Val més no possar-se malalt

03 juny Val més no possar-se malalt

Ahir la consellera Geli va xifrar el dèficit de metges en la sanitat catalana en el curt plaç, en 150 places i va proposar com a mesura per a pal·liar la mancança, saltar-se el tràmit d’homologació del títol corresponent que permetria exercir d’immediat. Ens cal la plantilla complerta del doctor House, Anatomia de Grey, Hospital central i Urgències juntes i si no estèssin jubilats, del Doctor Gannon i els de A cor obert també.

La notícia mostra varies coses i cap de bona al meu entendre:

• La primera una manca de previsió a l’hora de planificar les necessitats de nous professionals sanitaris a casa nostra alarmant, ja va passar anys enrere amb la deserció dels professionals d’infermeria cap al Regne Unit, a on se’ls dona la consideració que aquí els manca, tant en prestigi professional com en el sous que cobren.
• La segona, la superficialitat de la homologació dels títols, ja que es posa en evidència la inutilitat d’una mesura totalment burocràtica ja que en situació d’emergència, pel que sembla, pot saltar-se sense problemes.
• La tercera i al meu entendre la mare dels ous, la baixa percepció salarial per uns professionals que en el menors des casos han tingut que estudiar durant més de 6 anys i s’han de reciclar permanentment amb l’afegit que no es poden permetre el més mínim error.

A Catalunya la mesura significarà d’entrada una rebaixa de la qualitat assistencial enorme, que convida a no posar-se malalt en els propers mesos, suposant que això depengués de nosaltres i la segona, a aquests professionals que arribaran amb caràcter d’urgència, se’ls exigirà parlar en català o tan sols que l’entenguin?.

La imprevisió ens porta un munt de problemàtiques afegides que evidencien que la gestió d’aquest govern davant de diferents problemes prioritza sempre qualsevol altre al de la llengua i això podria ésser fàcilment evitable amb una bona planificació i no remenant la cua per la tele en quant ens donen l’oportunitat per a fer-ho.