07 febr. Solucions o simplement eslògans?
En èpoques electorals és bastant habitual posar sobre la taula aquells temes que crearan molt soroll, fins i tot polèmica i que busquen per una banda animar la participació de la clientela pròpia i obligar a l’adversari a supeditar el seu discurs a la polèmica que es pretén generar. Quan una formació aconsegueix precisament això, és que la seva estratègia de márqueting polític ha funcionat.
No obstant, el que hauria de preocupar-nos a tots és que quan aquests eslógans apareixen no és ni en temps ni en forma per a ser tractats òptimament i el debat sempre es queda en els titulars.
Perquè hem de parlar ara d’immigració, economia, potenciació del castellà en l’educació o dels privilegis de l’església?, serveix realment per a plantejar de manera òptima el debat? o simplement per a recolectar uns quants vots més en el sarró?.
El discurs politic, lamentablement, es nodreix del que a 4 mesos de la contesa electoral s’escolta en els mercats, es llegix en les seccions d’opinió dels lectors dels diaris, en definitiva del que “la massa” necessita escoltar dels seus candidats, quan el mes lògic seria que amb unes bases ja assentades pel debat durant la legislatura, s’entrés en la puntualització de les solucions per la qual cada opció política, optés com òptima.
L’argumentació, la lògica i l’ètica no venen, d’aquí la perversió de la nostra pràctica democràtica en contraposició a les recents presidencials franceses on tres veritables líders, Sarkozy, Sègolene i Bayrou han plantejat excel·lents discursos polítics nous i coherents o en les actuals primàries nord-americanes, on la pugna Clinton-Obama ha plantejat un nou panorama d’esperança en un país destrossat per 8 anys de govern Bush.
Les idees estan aquí i no precisament en els partits sinó en qui els voten, qui més èxit tindrà seran els que incorporin a tot aquest circ a qui paguen religiosament les entrades, o dit d’una altra manera, participem activament amb el nostre vot.
No Comments