Conxita | | En veu alta
17847
post-template-default,single,single-post,postid-17847,single-format-standard,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Conxita

Conxita

Has marxat com tu volies, sense fer remor, deixant enrere silencis que afoguen el plor, fent dels moments que ens tornen de sobte, el dibuix de la vida ànima endins ….

Sufocant la tristor de no tenir-te com un llast breu, tal com ens vas dir, regalant dels records, somriures i aprenent que morir tambè és una mica viure.

I entre l’enyor de les coses petites què ens faran notar l’absència, lliures de tristor, ens diem adéu.

bon viatge, bonica!

1 Comment
  • Pepa
    Posted at 15:10h, 01 Juny Respon

    Es precioso Edu. Seguro que a ella le ha encantado

Post A Comment