Avui

10 set. Avui

Avui tinc la sensació, equivocada o no el temps ho dirà, d’estar més a prop que mai d’aconseguir la independència del meu poble. M’ho diu el cor, alimentat per una il·lusió folla, sense lògica, que ha anat creixent arreu sense parar fins a arribar a transformar el desig en una realitat possible.

Avui els més grans, escarmentats per experiències passades plenes de frustracions acumulades de molts anys, ens previndran amb la cura del que no vol que un infant prengui mal i ens alertaran de la intensitat del dolor produït pel desengany quan no s’aconsegueix el que tant s’anhela, però els hem de dir ben alt que aquest és el primer pas per a recuperar la nostra dignitat, que a partir de demà res no serà igual.

Avui els que no ens deixen volar des de fa segles, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat, la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol créixer. Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb el nostre cant, quan ens vegin caminar de la ma, junts sota un cel d’estels vermells i blancs cap a la llibertat.