Millor grossa i ensopida que petita i eixerida?
4776
post-template-default,single,single-post,postid-4776,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Millor grossa i ensopida que petita i eixerida?

Millor grossa i ensopida que petita i eixerida?

Rajoy és dels que pensa que la mida, en economia i d’altres coses, importa, segur que la seva dona li compra. L’argument principal en contra la secessió de Catalunya va sortir en les reuinions del Cercle d’Economia a Sitges dels llavis del notari-president d’un país que encara es creu important com en les èpoques imperials de Carlos I o Felip II, què no escolta res del que li diu la Merkel?. Però la pregunta que ens hem de fer és, ho va fer per prevenir Catalunya de les dificultats que es trobarà quan sigui un estat comparable a Holanda, Dinamarca o Suïssa o per la por a que una Espanya sense Catalunya passi a ser una altra Polònia, Txèquia, Hongria o Romania?

Anem a pams. En el 2007 vaig escriure un post en aquest bloc (País petit) que tractava el tema a partir d’un article que el prestigiós periodista Gideon Rachman va publicar en la seva columna del FT que demostra amb dades a la ma, que la teoria del Rajoy és falsa, veieu si no.

Al contrari dels qui volien vendre’ns la moto amb els avantatges de les grans unitats macronacionals, un article del cèlebre periodista del FT, Gideon Rachman en el seu blog, abona la tesi contrària. Quant mes petit sigui un Estat major nivell de riquesa i benestar.

El que en principi semblava un argument contra les tesis sobiranistes i que mostrava els inconvenients de projectes de separació, en casos com el de Catalunya per exemple, perd el seu sentit, i mes en un mercat globalitzat on el comerç interior és gairebé irrellevant, amb sistemes d’aliances militars que possibiliten no dedicar importants esforços econòmics en defensa, els avantatges de la reducció de l’aparell estatal i una millor organització interna que indefectiblement repercuteix en un augment de la productivitat.

Rachman aporta cinc dades claus a tenir en compte, sustentats pels resultats dels informes elaborats per organismes macroeconòmics que els avalen, vegem:

  • El rànking realitzat pel FMI i basat en el PIB per càpita dóna com resultat que els 5 primers Estats tenen una població menor als 5 milions de hab.
  • L’índex de pau global realitzat pel EIU (Economist Intellicence Unit) que mesura variables referents a l’aspecte social (benestar, índex d’homicidis, etc.) dóna com resultat que dels 10 primers Estats, 8 tenen menys de 10 milions d’habitants.
  • El FEG (Fòrum Econòmic Global) elabora l’indicador de competitivitat del que els últims resultats, presentats en Davos indiquen que dels 7 primers del rànquing, 5 són Estats amb menys de 10 milions d’habitants (altra vegada).
  • El rànking de desenvolupament humà elaborat per NU (Nacions Unides) en el que es tenen en compte factors com l’esperança de vida o els nivells educatius, dels 10 primers classificats, només 3, USA, Canadà i Alemanya son països considerats com a “grans”.
  • En l’apartat negatiu, constatar que dels 5 Estats mes poblats de l’orbe, en 4 la majoria de la població viu en la pobresa ( Xina, Índia, Brasil i Indonesia tenen la seva riquesa molt concentrada en minories) quedant fora d’aquesta consideració només els EUA.

Veient aquestes dades seria bo aconsellar als promotors d’iniciatives sobiranistes del nostre país, que afegeixin als arguments identitaris i culturals els que acabem de citar. Al final, el refranyer que sempre és savi, també ens diu que “En el pot petit hi ha la bona confitura”, per alguna cosa serà.”

Il·lustració original www.vidabesta.com
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment