23 nov. Els tres catalanets [conte popular]
Hi havia una vegada tres catalanets que vivien plegats en una casa en la que el pas del temps i la manca de manteniment havien convertit en inhabitable. Humitats, falta d’aïllament, canonades foradades, fustes corcades i goteres havien fet de l’antiga llar un espai sense les condicions necessàries per a viure-hi mínimament bé. L’amo, el gran llop que els cobrava el lloguer amb el que mantenia confortables la seva i les altres setze cases que tenia llogades en el mateix carrer, els donava sempre llargues, quan els catalanets li reclamaven els arranjaments necessaris per a convertir la seva llar en un lloc digne s’havien de sentir que no era el moment, que no hi havien diners i d’altres mariconades. La darrera vegada mentre tornaven cap a casa cap cots veient com en la resta de les cases tots vivien molt millor que ells, varen decidir, ja que l’amo no estava disposat a ajudar-los, pendre determinacions.
El primer catalanet va creure que s’havien extralimitat en les seves demanades i que si rebaixaven les pretensions i li demanaven a l’amo de genolls i de manera educada un camió amb palla, a grapades podrien anar tapant els forats de la teulada i les parets i axí estarien molt millor. El segon catalanet no hi va estar d’acord i va creure convenient reformar el contracte que havien signat amb el propietari, anant casa per casa a les setze del carrer demanat signatures per obligar-lo a modificar el document i facilitar-los una nova casa al cerrer del Federalisme, on viure-hi dignament. El tercer catalanet que era gat vell i n’estava del llop fins a la papada, va veure clar que amb els diners que guanyaven en tenien més que suficient per construir-se una nova casa més acollidora i estalviar-se el que pagaven de lloguer. Els altres dos el tractaren de somnia truites intentant de totes totes treure-li del cap aquella bogeria. Que si els farien fora del carrer, de la feina, que si no podrien pagar les factures ni la hipoteca i els farien venir la policia per a fer-los un desnonament i coses per l’estil. No es varen posar d’acord i cada un d’ells va fer via amb el que havia decidit.
El primer va aconseguir del llop la palla i va tapar els forats i les escletxes aprofitant una tarda asolellada. Mentre presumia davant el segon sobre l’encertat de la seva estratègia, de cop es va girar el temps i un temporal de pluja i vent i se’ls va endur la palla i es quedaren altre cop com abans, molls, sense llum i passant fred. El segon, el de la tercera via, es va emprenyar de veritat, o això semblava, i va agafar el nou contracte que havia redactat i sota la pluja va anar casa per casa demanant les signatures de suport dels altres veïns per obligar a l’amo de la casa a canviar-los les condicions del contracte. Quan el van veure moll de cap a peus i tremolant de fred plantat davant de la porta ni es dignaren a obrir, no fos cas que amb aquells peus plens de fang els embrutís la catifa o amb la porta oberta se’ls escapés el gat .
El tercer mentre tant, ja feia setmanes que havia construït una petita casa amb totes les condicions necessàries per a viure-hi còmodament i en veure als altres dos com se’l miraven des del carrer amb les cares més desajustades que l’Alícia Sánchez Camacho, els obrí la porta i els convidà a entrar, perquè també els havia construït una cambra per cada un d’ells.
El llop en veure que perdia la gallina dels ous d’or que li permetia viure com el rei Wamba tocant-se els ous sense fotre ni brot, va intentar de totes totes que els cabrons dels tres catalanets tornessin a la casa, els va prometre algunes petites reformes a la teulada i abaixar-los el lloguer. Però veient que això aquesta vegada no anava, va intentar tirar-los la casa al terra, fins i tot cremar-la encenent un munt d’esborranys apilonats al costat dels murs però com que eren de pedra picada es varen fer fum i poca cosa més, (el que sol passar en aquest país amb els esborranys). Aprofitant el buf acumulat en el seus grans pulmons constitucionals va convocar els vint-i-set vents d’europa però no varen venir, el deixaren sol amb la seva impotència i una sensació total de derrota.
Fent camí cap a casa, aquesta vegada sí esgotat, temorós i vençut rumiava com s’ho faria a partir d’ara amb la resta de les setze cases del carrer, no n’hi havia cap més que pagués el lloguer cada mes!!.
Il·lustració original tofuillustrates
.
No Comments