Image Image Image Image Image

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució. (més…)

Avui els que no ens deixen volar, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat i la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol ser lliure.

Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb el nostre cant, quan ens vegin caminar de la ma, junts sota un cel d’estels vermells i blancs cap a la llibertat, ho entendran!!

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s’aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus …. dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L’educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s’acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l’associacionisme. És terra erma per la llavor d’imposicions i de totalitarismes. (més…)

A veure si ho acabo d’entendre, el rei Felip VI pot disparar-me un tret al cap al vell mig de la plaça de Catalunya i ni tan sols el podrien jutjar per haver-ho fet, però si jo li faig un rap amb mala hòstia explicant en què es gasta els diners què entre tots li paguem o les comissions que guanya en els seus negocis, em podrien fotre pel cap baix quatre anys a la garjola, acusat d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i no sé quantes coses més?. Ja sé, al rei no li deu agradar el Rap, però ves a mí tampoc m’agraden els reis. (més…)

No sabras mai qui sóc ..

Sols en tindras una idea vaga

Conforma’t sabent, què jo sóc jo

De mi no en vulguis saber massa!

;)*

#KilianJornet

No et preguntis mai si ets feliç si no vols deixar de ser-ho, no et qüestionis d’on et neixen les il·lusions i els somnis, perquè s’esvaeixen. Arrenca i no paris de córrer, amb el cor ajupit fins que t’esgotis i sense alè, atura’t, per construir un instant nou i no miris enrere. (més…)

By Martin Harvey

Music – Remember Not To Forget by Thomas-Adam Habuda

En Quim, un amic meu de caminades, em va fer notar ja fa molts anys, la poca traça que teníem els independentistes quan ens volíem referir als causants dels greuges que patim durant tants anys i tenia raó. Amb extrema frivolitat els definíem a tots com a “espanyols” quan havíem de dir l’Estat, perquè d’espanyols n’hi han de tota mena, igual que de catalans. (més…)

Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l’empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l’esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d’una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d’una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria? (més…)

#NOésNO, ni sí, ni potser, ni cap altra cosa, és NO, ho hauria d’entendre fins i tot un primer de Barrio Sésamo d’aquests que a vegades vesteixen de jutges! El Patriarcat, fet sociocultural creat pels homes, s’ha mantingut en la història pretenent la inferioritat de les dones impedint la normalitat, per una simple qüestió de força física i d’apropiació del poder. La manca de voluntat per a redreçar-ho ha fet del masclisme un problema greu, molt greu. (més…)

I te n’adones de cop, quan una veu recent et remou la vida, passant de puntetes pel teu costat, sense fer soroll, com si no hi fos. I fa que se t’obrin els ulls buscant-la i què els batecs del cor s’accelerin, adolescents i folls. (més…)

I al final s’ha fet evident el que ja sabíem, l’EspaÑa actual té poques diferències amb la del segle XVè, la que cremava en les fogueres dones sàvies a qui anomenava bruixes. O amb els conqueridors que en nom de la grandesa d’un imperi, arrencaven de soca arrel civilitzacions senceres arreu, a Amèrica se’n varen fer un tip de matar gent invocant Espanya i Déu. (més…)

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m’espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en “el resplandor”, quan empaita destral en mà,  dona i fill per l’hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació. (més…)

M’agrada mirar-te, quedar-me temps inmòbil, quiet sense fer soroll, perdut en aquell rínxol dels teus cabells, mentre respiro dins la teva pell, suau, humida, acollidora, vermella …… (més…)

Som catalans, reflexius, tolerants, generosos i oberts, acollidors, resistents, innovadors i compromesos, políglotes, estructurats, solidaris i treballadors.  (més…)

Clareja el dissabte i no, no estic somiant, les primeres hores de la Repúplica ja han passat i no ens ha fet ni mal! (més…)

Quan un borbó decideix fer servir una de les poques parts del cos que els funciona, la polla, poden passar vàries coses; Què surtin Korines, Nadiuskes o Bàrbares Rey a grapats, pressumptes fills bastards demanat paternitats o algun discurs com el d’ahir, poques coses més. (més…)

Ahir en arribar a casa de fosc i tard, no vaig poder més i em vaig ficar a plorar com un nen petit, massa tensió acumulada en tot el dia.

A estones vaig tenir por, d’altres ràbia i impotència però per sobre de tot em vaig sentir identificat amb el poble del que en vull esser part per sempre més. (més…)

Scroll to Top

To Top

catalanisme

Una qüestió d’ous …..

On 31, des. 2016 | No Comments | In catalanisme, catalanofòbia | By admin

Només a un independentista català sediciós, li podia passar pel cap explicar-li a un jutge espanyol, com s’ha de fer una truita. I encara més com manipular uns ous per a fer-la, justament a ells, els jutges espanyols, que en podrien escriure un tractat de dues-centes mil pàgines de com tocar els ous dels catalans, amb 300 anys de pràctica ni t’ho explico!!!!

Perquè a on s’ha vist l’atreviment de trencar un ou, la gosadia de batre’l amb una forquilla i la inconsciència de posar tot el contingut dins l’oli roent d’una paella, ells que els ous se’ls mengen en crú i de dos en dos. Qüestió d’ous els hem d’anar explicant als jutges, especialment els de l’Audiencia Nacional, que fins i tot se’ls foten amb clova, en saben un colló d’ous, amb un parell en fan jurisprudència!

Perquè al final, a Espanya que hi pot haver més subversiu i perillós que trencar un parell d’ous per a fer una truita, amenaçar-te de mort des d’un mitjà públic sense quedar ni vermell nomès per voler la independència? Au vinga …….

Submit a Comment