07 febr. A la Tatiana
Segurament pels que treballeu a la ràdio o a la TV és difícil ser conscients de la influència que acabeu tenint en la vida de la gent que us escolta, que us veu. A quantes persones en moments complicats esteu ajudant a passar les males estones i tirar endavant. La importància de fer nostre aquell gest, aquella mirada o la rialla desbordant que formen part de la vostra vida i que ens regaleu. De com esperem cada dia l’hora de la cita per estar amb vosaltres, per somriure acompanyats i refermar aquell íntim sentiment que sou un dels nostres i la pretensió agosarada de ser un dels vostres també.
Es fa estrany saber que no et tindrem a casa, que no ens abraçaràs amb les rialles desacomplexades i potents ni ens acompanyaràs amb l’esclat d’aquell optimisme sincer, càlid i honest. T’enyorem tant, ja ara, quan imaginem la mirada d’ulls grans, clara, fresca i engrescadora i tot aquell excés vital que escampaves, repartint en la dosi justa a tothom qui el necessitava.
Et trobarem a faltar molt, Tatiana!
No Comments