Jalogüin!
5249
post-template-default,single,single-post,postid-5249,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Jalogüin!

Jalogüin!

Ahir, mentre estava practicant el meu esport predilecte, quedar-me adormit mirant el Cuní a 8TV, em va pertorbar el son algú que estava trucant al timbre. Mig somnàmbul vaig obrir la porta i al carrer hi havien un munt de mini zombies i el fill del Monstre de Frankestein cridant tots a l’hora no se que d’un tracte. Sort que les seves mares també hi eren i em varen aclarir que estàven celebrant la nit de Haloween, tradició importada d’Amèrica com els crancs de riu assassins, els George Bush, pare i fill o la patata.

Una d’elles com que va veure que no sabia molt bé del que anava tota aquella comèdia i estava fent el paperàs davant dels nens em va explicar que els petits monsters cridaners demanaven llaminadures i galetes casa per casa. Jo com que a casa meva cosa dolça, dolça només hi ha la meva dona i una tauleta de xocolata que m’amaga perquè no me la foti sencera d’una tacada els vaig donar un grapat de castanyes amb proteïnes animals que hi havia a sobre de la taula però no els van agradar massa, ho vaig veure per les seves cares de voler dir, que collons ens ha donat el tiu aquest?

Fins i tot la meva fillola, l’Ainhoa, em va trucar l’altra dia reclamant-me la carabassa decorada que un any li vaig fer, suposo que malament perquè al cap de pocs díes ja estava quasi desintegrada i amb un aspecte de zombie de veritat que espantava. S’havia podrit. Li vaig dir que ja li portaria el cap de setmana però em va recordar amb un “és que Haloween es avui, tiu“, que no en tenia ni idea de la diada. Per fires a casa era el moment de canviar-nos a la calça llarga de l’hivern, de les castanyes el vi ranci i els panellets. El potencial marketinià de casa nostra fa figa amb el forà i s’aprofita qualsevol cosa per a fer-nos gastar diners….epppps però no varem quedar que nosaltres estàvem en crisi ara?.

Que hi vols que hi faci!, l’any que bé juro pel Jaloguin aquest que estaré preparat.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

4 Comments

Post A Reply to edp Cancel Reply