlloc, son simples estimacions. En moments de crisi com ara, en la que la dependència de un sou és encare més gran, aquest fenomen per desgràcia, no ha de fer més que augmentar i per això la cautela en llegir el titular, és el primer que m’ha vingut al cap.

Per desgràcia una problemàtica cultural com aquesta que té un històric de tants anys no s’arregla de un dia per un altre publicant el nombre de víctimes d’aquest terrorisme de saló, però per algun lloc s’havia de començar. De moment i a pesar de l’esforç dia darrera altre el nombre de dones mortes no fa més que augmentar i això e un país com el nostre en el que ens tenim per a civilitzats!!!.

Parlen també d’això:

9 Comments
  • Noia
    Posted at 07:37h, 20 novembre Respon

    Elena Porras eximida de pagar la pensió d’aliments a la filla de la seva parella.
    http://www.elpais.com/articulo/cataluna/mujer/eximida/pagar/pension/hija/pareja/elpepuespcat/20081120elpcat_27/Tes

    La Audiencia de Girona ha eximido a una mujer de contribuir a pagar la pensión de alimentos de la hija de su pareja, un hombre divorciado. La sentencia revoca otra que dictó el Juzgado de Primera Instancia número 6 de esa ciudad el pasado mes de junio, en la que se aseguraba que los ingresos de la mujer, Elena Porras, servirían para “coadyuvar a la sufragación [sic] de la pensión” de la hija de su pareja, a pesar de que ni siquiera viven juntos.

    El juez realizó esas consideraciones en la sentencia de divorcio de los padres de la niña, que otorgó la guarda y custodia de ésta a la madre, estableció un régimen de visitas y fijó una pensión de alimentos, como ocurre en un caso así. El hombre recurrió y ahora la Sección Segunda de la Audiencia de Girona le ha dado la razón en lo que se refiere a la obligación de su nueva pareja de ayudar a costear el pago de la pensión de alimentos de la niña, que tiene cinco años. “Hay que aceptar la queja” del padre, dice el tribunal, y considerar la “imposibilidad de valorar los ingresos que pueda percibir la nueva pareja sentimental para fijar el importe que él ha de pagar como alimentos”.

    La sentencia reduce la pensión de alimentos de 240 a 180 euros mensuales al considerar la situación económica del padre y razona que se adopta esa medida para asegurar que el hombre pueda afrontar el pago. Y es que la madre tiene unos ingresos más elevados que los de él y paga una hipoteca inferior, recuerdan los jueces. “Las dos aportaciones han de ser sufucientes, por ahora, y ante la imposibilidad del padre de hacer una contribución mayor, para cubrir las necesidades básicas de una niña de cinco años que acude a la escuela pública”, dice la Audiencia de Girona.

    Elena Porras explicó ayer que los razonamientos de la Audiencia de Girona le parecen coherentes y que tranquilizan a miles de personas que pudieran encontrarse en una situación similar. “Yo no sé qué pintaba en todo eso”, dice. Él vive en un piso de su propiedad en Llagostera, y ella, de alquiler en una pequeña vivienda de Platja d’Aro. Es allí adonde acude la niña con su padre los miércoles por la tarde, el día de la semana que la justicia le permite estar con él al margen de los fines de semana alternos y las vacaciones de Navidad, Semana Santa y verano.

    A raíz de ese caso, Elena Porras contactó con otras mujeres y crearon la Asociación de Mujeres por la Igualdad y la Custodia Compartida “ADICC”, que desde hace unas semanas está llevando a cabo diversas iniciativas a favor de una profunda modificación en la legislación en materia de divorcio. Hoy, con motivo del Día Internacional de los Derechos del Niño, han convocado una concentración frente a los juzgados de familia de Barcelona, junto con otras asociaciones.

  • Noia
    Posted at 22:26h, 02 novembre Respon

    Tothom i és benvingut, per cert és a la plaça de Catalunya però de Barcelona. Una abraçada

    http://es.youtube.com/watch?v=SuW6zCu7slg

  • Eduard
    Posted at 22:12h, 02 novembre Respon

    Miraré d’ésser-hi, tot i que no en soc un afectat directe, no es sap mai. Bona feina, aquestes son de les que no es veuen però que van canviant la societat des de baix.

    Salut i força

  • Noia
    Posted at 21:43h, 02 novembre Respon

    Certament això l’hi va passar a la Elena P.,ara si vols ficar nom els altres cassos què he expossat et convido el dia 30 de novembre a la Manifestació que celebrarem en favor de la Custòdia Compartida les 12 del migdia a la Plaça de Catalunya.

  • admin
    Posted at 19:13h, 02 novembre Respon

    Hola.

    Això que comentes vaig veure que li va passar a una parella de Llagostera, es realment complicat, de jutjar a nivell general, si que ho és.

    Salut i €

  • Noia
    Posted at 17:46h, 02 novembre Respon

    Lamentablement una de les coses què ha provocat la llei de violència de gènere és que quatre espavilades utilitzen aquesta llei per venjarse de les seves ex-parelles. És més, ara hi ha dones de primera i de segona:
    *si una dona “escalfa” a la nova amiga de l’ex, la darrera no té dret a cap ajuda, ni cap casa d’acollida i molt menys a un judici ràpid.
    *si una àvia és tirada escales avall, a l’anar a recollir els seus nets, el màxim què s’impossara a l’agressora son 4€ durat 10dies.
    *si ets la “segona” dona corres el risc de tingué de pagar la pensió d’aliments dels fills de la teva parella.

    http://donesigualtat.blogspot.com/

  • Eduard
    Posted at 07:52h, 24 octubre Respon

    Sense problemes Coro. Aquest cap de setmana haig de fer les votacions per unes quantes categories e les que encare no havia votat i la teva n’és una d’elles, ja pots comptar amb el meu vot.

    Salut i €

  • Coro
    Posted at 05:00h, 24 octubre Respon

    “Deu vous guard”

    M’agrada molt el teu blog. Las tevas opinions, noticies y tot.
    (Perdoneu el meu catalá, he viscut a Catalunya i ara soc a Cancún).

    Té trobat per el Concurso de 20minutos.
    ¡Felicitats! per el lloc.

    T’invito a “Intermedio literario”, participa en la categoría de Latinoamericanos (3° lloc, per ahora). I si t’agrada, puc demanarti tu voto?
    Crec que votaré per tu…

    Un’abrazada

  • Pingback:En veu alta [castellano] » Violencia de género
    Posted at 20:48h, 20 octubre Respon

    […] Llegir l’article en català This entry was posted on October 20, 2008 at 8:46 pm, filed under actualidad and tagged violecia de genero. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post. Post a comment or leave a trackback: Trackback URL. Previously – La canción de siempre Next – […]

Post A Comment