03 nov.

Sé que de vegades no ens entenem, que no ens mirem amb els mateixos ulls i fins i tot el que pensem ens separa. No voldria ser groller, ni cridar ni emprenyar-me. Ni ser tampoc massa futil, superficial o pallús. Cada cop valoro més estar tranquil, no saps quant em fa falta fer-me absent de mi mateix, respirar profund amb els ulls tancats i mirar-me per dins. He après a estar sol, a comptar les hores mentre passen, a sentir la foscor i la llum sense necessitat d’explicar-les ……. a ser jo.

El preu que es paga potser és massa alt … o potser no. A vegades em sorprenc rient llegint un poema o plorant tot sol, així sense solta ni volta, com mai ho havia estat capaç de fer. Potser hauríem d’haver sigut sempre així, tu, jo, diferents, un, l’altre …. dos.

N’hem d’aprendre a estimar-nos sols, a buscar per dins el que ens fa lleugers com plomes, senzills i acostar-nos a la llum que sense voler no hem deixat brillar amb tota aquella intensitat de la que hauríem sigut capaços.

Ser l’essència important de pensament, de llum, de present ….. i no esperar massa.

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.