23 febr. La decisió és nostra
Massa sovint tinc la sensació de que les coses passen al nostre voltant sense que siguem capaços de veure-les, de notar-les o intuir-les. Relacionar fets de vint anys enrera amb esdeveniments d’ara és un exercici reservat a un nivell d’observació fi, a l’anàlisi acurat i rigorós dels punts que marquen els fets i a un temps del que per desgràcia nostra a la majoria ens manca.
Em sorpren a cops descobrir en un llibre, un article, un programa de televisió o en qualsevol pel·lícula, claus de la història que m’envoltaren en l’espai i el temps i que vaig ser incapaç de valorar en aquells moments com calia, per manca d’intuició i consciència. He viscut l’arribada del home a la lluna, la mort d’un dictador que ens va sotmetre tot un país 40 anys, la recuperació de la democràcia, l’autonomia i el 23F, l’esclat de llibertat que representà la caiguda del mur de Berlín, la desintegració del comunisme mort de la gran utopia de les esquerres, l’accident nuclear de Txèrnobil, Internet, la vergonyosa i immoral guerra dels Balcans la del Golf i la d’Irak, els atacs del 11S a les torres bessones, l’atiament del vesper de l‘Orient Mitjà i l’esclat que provocà el terrorisme internacional, la por i la inseguretat. Fets que sense l’habilitat que es necessita per a cosir els trossos de la història es queden en dates per a recordar en els llibres d’escola.
Actualment en mig de la crisi que ens assota, i amagat en el neguit que ens provoca, som testimonis d’un parell de fets d’aquells que es marquen en vermell. El primer l’ensorrament del mite del capitalisme, antic enemic del comunisme i que per manca de contendent i excés de cobdícia s’ha podrit fins a les arrels. La revolució social que està produïnt el canvi de sistema és tant important com el de la industrialització en el seu temps i ha de completar el procés inacabat de la globalització de la que en falta, la mundialització cultural, laboral i social. El segon molt més petit per comparació, però infinitament més important per la proximitat i els efectes que ens comporta als que el vivim de prop és l’inici del procés que ha de portar els catalans a decidir el propi futur dins d’aquest món global, tant canviant, incert i engrescador, tot de cop.
De nou ens tocarà triar, rol d’espectadors privilegiats o de relators de la memòria. Descobrir d’aquí uns anys el que va passar al nostre voltant llegint com ens ho relaten d’altres o escriure la història.
La decisió és només nostra.
Il·lustració d’edp.cat | original – “The Kiss” [Berlin’s Wall]
No Comments