01 juny Elisir d’amore
El dijous passat a les gents de l’Espanya de sempre un calfred els va recòrrer el cos des de la punta de les orelles fins a l’ungla del dit gros del peu, en escoltar com el Liceu esbroncava els prínceps d’Espanya!. Molts en sentir els xiulets i els crits de rebuig cap l’hereu de l’estat de can pixa al que ens hi han enganxat amb pegamento UHU, els va descol·locar que la burgesia catalana, la que es suposava amb el cul comprat i la cadira llogada per Espanya, la que havia de ser el contenidor de la onada independentista del Principat i de la púrria del carrer que exigeix el seu dret a decidir, s’atrevia a afrentar a la institució reial fent-li mofa.
Segurament no ajudà massa el fet que l’acompanyant en aquella vetllada tan especial fos la Governadora Civil Llanos de Luna, ai perdó la Delegada del Govern d’Espanya! amb tanta condecoració als divisionarios azules m’havia transportat mentalment a altres èpoques, hom hauria de saber triar les companyies per anar de farra, però el fet és que els van pitar en un camp que fa uns anys no els haguessin pitat mai i això pels esmolats analistes madrilenys és l’evidència que lo que ells coneixen com “fet català” és transversal i per tant molt més seriós del que s’haurien pensat mai. A bones hores companys!
Els esdeveniments transcendents en la història de la humanitat s’identifiquen sempre amb fets puntuals que en marquen l’inici i pels catalans la diada de l’11S2012 en va ser el punt de partida de la nostra, però de ben segur que per Espanya més donada a la fixació accessòria i irrellevant la protesta davant la parella reial pesa molt més que milió i mig de catalans demanant la independència pels carrers de Barcelona. La pitada del Liceu marcarà una data en vermell d’aquelles que al Wert li agradaria esborrar dels llibres de text per espanyolitzar els nens a l’escola.
Il·lustració d’edp.cat
No Comments