26 gen. Em declaro sobirà i independent!
Ja he acabat la paciència, em declaro sobirà i independent tot a la vegada. Perquè matar el garrí a pessigades fent-lo patir podent-ho fer d’un sol cop? te molts més avantatges i és molt més efectiu. Declaro formalment no tenir ni rei ni amo i estableixo els límits de la meva parcel·la com república independent, fins que es proclami la catalana, moment en la que amb molt de gust li transferiré totes les meves autoritats i competències. Si tenen pebrots ara que vingui l’estirada de la Llanos de Luna amb les hòsties de la bandera que soc capaç de declarar-los la guerra. Per anar a partir d’ara a la feina, el súper, els cinemes o els restaurants, hauré de portar el passaport a la butxaca o infiltrar-me en territori hostil amb vestit de camuflatge i cara emmascarada a l’estil Steven Segal [Esteve Sigala pels amics] en les incursions que realitza per territori enemig en qualsevol de les seves pel·lícules, ja ho veurem!
Com que els del Govern d’Espanya estan ocupats i preocupats amb el monotemàtic del club de la comèdia sobre Catalunya, quan als Rajoy, Montoro, Soraya o Cospedal se’ls acabin els acudits suats i aterrin a la realitat quotidiana i se’n assabentin del que he fet ja serà massa tard per a desprestigiar-me amb esborranys, o buscar-me comptes corrents a Suïssa amb un munt de milions negres defraudats, és el seu problema! Ja va passar abans amb IKEA, organització anticapitalista, rebel i antisistema, que va crear com bolets dins d’Espanya, un munt de repúbliques independents com regnes de Taifes i aquí no va passar ben res, perquè m’hauria de passar a mi ara?
Una declaració de sobirania és el fet de proclamar públicament el desig de convertir-se en l’amo del propi destí i no reconèixer el sotmetiment a cap autoritat superior que no sigui la nostra, compartint de portes en fora la convocatòria d’un futur esdeveniment en el que els catalans decidirem sobre la nostra independència i la constitució de Catalunya en un nou estat i això és el que hem fet en el Parlament.
I el que jo he fet és avançar-me, perquè a casa meva tenim molta pressa!! El problema vindrà ara quan s’hagi de decidir qui mana, la meva dona la Jordina o jo, no sé perquè em sembla que passaré una temporada llaaaaaaaaarga a la oposició!
Il·lustració d’edp.cat
No Comments