12 ag. L’embolic del Zapatero
El merder en el que ZP es va ficar, pel mal costum de prometre coses sense solta ni volta amb el tema del finançament es preveu de dimensions colosals. No solament ha mantingut l’enfrontament amb l’enemig tradicional, el PP, sino que ha cremat possibles suports de CiU i PNV, dels socis del PSC, ERC i ICV i fins i tot, si la negociació final del finançament no arriba a bon port, del mateix PSC.
La vicepresidenta de la Vega, intenta aquests dies apagar el foc de les discrepàncies amb gasolina i de retruc encabronar encare més als co religionaris catalans, que aquesta vegada sembla, no van de farol (creuem els dits!). El que pot resultar de tot plegat cares a la tardor és un remenament tal que per poc que les reticències de un PSOE governat per el president andalús, sr. Chávez que veu com li perilla la moma de la solidaritat, es mantinguin, portin a una derrota del govern en l’aprovació de un pressupost, que suposaria per el PSOE el principi de la fi, hi jugaran a això Montilla i el PSC?
I mentre tot això s’escenifica, els del PP reclamen ara la sol·lució del finançament autonòmic, mantenint al mateix temps el recurs contra l’Estatut que varen presentar en el Constitucional. Com es pot ser verge i mare de una sola tirada sr. Rajoy?.
No Comments