Hi ha moments | | En veu alta
16308
post-template-default,single,single-post,postid-16308,single-format-standard,bridge-core-1.0.6,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Hi ha moments

Hi ha moments

Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l’empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l’esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d’una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d’una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria?

Hi ha moments en els que de tant repetir-les les paraules gastades i buides que invoquen el coratge de les antigues guerres conviden a no ser escoltades, solucions passades que no ho son ara ens sonen falses, sense cap valor, ens derroten. Resignats, humiliats i impotents, encaixant les patacades una darrera l’altra sense poder reaccionar, ni per alçar el cap i cridar “Prou!”.

Hi ha moments en els que obligaria recuperar la ràbia lliure i salvatge d’altres temps, energia d’il·lusions perdudes per a ressucitar les lluites oblidades, omplir-nos els pulmons d’aire fresc i respirar, albirar el futur amb la mirada renovada, enfilar els problemes directament a la cara i sense por, citar-los a la batalla i altre cop guanyar i sentir-nos grans, de nou com a gegants!.

I aquest moment és ara!.

No Comments

Post A Comment