El meu pare | | En veu alta
5821
post-template-default,single,single-post,postid-5821,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

El meu pare

El meu pare

El nostre pare va ser un home bó, noble, recte i honest. Un home tendre, generós, comprensiu i pacient, molt pacient. Un home de profondes conviccions i creences des de les que es permeté, fins i tot en els moments més durs de la llarga malaltia que ha patit, afrontar-la cara a cara, amb un somriure i sense queixa.

Tot i la seva mor, no deixerem mai que se’ns en vagi del tot, el mantindrem permanentment amb nosaltres, barrejat entre els records, els valors que ens va transmetre i el que varem aprendre d’ell en escollir-lo volgudament, com a referent i model de vida.

Reconeixem sovint en ell tot allò de bó que el seu pare, el nostre enyorat avi Eduard tenia i com si d’una herència invisible es tractés, procurarem que es reconeguin en nosaltres també algunes de les moltes coses bones d’ell.

És el millor homenatge que li podem fer.

Et trobarem molt a faltar, papa.

1 Comment
  • Àngel
    Posted at 08:56h, 23 Març Respon

    Ho sent. Una abraçada.

Post A Comment