11 nov. Cap el 25N
Hauré de maleir al pare del cap de bou que assigna el repartiment de zona d’enganxada de cartells electorals en el meu barri, cada any em fan el mateix, collons!. Obro la persiana quan encara no ha sortit el sol i em trobo amb l’Albert Rivera de C’s al davant, retocat de dalt a baix amb Photoshop, quina mata de cabell que li han posat! i amb l’eslògan que ben podria ser d’una cançó de la Paloma San Basílio,- que se’n haurà fet d’aquesta dona-, Mejor unidos. Com diu el meu amic Narcís, almenys aquest cop s’hi ha posat vestit i no ensenyant el cul!.
Però aquí no s’acaben les meves desgràcies ja que carrer avall mentre baixo a treballar amb la moto, passo per sota d’un nombre incomptable d’Alícies Pepeteres que em fan l’onada, ensenyant unes dents de Profident perfectes, blanques i perfilades que ni de lluny s’assemblen a les de cavall que té la parlamentària. Els morros siliconics de Corporación Dermoestética de la Camacho em mostren el camí fins al centre de Girona i el seu eslògan ens explica el contrari del que sempre han fet, excloure i separar, que podem ser les dues coses catalans i espanyols, Catalunya si, España también. La baixada se’m fa interminable m’hauré de concentrar en conduir que si no m’acabaré fotent una hòstia en alguna vorera.
Tot aparcant la meva scooter, d’entre els arbres de la placeta un Pere Navarro blanc i lluent amb un resplendor de Background com una verge, amb cara d’adormit això si, em llança el seu missatge subliminal envoltat de música de lires i arpes celestials, Federalitza’t, federalitza’t, talment com si em volés hipnotitzar i recuperar en pocs minuts el que hauria d’haver fet els seu partit en els darrers trenta cinc anys, ara transitant per la tercera via, ja s’ho farà, vols que et digui.
L’Herrera de perfil, sense cara d’emprenyat i somrient!. D’aquests quan s’hagi acabat la campanya me’n emportaré un a casa per tenir-lo com a pòster. El missatge l’han tret els d’ICV de la primera campanya presidencial de l’Obama ens diu alló de, Yes, we can!, en versió catalana I tant si podem!. Algun malparit amb un retolador ja li ha escrit a sota, el què! i l’hi ha posat dues banyes, si és que no respecten ben res, collons!!.
Gràcies a Déu que a pocs metres d’on esmorzo hi començo a trobar els que em toquen més a prop si no encara se’m posaria malament l’entrepà. Primer l’amic Junqueras, l’alcalde mileurista d’ERC, -que be que em cau aquest home-, que ens convida a estrenar Un nou país per a tothom i no aquell que fa uns anys alguns del seu partit li varen regalar al Montilla i al PSOE. Després els Zipi-Zape sobiranistes del SI López Tena i l’Uriel Beltran cridant a duo com dos escolanets que Son garantia d’independència. I una mica més avall els de les CUP, d’un color groc que fa mal als ulls, barrejant no se quantes tipologies,- això no es fa, companys!-, recordant-nos que és l’hora del poble. Ja és curiós que el que ha aconseguit el repartiment dels espais de propaganda electoral no ho hagin pogut fer els tres en la realitat, comparèixer tots plegats!.
I finalment el president Mas, amb un munt de senyeres al darrera estelades i tot -descreguts!!-, obrint el Mar Roig per fer via cap a l’Estat propi i fugir del faraó Rajoy i dels seus carros de guerra, rememorant l’efecte de l’11S2012 i presentant-nos-lo com el far i la guia cap a l’autodeterminació, el líder que vol arrossegar La voluntat d’un poble cap aquesta fita.
Ja hi som pel tros! La campanya electoral més transcendent de la nostra història entre Mitings, DIscursos, espais electorals, cares a cares i Debats. Segur que no ens avorrirem!
Il·lustració d’edp.cat
No Comments