17 juny Estats Units d’Europa
El procés d’integració econòmica que s’està duent a terme a Europa des dels anys 50, forma part d’aquest gran moviment mundial anomenat globalització. El mateix o en similars condicions s’està duent a terme a la resta del planeta a on a més del fenomen de la UE, podem veure la constitució del TLCNA per l’àmbit geogràfic d’Amèrica del Nord, l’ALALC i successius a l’Amèrica llatina, l’AGENCEN a l’Àsia i diversos micromoviments africans com el ECOWAS (Estats africans occidentals), CEPGL (Unió dels països dels grans llacs), CEA (comunitat de l’estat africà), etc.
Tots aquests processos tenen en comú un origen eminentment econòmic que persegueix enfortir els integrants dels pactes i la unificació en el desenvolupament dels seus membres. Les etapes estan molt ben definides i passen per una evolució que augmenta el grau de cohesió cap un nou ens comú supranacional i l’abandó progressiu de la idea de nació tradicional que tants problemes planteja, sobretot a Europa. El procés és el següent:
- Zona de lliure comerç – El països associats eliminen totes les restriccions comercials entre ells.
- Unió duanera – Es països de la primera fase, institueixen aranzels per els importacions provinents de països que no formen part de l’associació.
- Mercat comú – És la integració total dels mercats (capitals, laboral, etc) i significa la lliure circulació de mercaderies, capital i treballadors en l’àmbit territorial de l’associació.
- Unió econòmica – Exigeix la pèrdua de sobirania nacional pel que fa a les polítiques estrictament econòmiques (financeres, monetàries, fiscals, etc.) i la creació de un ens supranacional que les exerceix. És la fase en la que apareix la moneda única.
- Integració total – La creació de la nació de nacions que inclou, a més del que passava en la UE, tots els aspectes no econòmics abans exclosos.
El NO d’Irlanda al Tractat de Lisboa és de facto el desig de una part de la societat per a paralitzar tot aquest procés, i és perillós, no ja per la importància d’aquest país dins a la UE sino per l’efecte que la decisió pot tenir ens els diferents socis que han decidit ratificar el tractat via referèndum i veuen com les posicions euroescèptiques tenen un altre argument de pes. A Europa es tem el contagi de la decisió i que el NO es repeteixi en els propers mesos.
Curiosament, les reticències que el cap de setmana passat varen mostrar els irlandesos, eren ben diferents quan en les dues darreres dècades han estat el centre dels ajuts per el desenvolupament que la UE, aquest projecte que ara rebutgen, els va atorgar. És trist que qui ho havia de fer no els hagi sabut explicar que el grau de benestar del que avui gaudeixen es deu en gran part al projecte que han volgut paralitzar. S’avindrien a retornar els diners que varen rebre mentre eren pro-europeus?.
Parla d’això també
- Coge el dinero y corre – Enrique Meneses
No Comments