El negoci i la política

16 oct. El negoci i la política

Avui estic malament, emprenyat, desanimat, molest, perplex i dolgut.

El caràcter de servidor públic que ha de revestir a un funcionari hauria de ser motiu suficient com per a evitar aquests excessos i el mateix hauria d’aplicar als polítics, doncs bé en aquest país sembla que al contrari del que se suposa, aquest component vocacional desapareix en quant al teu nom li precedeix al d’una Secretaria o Direcció general.

Per a algú com jo, al que de petit van ensenyar que l’honradesa és un actiu personal, li repugna que en els àmbits de la “alta política” apareguin casos com el del 20% destapat a conseqüència de la investigació de la fiscalia sobre les corruptelas organitzades en l’època que CIU era govern per dos motius, un pel descrèdit que això comporta per a la funció pública i la política i l’altre perquè el cas toca de ple a “els meus”.

Tots nosaltres hauríem de donar les gràcies que surtin a la llum pública aquests casos, com abans amb els del PSOE/PSC, (Filesa, Malesa, TiemExport, Roldán, Diari Oficial, Hermanísimo Guerra, etc.) ara amb els del PP (costa llevantina, Andraix, Marbella, Comunitat de Madrid, Múrcia, el cas del Lli, etc.) els de CIU (Turisme, Educació, Casinos, caso Cullell, ara Adigsa, etc…) perquè és l’única forma de bandejar aquests xoriços de la vida pública i sanejar una professió que si no és per vocació no pot exercitar-se amb garanties i d’això els primers interessats haurien de ser els propis partits.

Veient tot això s’arriba a la conclusió que hem fet centres penitenciaris massa petits.

Quan es perd la mesura en les coses, les formes no importen i el sentiment d’impunitat ho empapa tot deixem de ser una democràcia per a convertir-nos en REPÚBLICA BANANERA. Si el resultat final del procés conclou demostrant els fets i l’escàndol serveix avui per a depurar a qui tenen responsabilitats directes en el tema, per acció o omissió, la gent en general ho agrairà i especialment els que militem en qualsevol dels partits de la coalició.