01 jul. Remember when?
Ahir vaig estar sopant a casa amb dos amics meus, d’aquests de tota la vida. Amb Josep i Jordi ens coneixem des que jo pugui recordar, forçant la memòria un poc, els puc veure’ls amb calça curta, assistint a una classe del nostre inoblidable professor sr. Solà o jugant al futbol en el carrer a la sortida de classes.
La vida dels poblets, fa uns 35 anys era així, simple, sana i divertida i per descomptat irreemplaçable i el que pitjor em sap, irrepetible en els nostres dies.
A l’hivern feia moltíssima més fred i a l’estiu la calor era insuportable, si no hagués estat per la “resclosa” de la riera del Verneda on acudíem a banyar-nos, a pescar i construir una espècie de “barraques” en les branques dels arbres dintre de les quals en algun dia de les nostres vides vam descobrir de manera furtiva un pit femení retratat en la pàgina d’alguna revista francesa recol·lectada per algun de la colla, al seu pare o introduint-nos en el món dels majors inhalant, calada va calada ve, l’asfixiant fum d’un “ideales” o si hi havia sort, d’un “celtes curt” i després passar mitja hora tossint.
El dia a dia es desenvolupava en plè carrer, on cada veí col·locava la seva cadira de fusta i vímac sobre el terra sense asfaltar, acabat de regar per a refrescar la calor acumulada durant tot el dia, mentre els avis explicaven les seves batalletes i els petits, arraulits al seu al voltant, escoltàvem atentament.
Les portes sense pany que en algun moment de la nostra vida van desaparèixer substituïdes per la fichet i similars com a conseqüència dels pocasoltes que, aprofitant la falta de malícia, van donar més d’un disgust als confiats veïns. De qualsevol situació se n’aprèn.
L’habitual és que en aquestes sobretaules surtin a col·lació aquests temes i altres que em deixo. Ens estem fent grans i és normal que en aquests moments assagem les batalletes que algun dia explicarem als nostres néts, si entre la Play station, internet i els PC i els programes de la tele poden arribar a fer-nos un buit.
En aquestes estàvem quan a tots ens resituà en el present l’insistent timbre d’un Nokia N95, la tecnologia, entre moltes altres coses serveix també perquè cadascú desperti dels seus records.
No Comments