09 abr. Reconeix l’autodeterminació la CE?
Per dues vegades, durant l’època que Jordi Pujol va governar a Catalunya, es van aprovar sengles resolucions sobre l’autodeterminació de Catalunya, com reclamació del dret de tot poble a decidir el seu destí.
El que diferencia aquestes dues resolucions a la proposta llançada per ERC és la necessitat de mantenir el perfil soberanista de ERC davant proximitat de les eleccions municipals i diferenciar-se d’una banda de l’altra força nacionalista, CIU i de la resta de socis del tripartit, PSC i IPC-V, o sia pura stratègia electoralista.
El greu de tot això, no és plantejar-lo, sinó fer-ho com excusa per a altres coses, ja que bén dut, el dret a l’autodeterminació, és clarament defensable des de l’àmbit del dret internacional i el mateix està recollit tant en la Carta de les Nacions Unides com en els Pactes Internacionals dels Drets Humans.
Sent això així, el capítol 10.2 de la nostra constitució subscriu tant el primer com el segon acord i per tant, recull aquest dret per adscripció. També és curiós que en el text constitucional NO es prohibeixi ni expressament ni de forma vetllada aquest dret, el que dóna molt peu a una defensa argumentada davant els tribunals internacionals.
És una llàstima esmentar el dret de l’autodeterminació “EN VA”, cosa que posa al descobert una falta de resolució per a qui ho planteja que aquest dret sigui efectiu o bé una incapacitat brutal per a gestionar la reclamació a causa de una falta de recursos humans preparats i una manca de crédit en les própies forces que poguessin defensar aquesta postura davant les Nacions Unides.
Per a qui vulgui ampliar aquest comentari li recomano llegir la informació recollida tant en la Constitució Espanyola (cap 10.2), com en la declaració de Pactes Internacionals dels Drets Humans (pactes de Nova York).
No Comments