Tocar de peus a terra
240
post-template-default,single,single-post,postid-240,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Tocar de peus a terra

Tocar de peus a terra

Tres notícies de perfil macroeconòmic han tornat a col·locar a l’executiu socialista tocant amb els peus a terra, per una banda la pujada de l’atur en un 5,3%, d’una altra la inflació de Desembre que es situa ja en el 4,3% i al final tal com es veia mesos enrere el barril de petroli ja va superar ahir els 100$, el que justifica per exemple la pujada del dièsel en un 20% en els darrers 12 mesos.

A pesar de l’autocomplaença de l’equip econòmic i del autobomo pancarter cada vegada que apareix una xifra que ens beneficia encara que sigui per comparança amb la resta del PIB nominal no per creixements reals, les dades ens diuen que lluny de jugar en la champions de l’economia mundial, justet, justet vam treure el cap per la 2B.

El problema que això representa és que la inflació es menja gran part del nostre creixement i competitivitat, l’augment del club de l’INEM dispara la nostra despesa pública i redueïx els ingressos via impostos i el preu del cru no ajuda en no-res a ser optimistes en el mig termini i encara no hem rebut la patacada forta derivada de les veritables conseqüències de l’aturada del sector constructor.

Encara que les aigües baixen molt tèrboles no s’endevina cap reacció, es clar estem en pre-campanya i mentre els nouvinguts al club de la UE construïxen el seu nou model econòmic amb receptari liberal, aquí se segueix apostant per un model caduc, malalt i de curt recorregut, n’hi ha prou amb donar un cop d’ull als pressupost recentment aprovats per a veure-ho.

El despertar del somni està ja pròxim el que m’ompla de curiositat és el que ens explicaran aleshores.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

4 Comments
  • Pingback:En veu alta » La recessió invisible
    Posted at 09:56h, 18 gener Respon

    […] Taxa d’inflació al 4,2% […]

  • Pingback:En veu alta » La recessió que no existeix, o si?
    Posted at 09:55h, 18 gener Respon

    […] Taxa d’inflació al 4,2% […]

  • admin
    Posted at 18:30h, 07 gener Respon

    És el que jo penso David, que hem perdut un temps molt valuós anant pel camí més fàcil i ara ens tocarà patir mes del compta.

    Si haguessim fet els deures quan tocava com Irlanda, actualment el panorama seria radicalment diferent, aleshores teniem l’ajut en forma de fons de cohesió i per el desenvolupament i ara en el 2012 se’ns acaben.

    Jo ho veig veritablement negre, potser em sorprendràn i tot i els efectes no seràn tant dolents com em penso, però ho dubto.

    Salut i €

  • David
    Posted at 16:53h, 07 gener Respon

    Malauradament s’ha malbaratat una dècada. El “miracle espanyol” hauria d’haver servit per assentar les bases de l’economia del futur. En comptes d’això hem malgastat els diners en Cayennes i operacions per model·lar-se els pits, tal i com va passar a Veneçuela als seixanta i setanta. I així ens llueix/lluirà el pèl…

Post A Comment