25 set. El nan saltarí
Saltava el nan tot ballant una dansa encisadora, a ritmes de música dolça i suau com les que a la gent els agrada sentir. I barrejant-se les notes de la flauta entre el soroll dels cascavells que duia cosits a les set puntes del seu barret, anava embriagant els qui presenciaven l’espectacle emmudits, confonent demagògia amb saviesa i arrabassant-los criteri i voluntat de saber.
I el nan reia fent grans escarafalls provocant els elogis dels que l’escoltaven. Els seus crits disfressaven de veritat el vers, tornant muts als altres i cecs a ells, mentre el timbal eixordava i la dolçaina abraçava amb el seu ritme seductor, tots anaven queien en l’acord i la convicció què el nan éra savi, el rei.
El nan reia amb força en veure embadalits els que l’escoltaven, sense caure en que la música que tocava i les lletres que anava escopint, no eren més que màgia vella, una colla d’encanteris per a fer ballar les serps i conduir-los a la cleda per a recloure’ls allí …… terceres vies abans en deien …….
Però el nan, no éra ni savi ni rei …….. tan sols un nan ….
Homes, homenots …………… i folloneros
No Comments